SANT JOAN DE LES TORRES. PUJALT. ANOIA

 PAS A PAS PER L’ANOIA 

Aquesta capella, que s’aixeca en el raval o nucli de les Torres, ha format sempre part de la parròquia de Sant Andreu de Pujalt. L’antic agregat de les Torres es troba avui dia quasi totalment abandonat, però la capella continua tenint culte. 

La capella de Sant Joan de les Torres no surt esmentada fins a l’any 1329. Tanmateix, és molt probable que sigui anterior i tingui uns orígens romànics. La capella s’hagué de reedificar el 1428. ja que possiblement s’ensorrà a causa d’un terratrèmol que assolà aquesta zona en aquest període. 

És un edifici rectangular d'una sola nau, construït tot ell en pedra de bon carreu. Té un airós campanar d'espadanya, amb una campana, amb la sagristia afegida sota seu, la qual cosa obliga a obrir un portal a l'altre extrem.  

L'edifici actual és fruit de la reedificació que es va fer l'any 1428, aprofitant algun mur de l'església antiga, de la qual es conserva ponent i arrencament de l'arc existent ja el 1329. Més tard els anys 1599 i 1685 també si efectuaren altres reformes. 

Adossada al mur de migdia hi ha l'antiga casa dels ermitans, que ara està gairebé enrunada. 

Sant Joan de les Torres és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons Viquipèdia i Enciclopèdia Catalana

SANT VICENÇ DE CONILL. VELL. PUJALT . ANOIA

 PAS A PAS PER L’ANOIA 

Poques dades hem trobat per acompanyar aquesta visita a les runes de Sant Vicenç de Conill, església romànica del segle XI. Ens van assabentar de la seva existència en una conferencia sobre treball en la recuperació i conservació del món Romànic celebrada a la biblioteca de Gironella en el Memorial M. Dolors Santandreu, organitzat per Cultura Civitas, la mateixa biblioteca i l’Ajuntament. 

Portats pel nostre interès per conèixer els indrets i la història del nostre país hem fet més d’un viatge per trobar-la però, finalment ho hem aconseguit. 

Desapareguda durant molts anys l’antiga església de Sant Vicenç va ser  retrobada en un petit turó proper al poble. Les primeres excavacions es van realitzar l’any 2007. 

El lloc de Conill es documenta a partir de l’any 1019, que el vescomte Bermond de Cardona restituí a l’església de Sant Vicenç de Cardona diversos béns que havia usurpat, entre els quals hi havia els drets que tenia al castell de Conill. 

L’església amb les seves funcions parroquials apareix en una llista de parròquies del bisbat de Vic de data aproximada entre els anys 1025 i 1050. 

L'antiga església de Sant Vicenç de Conill, el castell i el lloc, apareixen en l'acta de consagració de Sant Vicenç de Cardona de l'any 1040, realitzada pel bisbe Eriball d'Urgell i els vescomtes de Cardona, com una de les possessions del cenobi. La subjecció a la canònica cardonina també es comprova en la butlla del papa Anàstasi IV adreçada a l'esmentada església.

Al segle XVII es va construir una nova església al centre del poble. 

Les excavacions van permetre descobrir totes les restes dels fonaments de la planta. Les runes ens mostren un edifici de planta rectangular actualment ensotat en el terreny i sense coberta de cap tipus. 

A llevant la capçalera mostra les restes d’un absis semicircular que podia posseir en posició central una finestra i que mostra el plec presbiteral d’unió amb la resta de l’espai eclesial. La porta d’accés podia segurament, com la majoria de les esglésies romàniques estar situada a migdia. 

En els murs nord i sud, a prop del plec hi ha dues posibles obertures al mur que podrien correspondre a unes capelles. 

Tant els mur com l’absis mostren uns carreus ben escairats i ben alineats. 

Actualment queda molt treball a realitzar, per persones preparades, per acabar de definir la seva construcció. Crec que hi ha un estudi al que no he pogut accedir. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons Viquipèdia i altres

SANT VICENÇ DE CONILL. PUJALT. ANOIA

 PAS A PAS PER L’ANOIA 

Poques dades hem trobat d’aquesta edificació situada al centre del poble. Malgrat tot, tornarem a visitar aquest petit municipi, ja que tenim referències de les runes d’una antiga església, també sota l’advocació de Sant Vicenç,  del segle XI. 

En IPAC trobem també el nom, de Santa Maria, com a nova denominació. 

Aquest edifici va ser construït a començament del segle XVII. Consta d'una nau de planta rectangular i un campanar de torre en un dels extrems. La porta és d'arc rebaixat. 

A l'interior es conserva una notable imatge del sant, de la mateixa època de la construcció del temple, i una creu processional barroca de plata. 

Sant Vicenç de Conill està catalogat com a Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografaia: M. Rosa Planell Grau

Fons. Viquipèdia i IPAC

CAPELLA DE LA PURÍSSIMA CONCEPCIÓ. PUJALT. ANOIA

 PAS A PAS PER L’ANOIA 

Aquesta capella fou edificada a partir de l'any 1399 en què Hug de Cardona-Anglesola cedí l'alou del terreny, i després d'obtenir el permís del Bisbe de Vic s’inicia l’edificació el 28 de juny del mateix any. Es construí perquè l'església parroquial de Sant Andreu era extramurs.

El 1546 a la vila hi havia un hospital situat a prop d'aquesta capella. Un dels seus costats fou aprofitat per construir-hi un carrer porticat que forma part del call. 

Durant la guerra civil de 1936-39 s'instal·là a Pujalt la base d'instrucció militar del 18è cos d'exèrcit republicà. La capella va fer, durant aquell temps, la funció de centre cultural. Era el lloc on assajava la banda de música. A davant mateix, a l'edifici que havia estat la rectoria, hi ha via les oficines militars.

La capella de la Concepció és situada a l'entrada del poble, a ran de muralla. És una construcció del segle XIV-XV. És feta de pedra i té una sola nau amb volta apuntada, feta tota amb carreus de pedra de bona qualitat, Li dona caràcter singular el gran campanar d’espadanya triangular edificat en època moderna amb tres arcs i costats arrodonits. En la restauració que es va emprendre el 1969 es va tornar a donar a la teulada la fesomia a doble vessant.  

A nivell exterior la capella té una façana molt austera, amb una portada d’arc de mig punt adovellat  i un òcul. Sobre el portal hi ha un petit plafó de marbre amb la imatge d ela Verge  emmarcada entre pilastres i un frontó de pedra motllurada.

Conserva un retaule barroc, obra d’un taller manresà, de la mà de Joan Grau, Construït al llarg del segle XVII gràcies a les donacions de les famílies de Pujalt, es finalitza el 1686. L’element central és una talla gòtica , en marbre policromat, de la Mare de Deu amb el Nen que porta un llibre a les mans. El saqueig del 1936 no li va fer perdre el retaule però, si que va malmetre quadres i les imatges de sant Joaquim i santa Anna. 

Al costat del presbiteri hi ha una porta que condueix a la sagristia , situada a la part baixa del l’edifici contigu. No té cor i, la il·luminació de la nau es fa únicament per l’òcul situat sobre el portal i una finestra de doble esqueixada a la façana lateral. 

La capella de la Purissima Concepció és una església protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons: Diverses

SANT PONÇ DEL CASTELL DE PUJALT. ANOIA

 PAS A PAS PER L’ANOIA 

L’església és arredossada sota el puig on s’havia alçat el castell a la part alta del poble. 

Aquesta església de la parròquia de Sant Andreu probablement fou la capella del castell de Pujalt. Per aquesta raó és molt possible que tingui els seus orígens a mitjan segle XI, moment en què es documenta per primera vegada el castell de Pujalt. Tot i que el terme de Pujalt formava part del comtat de Berga, eclesiàsticament va dependre sempre del bisbat de Vic. 

L’edifici, fins fa poc, es trobava en un estat totalment ruïnós, cosa que ja no és així, atès que un grup de veïns del poble hi han endegat obres de restauració, les quals, però, en el moment actual, per un seguit de causes, es troben aturades. Tota l'església, excepte la façana de ponent, queda en el clos d'una casa particular. 

Aquesta església, probablement pertanyent al castell, segueix els models tan tipificats resolts amb una nau i un absis, amb la interposició d’un simple plec per banda que fa la degradació entre tots dos cossos d’edifici. 

Atesa aquesta estructura, cal suposar que la nau anava coberta amb una volta de canó de mig punt, sistema també adoptat en la restauració, i l’absis amb una volta d’un quart d’esfera. D’altra banda la volta de la nau devia ser reforçada per un arc toral intermedi, del qual encara resten els ressalts, encastats a totes dues parets, on es recolzava. 

Partint del seu estat actual, pel que sembla l’edifici era il·luminat per una finestra de doble esqueixada i coberta amb un arc de mig punt adovellat, oberta al centre de l’absis, i per dues més, segurament de característiques semblants, obertes al mur sud. 

L’edifici té dos portals: un obert a ponent i un altre, ara inutilitzat, situat a tramuntana. El primer és format per un arc de mig punt adovellat, emmarcat per una arquivolta, sorgida mitjançant un regruix de les mateixes dovelles, la qual, com l’arc, es recolza sobre unes simples impostes. El segon, més simple i auster, és acabat amb un arc de mig punt, constituït per lloses disposades radialment.

Tot el conjunt és mancat d’elements decoratius, cosa que confereix una gran senzillesa i sobrietat a la construcció. Hom ha bastit aquest edifici amb carreus ben escantonats i de mides regulars disposats en filades horitzontals. 

Ateses les característiques que mostra aquesta capella, sembla que es pot adscriure a la tipologia d’esglésies del segle XII. Tal com hem indicat, aquest edifici ha començat a ser rehabilitat, tot i que les obres de restauració s’han aturat just quan es començava a cobrir la nau. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons: Catalunya Romànica i IPAC

SANT ANDREU DE PUJALT. ANOIA

 PAS A PAS PER L’ANOIA 

L’església s’alça en una esplanada estesa al començament del poble que s’esgraona a l’entorn del puig on s’assentava el castell, a la banda nord-occidental del terme, prop del límit amb les terres de la Segarra. 

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Pujalt. Molt aviat exercí funcions parroquials, que encara manté en l’actualitat. Malgrat pertànyer al comtat de Berga, eclesiàsticament sempre ha estat vinculada al bisbat de Vic. 

Les primeres notícies sobre el terme del castell corresponen a l’any 1035, quan el comte Guifré de Cerdanya manà redactar el seu testament, en el qual deixava el comtat de Berga amb la seva marca al seu fill Bernat. Entre els castells que formaven part d’aquesta marca figurava el de Pujalt (Puig Alto). 

L’església ja amb funcions parroquials es troba esmentada en una llista de parròquies del bisbat de Vic, que es pot datar entre el 1025 i el 1050, on figura una parròquia amb el nom de Pug Alt.

 Des de molt antic a l’església es veneraven els altars de Sant Pere i de Santa Maria d’en Terròs, als quals estaven unit sengles beneficis. 

Durant la guerra civil de 1936-39 s'instal·là a Pujalt la base d'instrucció militar del 18è cos d'exèrcit republicà. L'església va fer, durant aquell temps, la funció de "Hogar del Soldado". Era el lloc d'esbarjo dels soldats. Al campanar hi havia la sirena per avisar en cas de bombardeig o presència d'aviació enemiga. 

Es tracta d’un edifici romànic però totalment transformat a causa d’un seguit de remodelacions que n’han afectat radicalment l’estructura i alhora li han tret del tot la seva fesomia romànica. És una reedificació realitzada en època tardana, tal com es desprèn dels fragments subsistents que resten incorporats dins l’edifici actual, amb una total subordinació que en dificulta la tria i la lectura dins el conjunt. 

Amb tot, tenint en compte l’estructura de l’actual construcció, es pot veure que les remodelacions que desarticularen l’obra romànica consistiren en la supressió de l’absis, substituït per un presbiteri quadrangular, l’obertura de capelles laterals comunicades amb la nau a través de grans arcs, i l’erecció d’un campanar de torre poligonal reconstruït parcialment el 1871. D’altra banda al segle XVIII s’inutilitzà l’antic portal obert en un lateral i se n’obrí un altre al mur frontal, per on s’accedeix al temple actualment. 

Els paraments interiors són unificats mitjançant un arrebossat modern que s’estén pels diversos cossos que forneixen la construcció, sigui quina sigui la seva etapa constructiva. Aquesta església està ben conservada. 

Sant Andreu de Pujalt és una església protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons: Catalunya Romànica i IPAC

SANTA MAGDALENA DE L’ASTOR. PUJALT. ANOIA

 PAS A PAS PER L’ANOIA 

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de l’Astor. Només tingué funcions d’església sufragània de la parròquia de Santa Maria de Segur. Depengué de la canònica de Santa Maria de l’Estany per donació del bisbe de Vic. 

El lloc i l’església es documenten a partir de l’any 1157, que el bisbe de Vic, Pere de Redorta, uní a la canònica de l’Estany l’església de Santa Maria de Segur amb les seves sufragànies, entre les quals hi havia la de l’Astor. 

Aquest domini es completà l’any 1176, quan Ponç de Fals i la seva muller Ramona donaren al monestir de Santa Maria de l’Estany la seva tercera part de les esglésies de la parròquia de Segur, entre les quals hi havia la de l’Astor (Austor). 

Tot i que el seu origen és romànic, la construcció actual obeeix a una renovació total efectuada l’any 1520. 

És interessant el portal, potser reaprofitat, situat a la façana de ponent, que és rematat amb un arc de mig punt adovellat i ornat inferiorment amb una motllura acanalada. Superiorment és resseguit amb una arquivolta, a manera de guardapols, que retorna a ambdós costats en imposta. Sobre la clau destaca un escut heràdic que, a causa de l’erosió, té molt desdibuixat el blasó. 

És un edifici de planta rectangular amb una sola nau. Està rematada per un campanar d'espadanya descentrat, obert amb dos ulls d'arc de mig punt, construït segurament a la renovació de l'any 1520. 

L'absis no està marcat en planta. La nau està coberta amb volta de creueria i presenta tres capelles per costat, dues d'elles d'arc apuntat de pedra i la resta d'arc de mig punt arrebossat. El presbiteri està presidit per un retaule i queda elevat de la resta de la nau per dos graons. 

Als peus del temple hi ha un cor sostingut amb bigues i delimitat amb barana de fusta. Des de l'interior, el portal d'accés és d'arc apuntat. El frontis és de marcada verticalitat. 

El parament dels murs és de pedra vista disposada en filades. Antigament l'edifici del costat era la casa parroquial. Actualment depèn de la parròquia de Segur. 

D'aquesta església procedeixen dues imatges, una de sant Cosme i l'altra de sant Damià. Dos germans bessons d’origen àrab que van morir martiritzats en temps de Dioclecià, segons narració expressa a la Llegenda Daurada, cap a l’any 287. Es tracta de dues talles de fusta que daten del segle XIII ja que segueixen una representació humanitzada i realista de les figures. Actualment es troben al Museu Episcopal de Vic. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons: Catalunya Romànica i Viquipèdia

SANT PERE DE BELLMUNT. TALAVERA. SEGARRA

 PAS A PAS PER LA SEGARRA 

Bellmunt de Segarra és un llogaret que es troba enlairat damunt un petit turó de 794 metres d'altura, situat a l'extrem oriental del terme de Talavera i a cavall de les conques de l'Anoia i l'Ondara. Dins del nucli podem trobar algunes restes del castell de Bellmunt, datat el segle XII. La primera cita del poble, data del segle XII, quan es parla de l'existència del castell. 

El lloc estigué inclòs dins la senyoria de Santa Coloma de Queralt fins al segle XIII que passà a dependre del monestir de Montserrat. 

L'església parroquial fou visitada pel Bisbe de Vic, Antoni Pasqual, l'any 1685 i consta que llavors tenia annexa la capella de Sant Jaume de Rocamora. La parròquia de Sant Pere, es mantingué dins el bisbat de Vic, fins a l'any 1957, en què s'integrà dins la diòcesi de Solsona. 

, l'edifici no conserva cap element d'època romànica. Pel que fa a l'església, l'edifici actual és d'època moderna, molt modificat al segle XX. 

L'església parroquial de Sant Pere està situada al centre de la vila, aïllada de qualsevol edificació. Aquest edifici s'estructura a partir d'una nau, creuer i un campanar situat al costat esquerre de la seva capçalera. 

A la façana principal hi trobem totes les seves obertures, que destaquen per un curiós treball dentat amb carreus de pedra. La porta d'accés és d'arc de mig punt i presenta una doble disposició. A la seva part inferior, una porta de fusta de doble fulla, d'estructura allindanada on s'adhereix una creu i uns travessers de ferro forjat.

A la part superior, un timpà de marbre on hi ha esculpit, al seu interior, un sant Pere i les lletres "Sant Pere de Bellmunt", tot fent referència al Sant o advocació què va adreçada aquesta església; on també ens apareix l'any 1957. Per sobre d'aquesta porta d'accés i coronant la façana principal hi trobem tres petites obertures, allargassades, d'arc de mig punt i placatge de marbre al seu interior.

El campanar presenta els cantells amb un bisellament acabat amb punta ambdós extrems, quatre ulls amb estructura d'arc apuntat i cornisa esglaonada. Aquest campanar està coronat per una estructura amb forma d'arcs apuntats que es creuen. 

La teulada de la nau és a doble vessant i les capelles del creuer, a un vessant i finalment es disposa un ràfec de maó amb disposició esglaonada que ressegueix tot el perímetre de l'església. L'edifici ha estat molt remodelat amb el pas del temps. 

Sant Pere de Bellmunt és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons: Viquipèdia i IPAC