dijous, 28 de març del 2013

MARE DE DÉU DE LA SALUT. MONTANISSELL. COLL DE NARGÓ. ALT URGELL.

TERRES DE L’ALT URGELL.

La nostra recerca ens portà a Montinassell, un petit poble perdut en les muntanyes a 1134 m. d’altitud. De Coll de Nargó surt una pista que malgrat el 4x4 va haver un punt que se’ns va fer dificultosa de seguir per la quantitat de pedres soltes enmig del camí. Potser amb fe haguéssim arribat  però la prudència ens va retornar a la carretera i des d’Organyà surt una altra pista asfaltada de muntanya que ens va permetre arribar-hi.

 
Una vegada al poble va veure davant nostre l’església de la Mare de Déu de la Salut i ens vam encaminar. Pel camí vam trobar un veí del poble amb qui vam parlar una estona i ens va indicar el camí per prosseguir les nostres troballes. Moltes vegades sentim dir a gent de la ciutat que la gent del camp o de les comarques interiors són tancats de caràcter però vull refermar la meva opinió que preguntant en cortesia són de una amabilitat extrema. Ens ha succeït en aquest moment i en altres durant les nostres voltes cercant principalment petites esglésies.

L’església de la Mare de Déu de la Salut es situada al turó on havia el poble vell. La parròquia de Montanisell es esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell en la segona meitat del segle X. L’any 966 és documentat el castell de Montanissell.


El castell de Montanissell és un castell termenat documentat el 5 d’agost del 1030 quan el comte Ermengol d’Urgell, dit el peleggrí, va vendre a Arnau Mir de Tost “ipsum kastrum de Montangone cum suos terminos”. El topònim “Montagnono o Montangone” correspon a l’actual Montanisell. Arnau Mir donà, en esponsalici, aquest castell a la seva muller Arsendis, Villa Montanoncell: el 1069. Per herència, el castell de “Montanione” passà al comte Ramon de Pallars i la seva muller Valença i fill Arnau, el 1078. Al segle XIII, Montanisell i Sallent, del mateix term, foren adquirits pel vescomte de Castellbó. La batllia de Sallent i Montanissell quedà integrada en el “corter” d’Organya, d’aqueix vescomtat.

Resten alguns vestigis al lloc dit la Rectoria. Són vestigis d’una fortalesa antiga, possiblement medieval. L’església encara és dempeus i és gòtica, però sembla s’hagi construït damunt d’un església anterior, ja sigui romànica o preromànica.

Es tracta d’una església d’una sola nau amb capçalera plana i capelles laterals. La nau és coberta per una volta d canó reforçada amb arcs faixons. Al peus hi ha un cor de fusta que descansa en un arc carpanell. Al costat sudoest hi ha dues capelles laterals cobertes amb volta d’aresta. Tant pel parament com per la disposició de les capelles sembla que es tracta d’un afegit del segle XIX. També és va construir la sagristia.

La coberta és de teula a doble vessant. El carener està desplaçat de l’eix de simetria a causa de l’afegitó de les capelles laterals. Té un campanar d’espadanya de dos ulls de doble vessant i cobert de llosa.
 

La porta d’accés presenta un arc rebaixat, abans era arc de mig punt, i està desplaçada a l’esquerra. Damunt hi ha un ull de bou i a la sagristia una espitllera. L’aparell és de pedra calcària, irregular i amb restes d’arrebossat.

L’interior està decorat amb pintura mural força malmesa per les humitats. Possiblement del moment de l’ampliació del temple.

L’església de la Mare de Déu de la Salut està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada