Rabós és un poble (159 h. 2005/106
m. alt.) que forma un nucli habitat compacte, al redós de l’església
parroquial, al vessant de migdia d’un serrat d’escassa elevació. Als peus del
turó, a llevant del poble, el riu Orlina passa afondalat i és travessat per un
pont d’un sol arc. Les cases del poble formen un notable conjunt d’arquitectura
popular, dels segles XVII al XIX. Els carrers són estrets i curts, de traçat
irregular i força costeruts, i molts conserven l’antic empedrat de còdols. El
nucli urbà presenta una sèrie de teulades a diferent nivell.
L’origen del nom de Rabós no ha
estat esclarit. Alguns estudiosos diuen que podria haver-se originat per la
proliferació d’un animal salvatgí com altres llocs anomenats la Rabosa o el
Raboser.
L’església segons la web oficial de
l’ajuntament de Rabós està sota l’advocació de Sant Julià i Santa Basilissa,.
En un primer document de
l'any 844, l'autenticitat del qual és força dubtosa, s'esmenta l'església
de Rabós dins d'un grup de dotze esglésies pertanyents al monestir de Sant
Quirze de Colera contra les pretensions del comte d'Empúries, que les havia
usurpat. Joan Badia i Homs no accepta l'autenticitat d'aquest document i argumenta
que és una falsificació per part dels monjos de Colera, realitzada el segle
XIII, per tal de reafirmar llurs drets davant del comte d'Empúries.
L'any 1072, en la dotació de
Berenguer Renard de Quermançó al seu fill Dalmau, amb motiu de la seva admissió
a la canònica de Girona, el bisbe Berenguer promet que a la mort del pare,
concediria a Dalmau l'església de "Rabidonis", en feu de la seu
gironina. Durant el segle XIII surt esmentada amb diferents variants del nom. A finals de segle, en un
document de compra per part de l'abat Berenguer de Vilatenim, apareix nomenada
com "Parrochia Sti Juliani de Rabadonibus". L'any 1362 apareix
al Llibre verd de la seu de Girona.
És una església d'una sola nau amb
absis de planta semicircular. La nau presenta volta apuntada mentre que l'absis
està cobert amb una volta de quart d'esfera. L'arc triomfal està format per un
doble plec de mig punt en gradació amb la nau.
Els murs laterals, de força gruix i
rematats per una cornisa motllurada, presenten quatre capelles encastades i
cobertes amb volta de mig punt, les quals no sobrepassen el gruix de
l'estructura cap a l'exterior. Les dues capelles de la zona presbiteral
presenten cornises de cavet, mentre que les de la nau estan arrebossades i
pintades i foren afegides amb posterioritat. A migdia hi ha la sagristia, a la
que s'accedeix a través d'una volta de mig punt que perfora el gruix del mur.
Als peus del temple hi ha el cor,
sostingut per un gran arc rebaixat bastit amb carreus desbastats, que es
recolza als murs de la nau. El temple presenta quatre finestres d'arc de mig
punt per il·luminar l'interior, tres són de doble esqueixada i l'altra d'un sol
biaix, totes de mida gran.
La façana principal, orientada a
ponent, presenta un portal d'accés format per dos arcs de mig punt en gradació
i timpà llis ubicat damunt una llinda gravada amb la inscripció "1313,
ANNO DOMINI M CC XIII" i la representació força esquemàtica de l'anyell de
Déu flanquejat per dos lleons rampants. Damunt la porta hi ha una finestra
força gran, de doble esqueixada i arcs de mig punt.
La façana està rematada amb un
campanar d'espadanya format per tres pilastres cobertes amb dos arcs de mig
punt. Tant damunt del campanar com de la resta del temple s'aixeca una gran
obra de fortificació construïda a finals del segle XIV. El campanar està
rematat per una corsera sostinguda per vuit falsos arquets triangulars damunt
cartel·les.
Més tardanament, damunt la
fortificació s'aixecà un altre campanar d'espadanya d'un sol ull, arrebossat i
pintat. La resta de la fortificació està força degradada, tot i que es conserva
millor a la part de tramuntana i a l'absis, on el gran mur bastit damunt seu li
dóna aparença de torre defensiva. Encara manté algun merlet rectangular, amb
una petita espitllera al centre.
El temple presenta els murs
laterals bastits amb pedra desbastada disposada irregularment i lligada amb
abundant morter de calç. La façana principal, en canvi, presenta un parament de
carreus ben escairats, disposats formant filades regulars. L'interior del
temple presenta tots els paraments de pedra vistos, exceptuant les dues
capelles laterals i la volta de la nau principal, arrebossades i pintades de
blanc.
Sant Julià de Rabós és un edifici
que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Rabós és un poble força interessant
per passejar i conèixer.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
