divendres, 8 de març del 2013

SANT PERE D’OLOPTE. ISÒVOL. BAIXA CERDANYA.

TERRES DE LA BAIXA CERDANYA.

En el terme municipal d’Isòvol hem visitat el bonic poble d’Olopte i la seva església sota l’advocació de Sant Pere. Entre la vall Tova i la Plana hi ha un collet damunt del qual s'aixeca el poble d'Olopte en la comarca de la Baixa Cerdanya. L'església de Sant Pere es troba damunt del tossalet del Castellar a l'esquerra de l'entrada del poble.

Com moltes de les esglésies d'aquesta zona està documentada com a parròquia, per primer cop, com Olorbite a la falsa acta de consagració de l'any 839 (en realitat de la fi del segle X) de la Seu d'Urgell. Va ser cap del pagus Ollorbitensis.

 L'església degué ser construïda cap a finals del segle XII o inicis del XIII.  

La parròquia estava originalment sota la advocació de Sant Feliu.

La nau és de planta rectangular amb volta apuntada i encapçalada per un absis semicircular. A l’absis exteriorment poden veure a la part superior un fris de dents engranades que reposa sobre mòduls (mènsules) ornamentals amb curiosos caps humans i d’animals. Presenta un alt basament per motius d’adequació a la morfologia del turó on és assentada.  

Als anys vuitanta, es va dur a terme una restauració que deixà vist el frontispici, on va aparèixer el campanar d’espadanya inacabat. El campanar romboïdal és troba a la capçalera del temple i va ser de construcció posterior. Cap al segle XVII se li van afegir dues capelles formant un creuer.
 

La porta d'entrada es compon de cinc arquivoltes. Tres de planta rectangular alternant-se amb dues més de columnes. Els capitells són llaurats amb palmells, pinyes i fulles d'acant. Als arcs podem veure-hi les figures d'Adam i d'Eva a la seva arrencada i entre ambdues figures set caps humans i dues pinyes. 

Es podria admetre que l’escultor de Saga decorà igualment l’arquivolta de l’arc trencat del portal d’Olopte. En l’arquivolta de la portalada es troben personatges nus de cossos i caps enormes i també personatges amb caps sense cossos, tot tractat amb una força brutal. Els capitells imiten els exemples oferts en l’escultura romànic del Rosselló i de Ripoll. També es pot veure la figura d'un atlant. 

L’església reconstruïda, conserva l’absis i la portalada originals (restaurada per la Generalitat).

Procedent d'aquesta església es conserva al MNAC de Barcelona una talla policromada de final del segle XII, d'una Verge amb Nen.
 

La imatge duu al seu fill damunt el genoll esquerre en posició frontal, asseguda en un tron amb columnes acabades en pom arrodonit.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Berga, Abril 2011.                                                                      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada