Aprofitant
una activitat de Catalunya Sacra visitàvem l’església de Sant Ponç de Corbera, única part visible de l’antic monestir. Catalunya
Sacra és un projecte conjunt dels 10 bisbats amb seu a Catalunya, creat l'any
2012 amb la voluntat de dinamitzar el patrimoni cultural de l'Església.
Sant
Ponç de Corbera s’aixeca sobre un petit turó. al fons d’una vall drenada per la
riera de la Palma o de Rafamans, riera que és divisòria entre els termes de
Cervelló i de Corbera.
Malgrat
el topònim de Corbera l’església de Sant Ponç és bastida dins el terme del
castell de Cervelló. Posseïa un territori en domini alodial el 1068, l’any 1085
rebé, per llegat testamentari del bisbe de Barcelona Humbert de Cervelló, tot el
que aquest havia adquirit al terme a Oliba Ramon i la meitat de Camp Preciós al
seu nebot Guerau Alemany.
Si
tenim en compte que ha estat acceptada una datació entre el 1040 i el 1070,
hauríem de creure que l’església fou començada per Alemany de Cervelló, senyor
de Cervelló des del 1025-27, i acabada, segurament, en temps del seu fill
Guerau Alemany I.
D’altra
banda, aquella datació concorda amb el fet que l’església de Sant Ponç sigui
esmentada al testament del bisbe, del 1085. És probable que els Cervelló
edifiquessin el monestir perquè, segons els costums de l’època, els servís de
panteó familiar.
El
monestir de Sant Ponç estigué vinculat a Cluny per mitjà de Sant Pere de
Casserres, que centralitzava a Catalunya les possessions de la gran abadia borgonyona.
La subjecció degué realitzar-se cap a la fi de segle, amb posterioritat a la
construcció de l’església, però abans del 1096, quan hi ha documentat el prior
Salomó.
La
subjecció a Cluny degueren realitzar-la segurament els mateixos fundadors del
monestir, els Cervelló, i les dates esmentades ens indueixen a pensar que podia
haver estat Guerau Alemany III (d. 1079-1130) qui vinculà l’abadia del
Llobregat a la casa borgonyona. El 1235 la casa de Sant Ponç, era regida pel
prior Riambau que era a més procurador de Casserres.
Al
començament del segle XIV un conflicte enfrontà el monestir de Sant Ponç al
bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba, al qual hom negà l’entrada al monestir el
14 de desembre de 1303 per fer la visita canònica. El bisbe de Barcelona
intentà de nou la visita de Sant Ponç el 1310, i com que li fou denegada va
excomunicar el prior i el sacerdot, Vidal de Casasobirana, i va posar
interdicte a l’església, prohibint-hi tota celebració. Finalment, el prior
hagué de cedir a les aspiracions del bisbe, el 8 d’agost de 1314.
La
relació de priors de Sant Ponç de
Corbera anomena fins a deu priors. Abasta des del 1096 fins al 1590, any
en què s’havia unit al col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense.
Del
conjunt de l’antic monestir de Sant Ponç de Corbera es conserven l’església,
que és la part més important del conjunt, i una bona part de les dependències
monàstiques, totalment emmascarades per les transformacions sofertes arran de
la seva utilització com a masoveria.
Sant
Ponç de Corbera és un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó, de
perfil semicircular, reforçada per quatre arcs torals, que arrenquen d’impostes
bisellades, i suportades per tres parelles d’arcs formers que reforcen els murs
laterals, conformant un sistema de pilars, i arcs que articulen poderosament
els murs de la nau, que és dividida en tres trams.
Aquesta
forma de construcció és molt comuna en
els edificis monàstics de la fi del segle X o començament del segle XI,
allunyats de les formes de l’arquitectura llombarda, com les esglésies
monàstiques de Sant Genis de Fontanes, Sant Andreu de Sureda, Sant Pere de
Rodes, o en els absis laterals de Sant Miquel de Cuixà.
En
el creuer, entre el cos del transsepte i de la nau, se situa una cúpula
semiesfèrica, suportada per quatre trompes que arrenquen de dos arcs paral·lels
als d’obertura dels braços del transsepte, però situats a una alçària molt
superior, que regularitzen la planta rectangular del creuer, per a formar un
pla, aproximadament quadrat, que serveix de base a la cúpula.
La
porta principal, situada en aquest mur de ponent, té unes proporcions
particularment baixes i aplanades; s’obre en arc de mig punt a l’exterior, i
interiorment presenta una llinda de fusta (substituïda per una llinda de
formigó en la recent restauració), sobre la qual hi ha un arc de descàrrega de
perfil rebaixat, amb el timpà massís.
Exteriorment,
l’església de Sant Ponç de Corbera presenta una articulació dels seus volums,
equilibrant el seu component horitzontal amb l’acusada verticalitat del seu creuer,
la cúpula del qual es manifesta exteriorment en un cimbori prismàtic, de planta
quadrada, rematat per una coberta a quatre vessants, al cim de la qual es dreça
un campanar format per una petita torre prismàtica amb dos nivells d’obertures,
un nivell baix format per finestres senzilles, i el superior format per
finestres geminades amb columna central dotada de capitell mensuliforme.
El
cimbori de planta quadrada de Sant Ponç de Corbera constitueix un cas singular
entre els exemples d’aquest tipus constructiu conservats a Catalunya, entre els
quals el més comú és la forma octagonal, que trobem a la propera església de
Santa Maria de Cervelló, o a la de Sant Jaume de Frontanyà, però la forma
quadrada de Sant Ponç també apareix en l’església de Santa Cecilia de Voltregà.
Les
façanes de l’església de Sant Ponç, llevat de les del cimbori, són totalment
decorades amb els motius llombards del fris d’arcuacions sota el ràfec, dividit
en sèries de dues per les lesenes verticals, resoltes amb un gran domini compositiu.
El
motiu que decora la peça de la façana és una palmeta invertida al centre i una semi
palmeta a cada angle, tot emmarcant-se en el format rectangular; tot plegat
obtingut mitjançant incisions que simplement en delimiten els contorns.
El
repertori i l’estil dels relleus del campanar s’aproxima notòriament a
importants obres de la primera meitat del segle XI, com la decoració de
l’interior de Sant Pere de Rodes, les llindes de Sant Genis de Fontanes i de
Sant Andreu de Sureda.
Procedent
del monestir de Sant Ponç de Corbera, hom guarda a la sagristia de la parròquia
de Corbera la imatge de la Mare de Déu de la Llet. És una talla policromada del
segle XIII.
De
la decoració mural de l’església de Sant Ponç es conserven cinc petits
fragments, a l’absis central i al lateral de migdia.
En
els dos trams més occidentals de la nau, els treballs d’excavació van permetre
identificar un paviment de terra trepitjada datable al segle XVI, que
pràcticament se situava sobre la roca natural i segellava les obertures d’un
total d’onze sitges i un forn de fosa de campana.
Pel
que fa a les sitges, ocupaven gairebé la totalitat de l’espai disponible en els
dos darrers trams de la nau. L’altre element important documentat al llarg de
l’excavació és un forn per a la fosa d’una campana.
El
forn, excavat en bona part a la roca, està dividit en dos àmbits diferenciats,
separats per un envà de terra en el qual s’obre una petita porta que comunica
els dos sectors.
La
segona fase es produí al segle XVI, moment en què va tenir lloc una important
remodelació de l’edifici un cop desaparegut el priorat; l’església va passar a
tenir les funcions de parròquia sufragània de la de Santa Maria de Corbera.
L’església
deu el seu aspecte actual a importants obres de restauració i consolidació. En
aquestes obres es retiraren els arrebossats dels seus murs i les decoracions
que havien alterat l’aspecte interior de l’edifici, alteracions visibles
especialment en el rebaix, evident, del nivell del paviment del presbiteri.
Sant
Ponç de Corbera esta protegida com a Bé Cultural d’Interès Nacional.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fons
Principal. Catalunya Romànica
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
