Per fi visitàvem la petita
església de Sant Romà d’Aubinyà. Potser us preguntareu que té de particular
l’església de Sant Romà i quan llegiu les dades encara ho entendreu menys, però
per nosaltres era un repte, ara complert de veure-la, després d’un sense fi de
voltes i preguntes per localitzar-la. A més va ser tan descansat, fins i tot,
vam arribar-hi amb el cotxe. Era la darrera església andorrana que segons les
nostres dades ens restava per fotografiar.
Segons unes dades podria
tractar-se d’una capella pre-romànica. És de tipus de construcció propi del
segle X a Andorra.
Altres dades aquestes més oficials diuen que és
una construcció d’època barroca del segle XVII.
Situada a la part alta del
poble d’Aubinyà, a l’extrem d’una serralada, es tracta d’una església amb nau
de planta rectangular, amb l’absis, també de planta trapezial de la mateixa
alçada que la nau sobresortint del mur sud-est.
Els murs estan aixecats amb
aparell irregular emprant el fang per a lligar. El mur sud és construït d’una
manera més acurada que els altres.
L’arc triomfal presenta,
exteriorment, sengles contraforts a cada costat on acaba la nau i comença
l’absis.
Al fons de l’absis hi ha un altar rectangular fet de
ciment. Al mur sud hi ha una fornícula.
La coberta és de dues
vessants, té estructura d’encavallades de fusta a la nau i volta de canó a
l’absis.
La porta d’entrada està
situada en el mur sud-oest de la nau, i a la mateixa façana s’obre una finestra
d’espitllera.
A la façana nord-oest,
orientada de cara a la vall i perpendicular al carener, s’hi obre una finestra
quadrangular i per sobre s’alça un campanar d’espadanya.
A l’interior, adossat al mur
de migjorn, hi ha un banc corregut d’obra.
Va ser restaurada l’any 1964
seguint un projecte de l’arquitecte Cèsar Martinell.
L’església de Sant Romà
d’Aubinyà està catalogada com a Bé d’Interès Cultural.
Moltes dubtes per una petita
església o ermita, el lloc és preciós i la seves vistes de la fondalada on hi
ha el curs del riu Valira són immillorables.
Ara quan va ser construïda
s’amaga en el transcurs del temps com la Dama Blanca o Senyoreta d’Aubinyà.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada