TERRES D’OSONA
El
terme municipal de Vilalleons s'estén per l’extrem sud-oriental de la plana de
Vic, des de Puig-l’agulla fins als límits amb Santa Eugènia de Berga i Sant
Julià, amb un terreny essencialment pla, on s’aixequen importants masies. Formava
part integrant del terme del castell de Taradell.
El
lloc de Vilalleons es troba documentat l’any 927, quan Duran i la seva muller
Rosa vengueren a Contrad i la seva muller Alúdia la vuitena part d’una peça de
terra situada al terme de Taradell, a la vila de Vilalleons.
Les
funcions parroquials consten a partir del 1007, quan Enyec i la seva muller
Richel vengueren a Sunifred i a la seva muller Martina una peça de terra amb el
seu bosc, situada a la parròquia de Santa Maria de Vilalleons. Igualment en la
llista de parròquies datable entre els anys 1025 i 1050 consta com a parròquia
amb el nom de Villa Leonis i segueix figurant en les llistes
posteriors.
L’església
primitiva fou substituïda per una altra de romànica la qual ha perdurat, amb
modificacions, fins avui dia. El nou edifici potser fou consagrat el 1083 pel
bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, però l’acta que ens ha pervingut,
conté tantes incongruències i anacronismes que fa pensar que es tracta d’un
document fals, o, almenys, amb moltes interpolacions.
L’església
de Santa Maria de Vilalleons és un magnífic edifici d’una nau coberta amb volta
de canó, reforçada per dos arcs torals i capçada a llevant per un absis
semicircular, el qual s’obre a la nau mitjançant una simple plec que estableix
la degradació d’amplada i alçada dels dos àmbits.
El
cantó de ponent fou alterat, poc després de la construcció de l’església, amb
l’erecció d’un cos d’edifici que allargava la nau i constituïa un campanar de
torre, perfectament diferenciat exteriorment dels murs de la nau original.
El
segle XVI (1530) foren afegides a la nau dues capelles quadrangulars, cobertes
amb una volta de nervis, properes a l’absis, als murs de tramuntana i de
migjorn sense que en el seu estat actual es pugui afirmar amb certesa si
substituïren o no dues absidioles, amb la qual cosa l’església hauria tingut
una capçalera trevolada. Punt que es podria confirmar amb una exploració
arqueològica.
El
portal original és obert al mur de migjorn i serveix de comunicació amb la
rectoria; fou substituït ja el segle XII per un nou portal obert en el cos de
ponent, i del qual queden, com ja hem dit, les restes de dues arquivoltes.
A
l’absis s’obren tres finestres de doble esqueixada. Aquest absis és decorat
exteriorment per un fris d’arcuacions i finestres cegues, en sèries de cinc,
dividides per lesenes i rematat per un fris continu de dents de serra, situat
sota la barbacana de lloses de pedra, les quals marquen l’inici de la teulada.
El
fris d’arcuacions, finestres cegues i dents de serra, que ornamenten l’absis,
es repeteix a la part alta dels murs de tramuntana i de migjorn, bé que sense
lesenes, fins arribar al campanar de ponent, on la decoració s’interromp.
Aquest
campanar, integrat interiorment a l’església de la nau, conserva dues portes
originals, a tramuntana i a migjorn, i una tercera, reformada l’any 1849, a
ponent. La porta, oberta a tramuntana, és l’entrada actual a l’església, ja que
és situada en millor relació amb el nucli del petit poble. La porta del costat
de migjorn està aparedada i en part destruïda per l’escala d’accés al cor.
Al
final del segle XVI (1590) hom construí damunt l’absis un comunidor de planta
quadrada i de dos pisos d’alçada, el qual dóna una silueta característica a
l’església, la nau de la qual fou també sobrealçada, cosa que donà lloc a unes
golfes entre les dues cobertes.
Els
paraments presenten un aparell de carreuons ben tallats i escairats, de mida
mitjana, disposats en filades uniformes i regulars, agafats amb morter de calç,
amb les juntes ressaltades. Al campanar l’aparell esdevé de carreus ben tallats
i polits, disposats ordenadament en filades. En els afegits posteriors
l’aparell és de reble, només reforçat a les cantonades.
Es
tracta d’una edificació d’un gran interès i bellesa, tant de proporcions com de
construcció, molt ben conservada.
Santa
Maria de Vilalleons és inclosa per J. Puig i Cadafalch en el grup d’esglésies
d’una sola nau (i en la subdivisió d’esglésies parroquials de petits veïnats).
Eduard Junyent coincideix amb Puig en remarcar que Santa Maria de Vilalleons
dins la forma rudimentària de l’obra assoleix una gran perfecció, típica, això
no obstant, de les darreries del segle XI.
Aquesta
característica de perfecció s’observa sobretot a l’exterior, el qual, malgrat
els afegits soferts al llarg del temps, conserva tota la seva puresa en l’absis
amb els resultats de quatre arcuacions entre lesenes per on discorre la galeria
de finestres cegues, escampant-se cap els murs laterals.
També
cal esmentar el motlluratge primitiu i el simplicíssim coronament dels absis,
formats per dos plans, que també trobem a Sant Esteve de Tavèrnoles.
De
la desapareguda portada del segle XII romanen algunes dovelles d’arquivoltes,
reaprofitades com a ressalt de la rosassa construïda el 1849 en l’actual façana
occidental. Cal recordar que, anteriorment, s’havia fet quelcom semblant a la
Seu de Vic, també en la rosassa.
Les
peces de la meitat superior repeteixen un tema vegetal, mentre que les de la
inferior el presenten geomètric, encara que en algun cas no hi hagi
correspondència entre peces veïnes. El primer tema consisteix en dues tiges
ondulades en simetria de les quals broten palmetes de dos tipus al mig i a tots
dos costats, d’acord amb el sentit longitudinal de les peces, donant lloc a un
esquema i motius clarament derivats de conjunts propers com les respectives
portades de Santa Eugènia de Berga i Sant Vicenç de Malla, o també la del
monestir de Ripoll.
La
relació amb centres osonencs i amb Ripoll es produeix també en el segon tema,
encara que sigui molt usual en el romànic, i no sols en l’escultura: es tracta
d’un entrellaçat a base de tres cintes amb solcs que s’entrecreuen en ziga
zaga, tal com es veu en algunes restes de la catedral romànica de Vic o en un
àbac del claustre de Ripoll.
El
conjunt, de qualitat acceptable, manifesta la influència dels principals
centres osonencs, relacionats amb Ripoll, i cal situar-lo ben al final del
segle XII.
Conserva
una notable col·lecció de cinc retaules barrocs dels segles XVII i XVIII.
Santa Maria de Vilalleons és una església inclosa en l'Inventari
del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i
recull dades: Miquel Pujol Mur
Fons:
Catalunya Romànica
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
