dijous, 29 de juliol del 2021

SANTUARI DELS ÀNGELS. SANT MARTÍ VELL. GIRONÈS

 PASSEJANT PEL GIRONÈS 

El Santuari dels Àngels és un dels santuaris més visitats i de més devoció de les terres gironines. És al cim del Puig Alt al Massís de les Gavarres. El santuari té un espaiós cambril, un petit orgue i una dependència per a l'exposició dels nombrosos exvots que ofereixen els pelegrins. Al costat de la capella hi ha una hostaleria. Des del santuari es gaudeix d'una bona visió sobre l'Alt i Baix Empordà, el Gironès i la Selva i limiten el seu horitzó els Pirineus, el Montseny i la mar. 

El primer fet provat és que l'any 1409 el rector de Sant Martí Vell va concedir una llicència a Martí de Llac i Guillem de Casadamont, de la mateixa parròquia, i a Blai de Vilademuls, teixidor de Girona, per construir una capella dedicada a la Mare de Déu dels Àngels. El terreny era propietat de Casadamont, fins que el 1412 el va vendre a la capella. Les obres de la capella van durar del 1409 al 1420 o 1423. 

Des del 1424 els bisbes de Girona concedien indulgències als que visitaven la capella i oferien almoines, que servien per comprar ornaments. Especialment generosa va ser la donació dels senyors de Púbol, Bartomeu de Corbera i Margarida de Campllong, el 1437: un retaule pintat amb la Verge al centre. Els habitants de Girona acudien als Àngels en processó per obtenir remei i prevenir inundacions, pestes, guerres i bandolers. De mica en mica, en molts pobles de la rodalia va néixer el costum de pelegrinar anualment al santuari.

El 1710, durant la Guerra de Successió, fou saquejat i desaparegué la imatge medieval. El segle XVIII es va fer un edifici de nova planta que s'acabà el 1735. Entre el 1718 i el 1735 el temple va passar a tenir quatre capelles laterals, dedicades al Sant Drap, als quatre Sants Màrtirs, a la Mare de Déu del Roser i al Sant Crist; a més es va adossar un retaule de fusta daurada a l'altar major i es va refer el cambril, on a partir de 1772 destacava una nova imatge de la Mare de Déu amb uns vestits que traduïen la riquesa i la importància del santuari. 

Després va ser incendiat durant la Guerra del Francès, el 1809, i reconstruït poc temps després, en unes obres que s'iniciaren el 1814 i no s'acaben fins al tercer quart del segle XIX.] L'estiu del 1936, durant els avalots anticlericals a principis de la Guerra Civil Espanyola, el temple va patir desperfectes profunds. Fou convertit en caserna i un cop acabada la guerra es vol tornar a recuperar. A la dècada dels 60 l'arquitecte Narcís Negre va fer les reformes definitives.

Amb l'important pelegrinatge del 1941 i amb l'ajuda desinteressada de fidels cristians, es va refer. La imatge actual de la Mare de Déu dels Àngels, de grans dimensions, fou realitzada per Josep Espelta l'any 1943. A la paret de darrere la imatge estan escrits una part dels Goigs, molt coneguts pels fidels devots: "Dels Àngels Mare i Regina, a tot mal deu-nos remei, Vós que teniu milers d'àngels, posats al vostre servei".

La tradició indica que el santuari es va fer perquè uns pastors hi van trobar una imatge el 1409, el que indica, doncs, que la Mare de Déu dels Àngels és el que s'anomena una Mare de Déu trobada. La troballa de la imatge va tenir lloc perquè durant diversos dissabtes al vespre els veïns de les masies veien unes llums misterioses al cim del puig Alt o Pujols, on avui hi ha un temple. 

L’edifici de l’església és d'una sola nau coberta amb volta de canó de llunetes, dues capelles a l'esquerra amb volta de creueria i absis poligonal. 

A la dreta hi ha una gran escalinata que mena al cambril amb la imatge de la Verge, sota una cúpula motllurada i pintada, que es visualitza des de la nau per una obertura de mig punt. Als peus, al costat del cancell de fusta, hi ha l'escala que porta al cor i tribunes, amb balustrada, i el departament d'ex-vots, al fons. El parament és emblanquinat. 

La façana, precedida d'una gran escalinata, està dividida per pilastres de tres cossos verticals i al central hi ha el portal amb arquitrau, amb fornícula i creu al capdamunt, i a la part alta un rosetó. Al costat dret s'alça un campanar d'espadanya.

El Santuari dels Àngels acollí el casament de Salvador Dalí i Domènech i Gala el 8 d'agost de l'any 1958, amb una cerimònia íntima. 

El Santuari dels Àngels és una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fons. Viquipèdia

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

dimarts, 27 de juliol del 2021

SANT MARTÍ VELL. GIRONÈS

 PASSEJANT PEL GIRONÈS 

El poble de Sant Martí Vell és un petit nucli de poblament, situat a l’esquerra de la riera de Sant Martí, prop del sector pla i de la carretera de Bordils. El municipi de Sant Martí Vell gaudeix de les característiques d’una petita vall i de la sinuositat de les Gavarres, el que li ofereix una important diversitat paisatgística, amb el bosc salvatge poblat de pins, alzines, alzines sureres i arbustos, i amb la vall amb conreus majoritàriament de secà.

El temple actual data del segle XVI però en el testament de Gilabert de Cruïlles (1035) es fa referència a la parròquia de Sant Martí de Tours. De fet fou bastit sobre un altre més antic, amb planta de tipus carolingi, que es pot veure encara al costat del campanar. El 1229 és citada en l'homenatge prestat per Berenguer de Mazala a favor de Guillem, de Sant Climent. L'any 1372 té lloc la redempció del bovatge al rei Pere III. Finalment és anomenada al Sínode de la Diòcesi de l'any 1691.


El rector mossèn Enric Bahí fa traslladar el 1963 el cementiri i apareixen elements del XVIII. 

Sant Martí Vell és una església d'una sola nau de tres trams, quatre capelles i capçalera poligonal. Coberta de volta de creueria i claus amb escultures amb les dates 1589 i 1590. Les mènsules també mostren relleus representant lleons.

 
El parament és arrebossat i una de les capelles té un fresc mal conservat. 

La façana presenta una portalada renaixentista amb un frontó triangular sostingut per columnes sobre plint, un rosetó central i una galeria a la part alta de dotze arcs de mig punt que s'allarga tot el frontis. Al costat dret hi ha un rellotge de sol (1588) i una inscripció del segle XIV. 

El campanar, adossat a l'absis, d'estil gòtic tardà (finals segle XVI) té planta quadrada i s'hi sobreposa un cos octogonal, amb finestrals ogivals entre pilastres rematades per pinacles, i coberta en forma de piràmide. 

L'església de Sant Martí Vell és una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fons: IPAC

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

dimarts, 6 de juliol del 2021

NOTA DE VACANCES

 Apreciats amics i seguidors, 

Com cada any per aquestes dates, aproximadament, farem uns dies de vacances- Per tant en el bloc no hi haurà cap publicació nova. 

Tal vegada serveixi per intentar reflexionar i començar amb nous ànims. 

Us agraïm cordialment el seguiment de la nostra publicació. 

Fins d’aquí uns dies 

M. Rosa i Miquel