SANT MARTÍ DE MOSQUEROLES. FOGARS DE MONTCLÚS. VALLES ORIENTAL

 TERRES DEL VALLÈS ORIENTAL 

Sant Martí de Mosqueroles és una església romànica amb una nau i absis, situada al Parc Natural del Montseny. La primera menció documentada és sobre la seva consagració el 10 d'octubre de 1104, si bé va ser després d'una ampliació d'una primitiva, ja que a l'acta de consagració, el bisbe de Barcelona Berenguer li manté els béns i drets anteriors (in loco vocitato Moscheroles et antiquitus vocitata villa Insioni.

Sant Martí és un edifici de paredat, arrebossat i emblanquinada. Restes d'uns finestrals actualment tapiats. L'absis és quadrat.

 

Planta rectangular en el qual es pot distingir pels murs i les voltes, per una nau -que sembla romànica- amb arrebossat i per les capelles que sobren als costats. 

L'església ha estat capgirada, és a dir que el presbiteri actual correspon a una ampliació de l'església per la part de ponent, mentre que la façana actual és a on hi havia l'absis. 

Prop de la façana hi ha el campanar de secció quadrada, d'un sol cos i de paredat. Té cinc obertures per a les campanes, coronades per quatre florons en els vèrtex i una bola. 

Té una portada d'arc rebaixat i amb carreu de granit. Té un ull de bou. La seva pica baptismal està en un nínxol sota el cor (comú, en el segle XVI, a la majora de les parròquies del Montseny). Rellotge de sol al paredat del campanar. 

Sant Martí de Mosqueroles és una església romànica obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons informatiu: Viquipèdia

MONESTIR DE SANTA MAGDALENA DE MOSQUEROLES. FOGARS DE MONCLÚS. VALLÈS ORIENTAL

 TERRES DE VALLÈS ORIENTAL 

El Monestir de Santa Magdalena de Mosqueroles, Ermita de Santa Magdalena o de Sant Marçal de Baix és una església romànica amb tres naus i tres absis situada al municipi de Fogars de Montclús (Vallès Oriental) -al nucli de Mosqueroles- i dins del Parc Natural del Montseny. Fou erigida al pas del segle xi al XII pels monjos de Sant Marçal. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

L'església romànica de Santa Magdalena de Mosqueroles, coneguda antigament per Sant Marçal de Baix, pertany a la parròquia de Sant Martí de Mosqueroles dins del terme municipal de Fogars de Montclús. L'església de Santa Magdalena fou erigida en el pas del segle xi al segle XII pels monjos de Sant Marçal del Montseny, que hi traslladaren per poc temps el seu monestir, fins que el 1104 foren obligats a retornar al Montseny. El 1642 es va adaptar la nau central com a capella dedicada a Santa Magdalena i les laterals -dedicades abans a Sant Miquel i Sant Gil- es destinaren a usos agrícoles. A mitjan segle XIX fou adquirida pel propietari del veí mas Ferrer, i el 1980 pel senyor Joaquim Cordomí que n'emprengué la restauració amb l'assessorament de la Generalitat de Catalunya. 

L'església de Santa Magdalena és en una plana, voltada d'una concentració d'antics masos i amb el cementiri davant de la façana, propera al poble de Mosqueroles. Es tracta d'un edifici, fosc i grisenc, fet de pedra esquistosa del Montseny, de planta basilical i capçalera triabsidal. Les seves proporcions, més ample que llarg, fan pensar que mai no va ser acabat i manca el darrer tram de les naus. La nau central és coberta amb volta de canó seguit de perfil apuntat i l'absis i les absidioles amb volta de quart d'esfera. Hi ha finestres de doble esqueixada als tres absis i al mur de llevant de la nau central, sobre l'arc presbiteral, on també hi ha dos òculs. Les naus es comuniquen a través d'amples arcs formers de mig punt. La façana de ponent, totalment arrebossada, podria datar-se al segle XVII (a la llinda de la porta d'accés hi ha la data 1642), té un òcul i un campanar de cadireta de dos ulls. 

Llàstima que en l’estat del dia de la nostra visita no vam poder apreciar la seva bellesa però si ens va quedar el record del seus tres absis. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M Rosa Planell Grau

Fons informatiu: Viquipèdia

SANT JULIÀ DEL MONTSENY. VALLÈS ORIENTAL

 TERRES DEL VALLÈS ORIENTAL 

Sant Julià de Montseny està fet sobre una església primitiva, segle XII, de la que es conserven algunes coses. El testimoni més antic de la parròquia de Montseny el donà l'antiga ara romànica de l'altar de la capella de Sant Martí, que es pot datar a la fi del segle x o a l'inici del segle XI. L'actual església fou transformada i ampliada l'any 1767. 

De l'església primitiva d'una sola nau, consagrada el segle XII, encara se'n conserven restes abundants (campanar, etc.). Està feta de paredat, arrebossada i emblanquinada. 

La portada té un arc rebaixat amb motllura senzilla entre els muntants i l'arc fet en carreu. Té una fornícula amb la imatge de l'Assumpció de Maria de l'any 1954. Porta la inscripció de la data de la construcció de la façana i de l'ampliació del temple, el 28 de març de 1767. Damunt del portal hi ha un ull de bou amb motllura senzilla, coronat per un floró i una bola al cim. Si bé havia estat arrebossada i emblanquinada, en l'actualitat el paredat es presenta nu de tot revestiment. Absis i quatre cossos amb voltes i llunetes.

 

           El campanar del segle XII és de torre quadrada, de carreu i paredat. És l'element més clar de l'antiga església, ja que en ell trobem, sota el cos de les campanes, una arcuació cega a cada costat, composta per una sèrie de quatre petits arcs de mig punt; les dovelles i la clau són de petites dimensions. En els angles del sostre hi ha unes columnetes romàniques que podrien ser de l'antic campanar. 

Cal destacar que és d’un dels campanars més inclinats del món, Malgrat que le seva poca altura no permet apreciar aquesta particularitat (amb una alçada de 13,6 m., té un desplom de 0,77 resultant una inclinació de 3,35º). 

Sant Julià del Montseny és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons informatiu: Viquipèdia