PETJADES PER LA VAL D’ARAN
La vila de Bossòst (1183 h.2016/710
msnm.) és allargassada a la riba esquerra de la Garona en un eixample que forma
la ribera. A la dreta del riu hi ha el raval de Sant Fabian, que es comunica
per un pont de dos arcs amb el nucli principal. Per la seva situació, reclosa,
i per l’alçada, el clima de la població és benigne i ha contribuït a la funció
de lloc d’estiueig i residencial
Al cim d’una roca, sobre el raval de
Sant Ròc, al N. de la vila, hi ha vestigis d’una construcció medieval anomenada
Era Castèra, que sembla que va pertànyer als dominis senyorials d’Aimar de
Bossost (el qual s’instal·là el 1320 a la vall d’Oueil, on enllaçà amb el
llinatge francès dels Mayrègne).
Les troballes de tipus epigràfic i
de monedes fetes al terme semblen demostrar l’existència del lloc en època
romana. En documents medievals el lloc surt amb les formes Belsost, Bellsost,
Bolsost o Bolson. Fou plaça reial i cap del terçó de Bossòst.
La vila de Bossòst, una de les més
dinàmiques i coloristes del Baish Aran, acull un magnífic exemplar
d’arquitectura romànica aranesa, l’església dera Mair de Diu dera Purificacion.
L’església parroquial d’Era
Purificacion de Maria constitueix l’exemplar més notable de l’arquitectura
religiosa de la vall. Obra del segle XII, respon als cànons més tradicionals
del romànic i s’ha mantingut amb molt poques reformes.
El primer que sorprèn de la seva
magnífica arquitectura és la seva unitat estilística, que la converteix en un
fidedigne document visual de l’arquitectura romànica. És així que Era Mair de
Diu dera Purificacion esdevé un compendi de les principals característiques de
l’art romànic.
La planta és basilical, ben
orientada, de tres naus separades per arcs formers sostinguts per forts pilars
circulars mitjançant simples àbacs llisos, volta central de canó seguit, la
central, i les laterals de quart de cercle. Tots pilars són fets de pedra
treballada i escairada, i coronats per impostes llises.
La il·lumina una finestra
espitllerada a la terminal de la nau i, en època gòtica, foren obertes tres
grans finestres al mur de migdia. Les naus són acabades pels corresponents
absis semicirculars, els paraments exteriors dels quals tenen decoració
llombarda, amb lesenes, arcuacions cegues i cornises, i amb finestres de volta
de doble esqueixada, amb llindes d’arc de mig punt sense dovella, decorades amb
fullatge i motllures d’escacs.
L’esvelt campanar és una torre de
planta quadrangular adossada a l’extrem nord-est, configurada a partir de tres
pisos sobre una alta base, amb finestrals i finestres geminades separades per
frisos d’arcades llombardes i lesenes de tipus llombard. El campanar és exempt,
i potser de construcció anterior a les naus. Tal vegada una torre de defensa
Les dues portalades romàniques son
d’una gran riquesa iconogràfica. La del mur de tramuntana té tres arcuacions
llises de mig punt, en degradació, que descansen sobre gruixudes impostes
llises sobre dues columnes per banda i un estrep per cada flanc. Les motllures
són llises i les columnes tenen els fusts exempts, cilíndrics i monolítics,
acabats en capitells decorats amb motius vegetals i llaceries i una àmplia
llinda ornada amb escacats (prolongació de les impostes llises sobre les quals
descansen els arcs), un timpà format per una sola pedra de marbre, amb relleus
molt arcaics, amb el Pantocràtor en actitud de beneir, voltat pels símbols dels
quatre evangelistes (l’àguila, el bou, l’àngel i el lleó) i del sol i la lluna.
Aquesta portalada està inusualment
ubicada a cauisa de l'emplaçament originari del poble de Bossòst a la banda
septentrional respecte l'església. Popularment aquesta portalada és coneguda
com la "porta del bisbe".
La segona portalada, al mur de
migdia, presenta una estructura més senzilla i sembla ja del segle XIII.
El pedró és un pedestal romànic fet
en marbre que aguanta l'arc de l'altar. La seva decoració és molt senzilla, en
l'estructura general d'aquest cos destaquen dos columnes treballades sense
capitells ni bases
A l'interior, guarda uns frontals
d'altar barrocs (segle XVII) de fusta policromada, així com una pica baptismal
d'immersió, romànica es troba encastada en una columna de l'església i té forma
de flor. És de grans dimensions, realitzada en pedra i formada per dos cossos
diferenciats: el cos i la pica. La pica, de format circular, consta de tres
franges llises en horitzontal i en degradació continuada fins a coincidir amb
el peu. El peu de la pica reposa sobre una base de ciment pòrtland lliscat.
Originàriament aquesta pica es trobava a la plaça major formant part d'una gran
font pública.
A l'absis central han estat
descobertes restes d'unes pintures murals d'època gòtica del segle
XIV, que representen l'adoració dels reis i la disputa dels doctors.
A la sagristia hom guarda una creu
processional d’argent sobredaurat (segle XVI), una de les més refinades de la
vall.
L'Assumpció
de Bossost, la Purificació de Bossòst o
la Puríssima de Bossòst (en
aranès Mair de Diu dera Purificacion) és una església romànica protegida com
a Bé Cultural d'Interès Nacional.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fou el centre d'un municipi
independent fins que el 1971 va ser fusionat amb Escaló i Unarre per
tal de crear el nou municipi de la Guingueta d'Àneu. Comprenia a més, els
pobles de Berròs Jussà, Berròs Sobirà i Dorve. Tots tres havien estat seu
d'ajuntaments propis, que foren units a Jou el 1847. També comprèn la caseria,
convertida en cap del municipi, de la Guingueta d'Àneu. 
