PASSEJANT PER
LA GARROTXA
Santa Margarida de Bianya és un
poble (77 h. 2009) de caràcter disseminat, al vessant dret de la vall de
Bianya, a la dreta de la petita vall
de Santa Margarida, afluent seva, al peu de la serra de Sant Miquel del
Mont.
El lloc és centrat per l’església
parroquial de Santa Margarida, d’origen romànic (conserva l’absis i la torre
del campanar). L'origen del poble és l'església de Santa Margarida de Bianya,
que es va constituir en parròquia. La parròquia fou incorporada a l'antic
municipi de Capsec el 1857, municipi que més tard acabaria
donant lloc a la Vall de Bianya.
L'església ja existia en
el segle IX i fou donada l'any 858 pel compte Guifré
el Pilós al monestir de Santa Maria de Ridaura. El 953 fou
donada pel comte Sunyer de Barcelona junt amb la de Ridaura al
monestir de Santa Maria de la Grassa, del qual dependria fins que a partir
del segle XIII
A partir del segle XIII va passar a
estar sota la tutela del monestir de Sant Joan les Fonts, fins que en
el 1357 va ser annexionada a Corona. Consta que en el segle
XIV tenia tres altars el Major, el de la Verge Maria i el de Sant Joan i
Sant Pau.
L’església, malgrat va quedar força
malmesa en uns terratrèmols que van tenir lloc durant el segle XV, conserva
bona part de la seva arquitectura original. És un edifici d'una sola planta
amb transsepte o creuer que respon a les característiques
del romànic del segle XII amb l'excepció d'una absidiola
del segle X, al nord. Sembla que hi havia una segona absidiola que en el
segle XVIII es va enderrocar per bastir-hi la sagristia.
La capçada és a l'est i està formada
per tres naus semicirculars. La nau central té volta apuntada i tres arcs
formers, apuntats, que descansen en grosses impostes, recolzades en mènsules,
la majoria llises tot i que alguna presenta una decoració molt esquemàtica.
L'arc que marca la separació de la nau i l'àbsida, que té volta de quart
d'esfera, descansa sobre un pilar adossat a la paret. Una imposta motllurada
segueix el perímetre de la nau central i de l'àbsida.
El campanar de torre, amb
teulada a quatre vessants, s'assenta sobre la factura romànica de la paret de
ponentí i ha estat modificat en diverses epoques.
L'antiga porta romànica es troba a
la façana de migdia. Va ser cegada amb les reformes del segle XIX. Era
dovellada. Avui es troba mig partida per la construcció de l'annex lateral.
S'aixopluga, igual que l'antic pedró de la creu de terme, sota l'atri adossat a
les fermes parets del temple. La portalada actual d'inspiració neoclàssica ha
estat posteriorment reformada. Presenta un frontó triangular sostingut per
diverses columnes adossades. A la part central hi ha una fornícula per acollir
la imatge de la santa. A la llinda hi ha la següent inscripció: "HIC DOMUS
/ DEI EST ET / PORTA CAELIS / ANNO 1855".
Per la banda nord s'adossaren als
murs les dependències de la rectoria que ocupen també tota la coberta de la nau
del temple. L'interior, molt arreglat durant les obres de restauració recents,
té una cornisa que recorre els murs, arcs torals, volta apuntada i arc triomfal
recolzat sobre pilastres. El campanar és de torre, amb teulat de quatre
vessants, assentat sobre el de factura romànica i molt modificat en diverses
èpoques.
Pel que fa a la devoció popular,
aquest temple posseïa una relíquia molt preuada que va motivar una pràctica
devocional que s’ha mantingut fins als nostres dies; es tracta del cíngol de
Santa Margarida, el cordó que se cenyeix a la cintura. Un incendi durant la
Guerra Civil va destruir molts dels objectes litúrgics i els retaules que
custodiava la petita església. Malgrat això, al seu interior s’hi pot
contemplar una petita col·lecció d’objectes d’orfebreria procedents de
parròquies veïnes. L'any 1978 s'hi realitzaren obres de restauració
Conserva la
imatge gòtica de Santa Margarida, d'alabastre policromat. Hi ha
l'única pica baptismal que es conserva. Segons l'opinió de Josep
Murlà és d'època barroca. Està decorada amb un cordó que es repeteix en la
part baixa del peu.
Santa
Margarida de Bianya és
una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de
Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada