El poble de Pardines (118 h. 2005/
1226 m.alt) era anomenat antigament, i moltes vegades de forma despectiva,
Vilatinyós, nom que prové d’un antic llinatge i mas documentats des del 1280. La
vall de Pardines és travessada per un antic camí ral, de Ribes a Camprodon, que
segueix fins al seu orígen el curs del Segadell.
Prop de l’església hi ha unes ruïnes
antigues, pertanyents a un edifici medieval, que hom ha atribuït a un antic
castell, potser sobre el casal on residien els vells vescomtes de Cerdanya, al
principi del segle XI.
Antigament el recinte fou emmurallat
i encara són visibles les restes d’un dels portals que donaven accés al poble.
Es mantenen dempeus tres arcades i també una antiga torre circular.
El lloc de
Pardines apareix documentat per primera vegada en l'acta de consagració de
la Seu d’Urgell, de finals del segle X. El dia 1 de Juliol de l'any 988,
el comte Borrell II i els bisbe Sala de la Seu d'Urgell es van intercanviar
algunes possessions, entre les que es trobava el temple de Sant Esteve de
Pardines.
El temple
original es va modificar per primera vegada em el segle XVI, quan es va
fortificar l'absis, construint una torre defensiva al seu damunt. Aquesta torre
formava part de la muralla que envoltava el nucli urbà.
De fet
l'absis és l'única part romànica que es conserva, ja que en el segle XVIII es
va reformar completament el temple. En aquesta reforma es va canviar
l'orientació de la nau, que ara és de nord a sud.
El nou
temple és una nau rectangular de quatre trams coberta amb una volta de llunetes
sobre tres arcs torals de mig punt i tres capelles a banda i banda. El cor té
una barana de balustres de fusta que descansa en un arc carpanell.
En una de
les capelles del costat est, s'obre una porta, que comunica amb l'absis romànic.
Aquest té planta semicircular i és totalment llis. Es pot diferenciar clarament
la part sobrealçada en el segle XIV de la romànica. Aquesta darrera està
realitzada amb carreus regulars i ben polits. En la part superior es conserven
les mènsules on es recolzava l'antiga teulada.
Damunt l’absis
es va aixecar al segle XIII una torre de defensa que ara fa funcions de
campanar. En la part central del tambor absidal s'obre una finestra de doble
esqueixada i que en la part exterior està protegida per un arc de mig punt. El campanar és obert amb dues finestres d'arc de mig punt. Un
rellotge d'esfera es troba al centre a mitja alçada.
El frontis actual orientat a migdia
presenta un parament de carreus mitjans de pedra blanquinosa irregulars, ben
escairats i disposats en filades; els murs laterals de la nau s'han aprofitat
dels de l'antiga muralla del poble. El portal és rectangular i classicitzant
amb la llinda motllurada i pilastres toscanes d'escàs relleu adossades als
brancals; un arc de mig punt al seu damunt deixa un timpà nu, avui (2004) en
mal estat.
Una rosassa està situada força amunt
sota de la cornisa angular.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
