dimarts, 15 d’octubre del 2024

SANTA MARIA DE CAMPS. FONOLLOSA. BAGES

 TERRES DEL BAGES 

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castelltallat, en el lloc de Cans. Molt aviat degué adquirir la categoria de parròquia. 


El lloc i l’església apareixen el 950 quan el comte Borrell donà al monestir de Santa Cecília de Montserrat un alou situat al castell de Montedon (nom antic de Castelltallat), anomenat Cantis, amb les esglésies de Santa Maria, Sant Pere i Sant Mamet. I en el diploma carolingi atorgat el 951 pel rei Lotari confirmant els béns del monestir de Santa Cecília, figura l’església de Santa Maria de Cans. 

El fet de dependre de Santa Cecília de Montserrat i de salvar-se els plecs de pergamins d’aquest sector, fa que es coneguin moltes donacions fetes en aquesta església pels habitants del terme. D’entre les notícies que proporciona aquesta abundosa informació hi ha l’existència de dos altars més, un datat el 1038, dedicat a Sant Joan, i un altre datat el 1093, dedicat a Sant Lambert; encara podem afegir que l’any 1081 es feu una donació per a l’obra de l’església. 

Encara que creiem que fou parròquia molt aviat, no és fins el 1138 quan apareix documentada com a tal. No sabem quan, però degué produir-se després de 1438, que perdé la categoria de parròquia i passà a sufragània de la parròquia de Santa Creu de Fonollosa, situació en què es trobava el 1685. 

Al 1760 s’inicià la construcció d’un nou temple, desapareixent gairebé tot l’edifici antic. Després, en un arranjament parroquial, tornà a recuperar la parroquialitat que conserva avui. 

Del temple romànic. no en queda pràcticament res. L’únic vestigi que recorda d’una manera palpable l’antiga construcció rau en un petit fragment d’absis, corresponent a la socolada, que reposa sobre els fonaments, també visibles, que, en últim terme, troben suport en el rocam natural. 

Per bé que aquests vestigis són molt migrats; amb tot sembla que corresponen a una obra romànica força avançada, probablement del segle XII o del començament del XIII. 

Actualment ens trobem davant d'un edifici de planta rectangular, construït amb un parament molt regular i treballat format a base de carreus quadrangulars molt polits i ordenats, reforçats a les cantonades amb carreus més grossos. 

L'orientació de l'església es fa de cara a migdia cap a on es troba orientada la façana principal, restant l'altar orientat al nord. 

La façana principal no compta amb cap ornamentació assenyalada, a excepció d'un petit rosetó a l'alçada del primer pis. El portal d'accés roman condicionat per una arcada molt rebaixada efectuada amb maons rectangulars disposats verticalment. 

 Destaca l'existència d'un campanar quadrangular, que queda perfectament integrat a la façana. Exteriorment la diferència d'alçada de les teulades, marca l'existència de tres naus que subdivideixen l'espai interior; això fa que tinguem una nau central amb coberta a doble vessat, i dues naus laterals a alçades inferiors, sent la del cantó de ponent més baixa i amb coberta plana, i la del cantó de llevant més alta i amb coberta inclinada. Aquesta diferència d'alçada de les naus s'aprecia especialment al cantó  on es situa l'absis.



Exteriorment la capçalera es troba integrada dins el conjunt de les naus, donant com a resultat un mur llis a la banda nord. Les absidioles també resten integrades dins l'edifici, destacant-se de la central per la diferència d'alçada de les teulades. 

L'interior de l'església es troba totalment reformat, combinant la pedra vista amb el maó i la volta del sostre enguixada. Interiorment la coberta és formada per una volta de canó enguixada reforçada per arcs torals que subdivideixen l'espai en tres trams. Les naus laterals es cobreixen amb volta d'aresta. 

Sobre el cantó de migdia de l'església, a la banda del portal d'accés es situa un cor que ocupa els peus de l'església. 

Al segle XVIII s'afegí l'edifici adossat a llevant amb funcions de rectoria. 

Al soler del portal de l'església de Santa Maria de Camps, apareixen enclavades al terra un conjunt de làpides sepulcrals romàniques, datables en torn el segle XIII. 

Al seu interior, en una de les seves capelles, es conserva una imatge del Sant Crist de Camps. Aquesta imatge resulta ser una reproducció de l'original Sant Crist cremat per la Guerra Civil, del qual només es conserven les mans guardades en una urna dins la capella. 

A la part S.E destacat l’existència de l’anomenada necròpolis de la plaça de la Creu de Camps amb tombes que daten des del segle IV al XIX. 

Santa Maria de Camps és una església en el seus inicis romànica protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Catalunya Romànica, Viquipèdia i altres

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada