PETJADES PEL VALLESPIR
L’església
de Sant Pere de Ceret està
situada en el punt més alt de la vila de Ceret, al nord del recinte de la
seva vila closa i l’antiga cellera.
La primera notícia coneguda sobre la
vil·la de Ceret i la seva església de Sant Pere data del primer quart del segle
IX i fa referència a la seva fundació en temps de Carlemany (768-814).
L’any 1105 el sagristà Ramon Guillem
de Montagut i el seu germà Pere Guillem cediren al monestir de Vilabertran uns
alous que tenien al terme de la parròquia de Ceret, qual és anomenada parrochia de Cersed en
un altre document de l’any 1138. De l’any 1161 és un reconeixement jurat fet
per Guillem de Buçac que admetia no tenir cap dret sobre la possessió de
l’abadia de Santa Maria de Vilabertran situada a la parròquia de Sant Pere de
Ceret.
A
les Rationes decimarum del 1280, havien de contribuir al
sosteniment de les croades dos clergues de Ceret, Arnau Dalmau i Arnau de
Saissac, i el domer Arnau Roig.
L'església parroquial de Sant Pere
de Ceret actual és un temple barroc d'una sola nau ampla, amb capelles laterals
i absis a llevant. Segueix l'orientació de l'església romànica, però aquesta
era molt més petita.
Del temple del segle
XI conserva sobretot el campanar, que és romànic als pisos inferiors, però
ha estat molt retocat diverses vegades en els superiors. De planta rectangular,
és en bona part adossat a l'estructura de l'església. A la planta baixa
presenta, al costat nord, un parament cec, sense cap obertura, amb dos parells
de dues arcuacions llombardes entre lesenes. Al primer pis, també romànic,
exempt de decoració llombarda, té una finestra geminada, o biforada, amb dos
arcs de mig punt en gradació.
Alguns paraments més es poden
observar a l'exterior: uns 6 metres de llarg del mur de migdia, a l'extrem
oriental, fet amb blocs calcaris grossos, damunt dels quals s'alça la paret
barroca. L'obra romànica hi assoleix uns 4 m d'alçada. Més cap a ponent, en la
mateixa paret, hi ha un altre parament d'uns 3,5 m de llargària d'obra també
romànica.
Encastada a la paret al costat de la
porta sud de l'església hi ha una làpida sepulcral del 1283, amb el text molt
desgastat i l'escut dels Vallicrosa. El nom inscrit a la làpida és Berenguera
de Vallicrosa.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografies. M. Rosa Planell Grau
Fons documental. Catalunya
Romànica i Viquipèdi