PASSEJANT ALT EMPORDÀ
El terme municipal de Cabanelles, situat a l’extrem de ponent de la comarca, al sector anomenat la Garrotxa d’Empordà, comprèn els poblats d’Espinavessa, l’Estela, Queixàs, Sant Martí Sesserres, Vilademires i els petits veïnats de Casamor, la Cirera i la Palma.
L’any 1017 el papa Benet VIII confirmà al monestir de Sant Esteve de Banyoles diverses propietats, entre les quals la que posseïa “in parrochia de sancta Columba”. Des de l’any 1204 el priorat de Santa Maria de Lledó exercia sobirania feudal sobre el lloc de Cabanelles. Aquest any és documentat un personatge anomenat Guillem de Cabanelles i, entre els anys 1227 i 1245, el bisbe de Girona, Guillem de Cabanelles.
L’església de Santa Coloma de Cabanelles és esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 i en els nomenclàtors del final del segle XIV.
L’església parroquial de Santa Coloma de Cabanelles és un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó, de perfil apuntat, sense arcs torals, i capçada a llevant per un absis semicircular, que s’obre directament a la nau. Les voltes arrenquen d’una senzilla motllura, que també apareix al ràfec de la coberta absidal, i que constitueix, amb la porta, l’únic element ornamental de què consta l’edifici.
La porta és situada a la façana de migjorn, prop de l’angle amb el mur de ponent, i s’obre amb llinda i timpà llis emfasitzada per quatre arquivoltes en degradació, llises i sense ornaments, llevat d’una motllura que segueix per l’extradós de l’arc exterior i forma un guardapols, seguint els models característics de les portades de la regió, del segle XII.
En aquesta mateixa façana de migjorn s’obren dues finestres, de doble esqueixada, estretes i allargades. A l’absis se n’hi obren dues més i una probable cinquena finestra, que fou transformada en ull de bou, s’obria al mur de ponent.
L’església fou reformada al segle XVIII (en un carreu es llegeix la data de 1768) i s’hi afegiren sengles capelles als cantons de migjorn i de ponent, es construí un campanar de torre a l’angle sud-est, i probablement en aquest mateix moment es construïren unes golfes sobre la nau, i s’arrebossaren les façanes. Posteriorment, encara fou construïda una sagristia adossada al cantó de tramuntana de l’absis.
L’aparell amb que fou construït el temple és de dos tipus. D’una banda, el mur de migjorn i la part inferior dels murs de tramuntana i de ponent, són bastits amb un parament de petits carreus i còdols, a penes escairats i lligats amb morter de calç, que formen filades poc uniformes i irregulars. Al mur de migjorn és patent com la porta en trenca l’aparell. De l’altra banda, l’absis i la part alta dels murs de tramuntana i de ponent, i també l’interior i la portada són construïts amb un aparell de carreus perfectament tallats i polits molt ben disposats.
Per les seves especificitats constructives podem concloure que l’església de Santa Coloma de Cabanelles és un edifici bastit possiblement al segle XI, però que al final del segle XII o, potser, al començament del següent fou profundament reformat, aprofitant una part dels murs vells en el nou edifici.
La portada romànica de Santa Coloma de Cabanelles, com hem indicat, és formada per un feix d’arquivoltes o plecs en gradació i té una grossa llinda i un timpà del tot llisos; no hi ha cap més decoració que la senzilla motllura ja esmentada.
Als batents de fusta de la porta hi ha un notable conjunt de ferramenta de tradició romànica. Tot l’espai és ocupat, de manera atapeïda, pels característics jocs de cintes amb espires o volutes. Se situen en parelles, un a cada batent, de manera que creen frisos horitzontals, en algun cas disposats no exactament al mateix nivell en un costat i l’altre. Hi ha un total de dotze d’aquests jocs que formen tres frisos superiors i tres més d’inferiors, separats per l’espai central on hi ha el forrellat i el pany.
El forrellat corre sobre dues anelles fixes, decorades amb incisions fines. És la típica Peça en forma de T, doblegada en un dels extrems, que acaba en forma de cap d’animal.
Tot i la seva marcada simplicitat i el repertori de formes molt limitat, són bells exemples del treball dels artífexs populars de la farga catalana medieval.
Santa Coloma de Cabanelles està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local.
Recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons documental. Enciclopèdia
Catalana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada