divendres, 31 de març del 2017

SANT JOSEP DE POLITG. BARONIA DE RIALB. NOGUERA.

POC A POC PER LA NOGUERA. 

Visitàvem l’església de Sant Josep de Politg.
 
 El poble de Politg,(22 h. 2005) és un petit agrupament de cases situat en un altiplà entre els rius Rialb i Segre, a un km a llevant de la Torre de Rialb. Guarda encara  una antiga torre del castell o fortalesa de Politg.  

Politg és un dels llocs més antics de la Baronia. Juntament amb el de la Serra de Rialb, damunt Gualter i dominant la vall del Segre, formaven amb la Torre el centre de l'antiga baronia jurisdiccional.

Sant Josep de Politg és una església tardana d’estil clàssic rural situada a la vora del conjunt fortificat.  

És de planta rectangular, amb volta interior. En la façana principal hi ha la porta dovellada, un senzill rosetó en un sol carreu i la petita espadanya.  

La campana és feta amb un obús. La data que apareix a la clau de les dovelles és l'any 1817. 

En aquesta església es guarda el retaule gòtic de Sant Iscle i Santa Victòria de la Torre.
 


Sant Josep de Politg és una capella inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

dimecres, 29 de març del 2017

SANTA MARIA DE PALAU DE RIALB. BARONIA DE RIALB. NOGUERA.

POC A POC PER LA NOGUERA. 

Visitàvem l’església de Santa Maria de Palau de Rialb. L’edifici, situat en el caire del serrat, és troba enlairat, i voltat de camps de conreu. 

Palau de Rialb és un llogaret de poblament disseminat (13 h. 2009), vora el límit municipal d’Artesa de Segre, a la vall de la riera de Torreblanca.
 


És esmentada en l'acta de consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell.  

L’acta de repoblament promoguda pel comte Ermengol d’Urgell va aconseguir la colonització de la zona. En els segles XI i XII es construeixen gran part de les esglésies romàniques de la Baronia de Rialb. L’església i la parròquia pertanyien al priorat de Santa Maria de Meià des del segle XI. 

Església romànica d'estil llombard, segurament de cap a finals del segle XI. Consta de tres naus de tres trams cobertes amb voltes de canó de mig punt recolzades en dos arcs torals igualment de mig punt. Les tres naus, estan separades per arcs formers de punt rodó damunt robustos pilars quadrats, reforçats lateralment per pilastres d'escàs relleu. 

La capçalera està constituïda per tres absis semicirculars, el central més gran i decorat externament per lesenes i, sota la cornisa, per finestres cegues. Els laterals, més baixos, presenten lesenes que es prolonguen en arcs cecs grans, tres i quatre respectivament. Tots els absis tenen finestres de doble esqueixada; el central en té tres, els laterals una al seu centre; totes elles són ornades externament un bordó damunt l'arc. Els tres absisi són coberts en lloses de pedra.
 


La decoració de les façanes és resolta amb un gran rigor compositiu, que només és alterat a l’absis principal, on la finestra central interromp una lesena, resultat d’un error en la distribució dels plafons i la seva distribució amb les finestres. Hi ha arcuacions tot al llarg del mur sud en els seus dos nivells, igual que la resta del mur nord romànic. 

Al segle XV es va esfondrar la volta i la coberta es va substituir per una encavallada de fusta i teules. 

La façana principal, a ponent, té el portal en arc de mig punt dovellat precedit d'unes grades de planta semicircular; a mitja alçada hi ha oberta una petita finestra d'arc de mig punt i, coronant la minsa cornisa a doble vessant, una espadanya de dos ulls amb sengles petites campanes. La de  l'esquerra és obrada amb el casc d'una bomba que no va esclatar en la guerra civil del 1936-39.

Tot i que actualment no n'hi ha cap campanar de torre, en resten alguns murs que mostren que n'hi havia hagut un d'adossat al mur nord a base de grans carreus, que ara, alguns caiguts en la seva base, tenen fortes mostres d'erosió.


Entre els anys 1914 i 1916 mossèn Serra i Vilaró va fer l'aixecament i descripció del plànol del temple i va ser fotografiat per en Josep Puig i Cadafalch.  

Durant la guerra civil espanyola s'hi saquegen i cremen elements històrics i artístics. L'any 1954 s'erigeixen els altars actuals pintats per A. Gabriel de Ponts. 

L'edifici ha estat recentment restaurat i dignificat, especialment el sector de ponent on havia adossada la casa rectoral, cosa que ha produït importants alteracions en aquesta façana. S’hi celebra culte algunes vegades l’any. 

Està considerada com una de les més formoses esglésies romàniques de La Baronia de Rialb. L’església de Santa Maria de Palau és un edifici que s’inscriu plenament en les formes de l’arquitectura llombarda del segle XI. 
 
Santa Maria de Palau és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

divendres, 24 de març del 2017

SANT GIRVÉS DE LA HERETAT DE LA GUÀRDIA. BARONIA DE RIALB. NOGUERA.

POC A POC PER LA NOGUERA.

Des de la Torre de Rialb divisàvem una construcció a certa distancia que semblava posseïa tres absis.


Sant Girvés de la Torre, va ser canviat de l'emplaçament originari per salvaguardar-lo de les aigües del pantà de Rialb.  

Es troba al sector central-sud del terme municipal, sobre un llom (448 m. alt) del marge dret del riu Rialb. L'indret és una llengua de terra que s’interna en el pantà homònim. S'alça al sud d'on el barranc d'Aubàs desguassa al pantà. 

A la Catalunya Vella trobem una dotzena de capelles dedicades a Sant Gervasi, Sant Gervàs, o Sant Girvés (variant del mateix nom). Hi ha muntanyes que porten aquest topònim, com la Serra de Sant Gervàs, cosa que dóna idea de l'antiguitat d'aquest nom.  

La primera referència de Sant Girvés és de l'any 1200, a propòsit d'una donació del mas Caserra que feren Pere, prevere i la seva neboda Guillema. Signà el document Berenguer de Sant Gervasi.  

En els segles XVI-XVII no hi ha documentació d'aquesta capella cosa que fa pensar que ja no tenia culte. 

És un edifici de planta basilical, gairebé amb tres naus cobertes amb volta de canó (més alta i ampla la central) i acaben a llevant, totes elles, amb un absis semicircular. Els absis laterals tenen una finestra de doble esqueixada, el central, en té dues. 

La porta és d'arc de mig punt i s'obre a la façana sud.  

A més, hi ha dues finestres en forma de creu, una a la façana de llevant i l'altre a ponent.  

Els murs són llisos, sense ornamentació. L'aparell, de carreuons, és molt uniforme i les voltes són de formigó de calç i de pedruscall.



Es tracta d'una obra del segle XI que segueix els models llombards. Destaca, però, l'ús de la planta basilical dins d'un perímetre quadrat, ja que és una solució poc emprada. L'exemple més monumental a Catalunya és l'església monestir de Sant Pere de Casserres. 

Sant Girvés és una església que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

dimecres, 22 de març del 2017

SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA. LA TORRE DE RIALB. BARONIA DE RIALB. NOGUERA.

POC A POC PER LA NOGUERA. 

Visitàvem el poble de la Torre de Rialb encimbellat en un promontori que domina la part del pantà on s’uneix amb el riu Rialb.

La Torre de Rialb és una caseria (12 h. 2009/474 m. alt), també anomenada antigament Torradabal, situada a la riba esquerra del Rialb.  Es tracta d’un conjunt format per l’església dedicada a Sant Iscle i Santa Victòria, amb el seu cementiri, l’escola i cinc cases mig escampades. A la part més alta hi ha les restes d’un edifici enrunat, que conserva l’alçat d’alguns murs i s’ha interpretat com les restes d’un castell. El conjunt forma un notable conjunt arquitectònic.

L’església de Sant Iscle i Santa Victòria fou construïda al segle XI, quan es construïren diverses esglésies romàniques de la Baronia de Rialb. Al segle XIII es va fer una ampliació al costat nord i reformes romàniques.


Nau amb volta de canó, també ampliada al mur nord, amb finestra a llevant tapiada. De l’absis original només en queda l’inici de la corba, i ha estat modificat  amb l’afegitó d’una construcció rectangular adossada a la capçalera trapezoïdal com a sagristia 

La portalada és de mig punt, i entre aquesta i l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada d’arc de mig punt i dovelles petites. 

A ponent va construir-se una rectoria annexa que comunica amb l’església a nivell del paviment. El campanar, relativament modern a la part superior, té, a una alçada superior a la teulada, una obertura tapiada amb l’arc de mig punt, que és l’indici d’un campanar anterior.


El parament és de blocs regulars, escairats i disposats en filades, més grans a la part superior. En els murs es veuen els forats de les bastides romàniques.  

Queda tot visible el mur situat a migdia, on hi ha el fossar i una placeta. 

De l’any 1944 són al fossar dues esteles funeràries de pedra amb una creu en relleu. 

Sant Iscle i Santa Victòria és un edifici que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Yext i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

divendres, 17 de març del 2017

SANTA EULÀLIA DE POMANYONS. BARONIA DE RIALB. NOGUERA.

POC A POC PER LA NOGUERA.  

Visitàvem la petita església de Santa Eulàlia de Pomanyons, prop del mas del mateix nom. Va ser reedificada en aquest lloc a causa de la construcció del pantà. La causa d’aquest trasllat és que hauria quedat sota les aigües.  La seva actual situació és en l’anomenada “Àrea del dolmen de Sòls de Riu” amb el qual comparteix l’espai.

Santa Eulàlia de Pomanyons és una ermita romànica del segle XII. La seva senzillesa estructural, fa que sigui una obra concebuda i executada sense gaires  pretensions arquitectòniques, però perfectament integrada en les formes constructives del segle XII, seguint la tradició del segle XI. 

És una capella d'una nau, amb volta de canó i orientada a llevant.  L’absis és semicircular amb una finestra.  

L’edifici és de petites dimensions aproximadament  d’uns 10 m. de llargada per 4’5 d’amplada.  No presenta cap decoració exterior. 

La coberta de llosa de pedra està aixecada a la part de l'absis, i cobreix tota la nau a dos vessants.  

El portal d’entrada és amb arc de mig punt  amb cinc dovelles a la part superior.

Al mur de ponent hi ha una finestra en forma de creu, igual que Santa Maria de Palau de Rialb. Aquesta finestra i la de l’absis son les úniques fonts de llum natural a l’interior del petit temple.

Es veuen els forats de les bastides de la seva construcció. 

Actualment gaudeix un molt bon estat de conservació. 

Santa Eulàlia de Pomanyons és un edifici eclesial que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

dimecres, 15 de març del 2017

MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT. SALVANERA. TORREFETA I FLOREJACS. SEGARRA.

PAS A PAS PER LA SEGARRA. 

Anàvem a conèixer el castell de Florejacs quan en una corba de la carretera a Sanaüja van veure i sobrepassar l’edifici eclesial. Com és una de la nostres dèries, no podíem fer menys que  refer el camí per visitar-lo fent les fotos pertinents.  Un cartell ens explicava el nom i la majoria de les dades. 
 
 

Salvanera és un poble (65 h. 2009) situat dins l’antic terme de Florejats, a la conca del Llobregós. 

Poques dades documentals es tenen sobre l’ermita, però és interessant el fet que en una visita pastoral de l’any 1759, quedà constància que disposava dels terrenys i una petita casa al seu entorn, que permetien la manutenció de la petita església. Aquesta petita casa adjacent, ara desapareguda, possiblement respondria al fet, segons fonts orals que hauria funcionat com a escola.

 L’ermita de la Mare de Déu de la Soledat és un edifici de planta rectangular orientada a l’est i d'una sola nau sense absis. La façana principal presenta una coberta a dues aigües i un campanar de cadireta d'un sol ull semicircular.  

S'accedeix a l'interior mitjançant  una porta adovellada que forma  un arc escarser emmarcada per una motllura de pedra força considerable. La pedra clau  porta gravada una inscripció amb la data de 1781, possiblement l’any en que es van fer reformes en l’església.


La planta original de base quadrada disposa de dos contraforts  als murs de tramuntana i ponent per acabar de donar solidesa  a la coberta de doble vessant  i decorada amb un ràfec ceràmic. 

El parament dels murs està construït amb filades de carreus irregulars de pedra. 



 















A l'interior s'observa una volta semicircular amb una cornisa esgraonada que ressegueix tot el perfil interior de l'edifici i un presbiteri lleugerament elevat per un esgraó.
L'interior d'aquesta ermita, fins i tot la volta, es troba pintat de color ocre, a excepció d'una franja d'un metre i mig que arrenca des de terra, que està pintada de color salmó.  
 
A la part de l'altar hi ha tres fornícules que s'obren al mur, la central, més gran i coronada per una petxina i les dues laterals, que alberguen la figura de dos sants. L'única font de llum que il·luminen l'interior de l'ermita és un petit òcul que hi ha damunt de la portada d'accés.
La llum no permetia visualitzar l’interior però la M. Rosa  va saber captar perfectament les dues imatges del cartell indicador. 
La Mare de Déu de la Soledat de Selvanera, és una ermita inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 
 
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

 
 

divendres, 10 de març del 2017

SANT ANTONI DE PÀDUA. ELS HOSTALETS DE TOST. RIBERA D’URGELLET. ALT URGELL.

TERRES DE L’ALT URGELL. 

Visitàvem el poble d’Els Hostalets de Tost per conèixer la seva església sota l’advocació de Sant Antoni de Pàdua.  

Els Hostalets de Tost és un nucli de població disseminada (13 h. 2009) que es troba aigua avall del riu de Tost, on aquest conflueix amb el Segre, i davant del bosc de Noves de Segre, al costat de la carretera comarcal.
 


Aquest lloc és l'entrada natural i actual a la Vall de Tost i formava part d’aquest antic terme. 

La seva disponibilitat d'aigua i planícia fa que hi hagi una gran activitat ramadera i una extensió de camps de pastura i de panís (blat de moro). Tot el nucli principal està ben urbanitzat. 

En aquest indret hi ha l'església  de Sant Antoni de Pàdua, sufragània de la de Noves de Segre  

Aquesta església és de petites dimensions i pràcticament quadrada. La coberta és de teules i té un petit campanar d’espadanya. També a la façana principal, damunt la porta d'entrada, però, cobert per l’heura, hi ha un petit òcul.
 
L'edifici presenta un estat de conservació immillorable, almenys exteriorment.  

Es celebra missa de forma ocasional. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

dimecres, 8 de març del 2017

MARE DE DÉU DE L'ESPERANÇA. TORÀ DE TOST. RIBERA D’URGELLET. ALT URGELL.

TERRES DE L’ALT URGELL.  

Visitàvem el poble de Torà de Tost i la seva església sota l’advocació d ela Mare de Déu de l’Esperança.

 
Hem de dedicar una salutació cordial a les persones del poble de Torà de Tost que amablement, i sense tinguéssim cap conversació prèvia, a l’assabentar-se de la nostra presència vam brindar-se amablement a ensenyar-nos l’interior de l’església. Va estar una agradable i amigable estona i una amable conversació. Gràcies amics de Torà de Tost! 

Torà de Tost és un nucli de població disseminada (16 H. 2009/ 1014 m. alt.) que pertany actualment al municipi de Ribera d’Urgellet. L’any 1968,  Tost fou fusionat amb altres pobles dels voltants en el nou municipi de la Ribera d'Urgellet, amb capital al Pla de Sant Tirs. 

És situat al vessant septentrional de la serra de Tost, dominant, per l’esquerra, la vall del riu de Tost, aigua amunt d’aquest poble, de la parròquia del qual depèn la seva església.
 

Es coneix molt poca cosa de la història medieval del poble de Tost. En el llibre de visites parroquials del bisbat d'Urgell de 1758 hi ha una breu referència a la parròquia de Sant Martí de Tost en la qual es parla de la capella de la Mare de Déu de "l'Espectasió".  

Es tracta, per tant, d'una capella annexa a l'església parroquial de Sant Martí de Tost i totalment dependent d'aquesta església, sense cap altra obligació per part del rector que disposar d'un censal assignat per al seu manteniment. 

 
Cap a 1850 Pascual Madoz recull que es tracta d'una església annexa a la parroquial de Sant Martí de Tost i que era aleshores servida per un vicari nomenat pel rector de Tost. A principis del segle XXI l'església de l'Esperança de Torà de Tost depèn, junt amb la resta d'esglésies de l'antiga parroquial de Tost, del rector de Noves de Segre.  

L'església de la Mare de Déu de l'Esperança de Torà de Tost és un petit temple d'una sola nau. La coberta del temple és de volta de canó dividida en tres trams per dos arcs torals.  

La capçalera plana està  orientada a nord-est. La part de l'altar està més alta que la resta del temple i s'hi accedeix per uns graons i està separada per una barana de ferro forjat.. Està emblanquinada i presenta un cor de fusta elevat als peus. A l'entrada sota l'escala d'accés al cor hi ha una petita pica baptismal. 

 L'altar major presenta tres fornícules, la central força gran i les laterals més petites, on hi ha les imatges de les principals advocacions vinculades a l'església. Al mur nord de la zona del presbiteri s'obre una porta en arc rebaixat per accedir a la sagristia.  

L'accés al temple es troba a la façana de ponent. Es tracta d'una façana força alta en relació a la seva amplitud. La porta d'accés està descentrada a l'esquerra en relació a l'eix de simetria. Es tracta d'una porta coronada per un arc rebaixat i amb una motllura de perfil rectangular. A la part alta de la façana hi ha un petit ull de bou. Aquesta està coronada per un campanar d'espadanya d'un sol ull.

 
La coberta és de teula a doble vessant i el parament exterior és de pedra vista amb restes d'un recobriment anterior de morter de calç. L'obra és a base de carreuons irregulars a excepció de les cantonades, on els carreus són més grans i més regulars. 

Per les seves característiques podem dir que es tracta d'un edifici d'època moderna, dels segles XVII o XVIII. 

La Mare de Déu de l'Esperança de Torà de Tost és una església protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

divendres, 3 de març del 2017

SANT MARTÍ DE TOST. RIBERA D’URGELLET. ALT URGELL.

TERRES D’ALT URGELL.  

L’església de Sant Martí també dedicada a Sant Ponç, és situada a un extrem de l’antic caseriu que formava el poble de Tost, avui enrunat.

 
La referència històrica més antiga del castell i del terme de Tost és de l’any 815, La vila de Tost apareix esmentada en el document del 982, en que el bisbe Sal·la donava l’església de Sant Miquel de Montpolt a Ot de Solanes i al seu fill Mir. La parròquia de Tost és una de les esmentades el l’acta de consagració de la Seu d’Urgell. 

La notícia més antiga que es coneix de l’església de Sant Martí de Tost data de l’any 1030, en què es publica el testament sacramental de l’ardiaca Bernat, germà d’Arnau Mir de Tost. L’església de Sant Martí fou consagrada l’any 1040 pel bisbe Eribau d’Urgell  a petició d’Arnau Mir de Tost i de la seva muller Arsenda, fundadors i principals dotadors de la mateixa, segons el document conservat a l’arxiu Capitular de la Seu d’Urgell. En l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, hi consta, com una de les esglésies confirmades com a possessió del monestir.
 
L’any 1046 Arnau Mir de Tost reconeixia que posseïa la parròquia de Tost en feu de l’església d’Urgell per donació del bisbe Ermengol. 

 
En els seus respectius testaments, Arnau Mir de Tost i la seva muller, Arsenda, feren noves deixes a favor de l’església, Per la seva part Arnau Mir deixà a la seva filla Letgarda i al seu nét Guerau, la parròquia de Tost, juntament amb la de Montan, Noves i el Pla.  

El lloc de Tost és esmentat en documents de venda o donació de terres del segle XI, i en l’acta de consagració de l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins a l’any 1080. On consta en donació un alou situat al terme del castell de Tost. 

En les visites realitzades per manament de l’arquebisbe de Tarragona, Guillem de Rocabertí, a la diòcesi d’Urgell, els anys 1312 i 1314, consta dins el deganat d’Urgellet l’església parroquial de Sant Martí de Tost. 

L’actual església de Sant Marti de Tost és un gran edifici, la construcció del qual cal situar en època gòtica o posterior. I que conserva a les seves façanes de migdia i de ponent vestigis importants d’una església anterior, probablement la consagrada l’any 1040.
 


Destaquen a la façana sud tres finestres de doble esqueixada i una porta paredada dovellada on s’alternen, amb una clara intenció decorativa els gres vermell amb els carreus de calcària blanca, tècnica utilitzada en altres edificis del segle Xi. 

A la façana de ponent, al costat de la porta actual del temple, integrats en un llenç de mur que destaca de la resta i mig tapats per un contrafort, es conserven els vestigis d’un altre portal adovellat, amb un arc format per dovelles de gres vermellós fosc. 

Els paraments antics, que es diferencien de la resta de la construcció pel seu aspecte més ordenat, són formats per carreus ben escairats, disposat en filades irregulars però força uniformes. 

Poca cosa es pot dir de l’estructura original però sembla clar que és una obra culte realitzada amb un correcte domini del mecanismes constructius i tecnològics  del moment que es construí, possiblement l’any 1040, data de la seva consagració.

 
Quan el bisbe Eribau d'Urgell consagrà, el 1040, l'església parroquial de Sant Martí, també va ser dotada de béns i relíquies ofertes per l'Abat Oliba de Ripoll. A aquests tresors s'han d'afegir un escrit autògraf i una arqueta en forma de creu que es conserva, des del 1924 al Museu Episcopal de Vic. A aquest museu es guarda també una part del baldaquí de l'altar dels segles XII-XIII. L'altra és al Museu Nacional d'Art de Catalunya.  

Sant Martí de Tost és una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Recentment s’han fet obres de restauració.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

dimecres, 1 de març del 2017

SANT JOAN I SANT MARTÍ DE CASTELLAR DE TOST. RIBERA DE L’URGELLET. ALT URGELL.

TERRES D’ALT URGELL. 

Castellar de Tost és un nucli del municipi de la Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell, i es troba a la Vall de Tost, a la falda sud sobre el riu del mateix nom. Actualment té 17 habitants, i es troba bàsicament a 831 metres d'altitud a llevant del turó de Ciutat.

 
A la part alta del poble, penjat sobre la roca viva, trobem les restes del que fou el castell de Castellar de Tost. Malgrat que no trobem cap referència a aquesta edificació entre els documents d'Arnau Mir de Tost, tot fa pensar que no pot ser gaire posterior. Els esments més antics del lloc de Castellar són relativament tardans en relació a altres indrets de la vall de Tost. El primer esment de Castellar data de l'any 1086 en la donació d'un alou a la catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell.
 

Cal destacar l'església encara consagrada a Sant Joan Baptista, tot i que a dins es guarden algunes de les peces de la veïna i abandonada església de Tost (cal remarcar la còpia del baldaquí). L’original actualment és al MNAC. A diferència de les altres esglésies i ermites de la vall, aquesta és d'estil però no d'origen romànic. Possiblement és el fruit d’una remodelació de l’antiga església, probablement romànica.
 
La porta estava oberta i vam poder fer un bon reportatge fotogràfic força il·lustratiu.

Es tracta d'una església d'una sola nau, amb capçalera plana orientada a ponent i coberta amb volta de canó rebaixada i dividida en dos trams per un arc faixó que es perllonga per la part inferior en dues pilastres de secció rectangular adossades als murs laterals. La volta de canó arrenca d'un fris motllurat de guix que recorre tota la llargària de la nau.  

Als peus de l'església hi ha un cor en alt amb barana de fusta, al qual s'hi accedeix a través d'unes escales d'obra adossades a la cantonada sud-est de l'edifici.  

L'àmbit presbiteral, que no presenta cap diferenciació constructiva en relació a la resta del temple, presenta una porta rectangular al costat de migdia, que dóna accés a la sagristia, i una gran fornícula en forma d'arc de mig punt, de guix, al mur nord. Aquesta està dividida en tres fornícules. La del centre és més gran que les laterals.  

L'altar és construït amb un pilar quadrangular de llosa amb una ara que és una gran llosa pràcticament sense desbastar. Al mur de ponent s'hi obren tres fornícules que acullen tres imatges de guix.


S'accedeix a l'església per una porta d'arc de mig punt, resseguida per una motllura de guix, centrada a la façana principal orientada a llevant. Més a munt trobem un carreu amb la data 1881, segurament data de la remodelació, i per sobre un ull de bou.  

La façana culmina amb un campanar d'espadanya d'un sol ull amb una petita campana de bronze. La coberta és de teula àrab, a doble vessant i el parament és de pedra vista, a base de blocs de pedra irregulars pràcticament sense desbastar.
 


El conjunt presenta la sagristia adossada al mur meridional de l'església, de planta trapezoïdal, obert a llevant, que presenta coberta a un sol vessant. Es comunica amb l'església a través d'una porta. El parament és irregular. Al centre de la façana s'obre una finestra quadrangular. 

Originàriament, d'acord amb la seva ubicació, l'església formaria part del recinte perimetral del castell de Castellar. A la banda de ponent s'adossa una altra edificació (amb traces d'arcs tapiats) que segurament formava part de l'antiga muralla de Castellar. Actualment, el creixement de la superfície ocupada per la població cap a migdia ha acabat per situar l'església al centre del nucli de Castellar.

 
Sant Joan i Sant Martí de Castellar de Tost està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.