diumenge, 24 de març del 2013

SANT MARTÍ DE LA NOU DE BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA.


En la nostra recerca habitual ens acostarem aquesta vegada al nucli de cases de la Nou de Berguedà cercant l’església de Sant Martí.
Per anar-hi a La Nou del Berguedà anat per carretera des de Berga a Guardiola passada la Tèrmica hi ha un trencall senyalitzat a mà dreta que passa el pont per damunt de l’embassament de la Baells ens hi condueix.

L'església de Sant Martí de la Nou pertanyen a l’antic comtat de Berguedà fou sempre una església parroquial del bisbat d’Urgell (dita illa Noz el 839 i després esmentada Nuce).

En una data imprecisa del segle XI el comte Ramon Guifré de Cerdanya va vendre dos masos al vicari i senyor de la Portella, Guifré, per una espasa amb el cap d’argent i un elm; el tracte d’aquesta compra-venda fou establert en presència del germà del comte, Guillem Guifré, bisbe d’Urgell, el jutge Salomó, Miró, Riculf i altres prohoms, clergues, monjos i laics, davant l’església de Sant Martí de la Nou.

L’any 1003 el vescomte Bernat de Conflent publicava el seu testament en presència de l’Oliba i un seguit de prohoms, atorgà a l’església de Sant Martí el camp que tenia al lloc de Clarà.
 

L'edifici primitiu degué restar abandonat o fou enderrocat a la fi del segle XII i és bastí damunt de les seves restes l'església romànica que ha arribat fins a l'actualitat (fou consagrada el 20 de febrer de 1196 pel bisbe Bernard de Castellbó de la Seu d'Urgell).

Els detalls de la consagració són coneguts des del 1967, que, en restaurar l'església i desmuntar l'altar, hom trobà unes lipsanoteques amb relíquies i un pergamí explicatiu d'aquest acte, a més de moltes monedes de la primera època comtal de Barcelona i posteriors. A la casa rectoral es conserven les tres lipsanoteques trobades a l'altar major: dues són capses rectangulars, i la tercera és un pot de fusta bombat amb una coberta perfectament adaptable al cos, coronada per un pom.
 

Té una nau única, coberta amb una volta lleugerament apuntada i acabada en un absis central i dos de laterals disposats en forma de creu llatina trevolada. És una llàstima que la proximitat de les casses impedeixi la contemplació de tot el conjunt absidal.

La nau , no té cap arc de reforçament ni cap pilar adossat, fou coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada. Els absis es cobreixen amb volta de quart d’esfera. Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada. Els murs amb sofert modificacions els fou afegit dues capelles laterals rectangulars entre els segles XVII i XVIII. El campanar adossat a la banda de tramuntana de la façana, és una torre gran quadrada, massa gran en proporció a l'església.

A ponent hi ha el mur frontal en el qual és oberta la notable porta d'entrada, Aquesta porta consta de tres arcs de mig punt en degradació, coberts per una arquivolta simple, al damunt hi ha una finestra de doble esqueixada.

La porta d’entrada ha estat complementada amb una bonica ferramenta d'època romànica.

En l’interior es conserva un original retaule barroc.

Pel que fa als actes festius es celebra la festa major el 11 de novembre, diada de Sant Martí.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau                             

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada