TERRES
D’OSONA
Sant Andreu de Llanars,
antiga església parroquial, es
troba a la part de ponent del terme municipal de Prats de Lluçanès.
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del
castell d’Oristà, al lloc de Llanars. Molt aviat degué tenir categoria
parroquial, fins que, a causa de la despoblació del terme, passà a dependre de
Santa Eulàlia de Pardines primer i de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès després.
El lloc de Llanars és documentat l’any 997, quan l’abat
Sunifred donà al monestir de Sant Benet de Bages, que ell mateix presidia,
diversos alous, entre els quals n’hi havia un de situat al comtat d’Osona, al
lloc de Llanars.
L’església apareix en la documentació l’any 1034, quan
Doda, muller de Guisad I de Lluçà, féu testament, en el qual deixava per a la
llum de l’església de Sant Andreu una vinya que es trobava prop de l’església.
La funció parroquial es confirma quan apareix en una llista de parròquies
datable d’entre els anys 1025 i 1050, però no es troba entre les parròquies
visitades pel bisbe Galceran Sacosta entre els anys 1330-1339.
Abans o després de la despoblació causada per la pesta
negra devia perdre les funcions parroquials i passà a dependre de la parròquia
de Santa Eulàlia de Pardines com a sufragània, situació que es documenta a
partir del 1435, que tenia només fossar, sense comptar ni amb reserva ni fonts
baptismals.
Aquesta situació es mantingué fins al 1787, quan fou
incorporada a la parròquia de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès com a
sufragània, situació que es mantingué fins a l’any 1936, quan fou profanada i
quedà sense culte. El temple no sofrí altres alteracions que la construcció
de dos arcs rebaixats a l’interior dels murs per encabir-hi sengles altars
secundaris i un arrebossat seguint l’esquema de la decoració barroca del segle
XVIII.
L’església de Sant Andreu de Llanars és un petit edifici
d’una nau capçada a llevant per un absis semicircular que s’obre a la nau
mitjançant un simple plec. La nau és coberta amb una volta de canó de perfil
apuntat, i l’absis amb volta de quart d’esfera. Les cobertes actuals són de
teula àrab, però en el curs de la seva restauració es trobaren restes de les
lloses de la coberta original, molt desfetes.
Interiorment el mur de tramuntana presenta dos arcs
formers que formen una mena d’arcosolis i tots els paraments han estat
arrebossats. En el de ponent, en procedir a una exploració dels paraments,
foren escatats els arrebossats superficials, en molt mal estat, la qual cosa donà
lloc a la descoberta del parament original, amb els carreuons rejuntats amb
morter de calç molt fi i amb juntes pintades de color mangra, imitant un
carreuat fictici.
La porta es troba situada al mur de migjorn i s’obre
mitjançant un simple arc de mig punt. En aquest mateix mur s’obre una finestra
de doble esqueixada, igual com la que hi ha al fons de l’absis, on també hi ha
una petita espitllera de factura moderna. La il·luminació es completa amb una
finestra en forma de creu que hi ha a la façana de ponent.
Sobre aquesta mateixa façana es dreça un petit campanar
de torre, de planta quadrada, amb una coberta de teula a dos vessants sobre una
estructura d’embigat, dividit en dos nivells de finestres. L’inferior té quatre
grans obertures en arc de mig punt, una per cada façana, i el superior té
quatre finestres geminades, parcialment aparedades, mig partides per sengles
columnetes amb capitells troncopiramidals arrodonits, molt senzills. Els arcs
de les obertures del campanar són extradossats per una filada de lloses i
enfonsats en relació amb el parament del mur. L’accés al campanar s’efectuava
per una obertura practicada a la volta.
L’aparell exterior és de petits carreuons, simplement
desbastats, amarats en morter de calç i disposats formant filades uniformes i
regulars. A l’absis, però, i al campanar, hom pot observar una certa diferència
consistent en que els carreuons són més ben tallats i polits i de proporcions
més quadrades. Al cantó de tramuntana de l’absis s’observa una banqueta,
similar a un sòcol, la qual no té la mateixa curvatura de l’absis. A la façana
de ponent, la seva meitat nord sobresurt per sobre del nivell de la coberta i
forma un pinyó, rematat per lloses planes, mentre que al vessant de migjorn
aquest pinyó no hi és i la coberta forma un ràfec.
L’edifici presenta dues etapes constructives clarament
diferenciades. A la primera, datable del segle XI, poden correspondre els murs
de la nau i la banqueta, ja esmentada, de l’absis, la qual deu correspondre al
basament d’un absis anterior. En una segona fase, datable del segle XII, hom
procedí a regruixir interiorment els murs de tramuntana i de migjorn (el de
tramuntana, amb dos arcs formers, i el de migjorn, amb un veritable segon mur),
per tal de carregar-hi la volta, i a la construcció de l’absis actual i del
campanar.
Posteriorment hi foren dutes a terme d’altres reformes,
com la substitució de les cobertes, els arrebossats i la construcció d’un cor,
que fou cremat, juntament amb els retaules i altre mobiliari, durant la guerra
de 1936-1939.
L’any 1983 l’església fou objecte d’obres de reparació i
consolidació dutes a terme pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la
Generalitat de Catalunya, dirigides per l’arquitecte Joan Albert Adell, després
de les quals el seu estat de conservació és acceptable.
Sant
Andreu de Llanars és
una església romànica inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de
Catalunya.
Text i recull daes: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
