PASSEJANT PER
L’ALT EMPORDÀ
Les restes del claustre del monestir
estan ubicades a la banda de migdia de la basílica. Adossades a l'extrem de
ponent del mur de migdia del temple hi ha restes d'una de les dependències
monàstiques i, disposat en paral·lel a la part restant del mur, hi ha el
fragment d'una de les galeries del claustre. Està format per dues arcades
dobles de mig punt adovellades, separades per un gran pilar carreuat i
recolzades en columnes i grans capitells. A la banda de llevant del pati del
claustre hi ha un fragment de mur amb aparell d'opus spicatum pertanyent a un
dels edificis de les antigues dependències monàstiques.
Tancant el claustre per la banda de
ponent hi ha un edifici de planta rectangular força allargada, amb la coberta
d'un sol vessant a l'exterior i volta apuntada seguida internament, tot i que a
la part sud està esfondrada. La façana principal està orientada al claustre i
presenta dos portals d'accés de mig punt adovellat a la planta baixa i, al pis,
dues finestres de doble esqueixada i arcs de mig punt. La façana de ponent,
encarada a l'exterior del recinte, presenta el basament atalussat i una llarga
espitllera. Al pis hi ha dues finestres de doble biaix, pràcticament idèntiques
a les de la façana principal. L'aparell és bastit amb carreus de pedra ben
desbastats, disposats en filades. La construcció ha estat identificada com el
refectori o bé el dormitori del monestir.
A la banda de migdia hi ha un altre
edifici que s'ha identificat com la casa de l'abat, i que ha servit de masia
fins no fa gaire temps. És rectangular, està format per tres cossos adossats
amb les cobertes d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. La façana
principal, orientada a l'exterior del recinte, presenta un portal de mig punt
adovellat i una llarga espitllera a la planta baixa, mentre que al pis hi ha
dues finestres rectangulars emmarcades en carreus i amb les llindes biforades
amb arquets trilobulats i les impostes motllurades. La banda nord de la
construcció presenta una gran volta de mig punt bastida en pedra, a la planta
baixa, i finestres reformades fetes amb maons al pis. A l'interior hi ha
estances cobertes amb voltes de canó i restes de l'encanyissat i arcs torals
adovellats, a la planta baixa. Es conserva un mur en “opus spicatum” pertanyent a la construcció del segle X o anterior.
Darrere de l'absis de la basílica hi
ha les restes de les fortificacions que delimitaven el recinte. Des de l'extrem
nord-est de la capçalera surt un tram de muralla que conserva diverses
sageteres. Un altre tram de muralla estava disposat en paral·lel a l'anterior,
a migdia, delimitant un recinte que comunicava els edificis del monestir amb la
torre angular, situada a uns trenta metres a llevant.
La torre és de planta quadrada i
presenta diverses espitlleres i finestres disposades a diferent nivell.
Actualment ha perdut la seva coberta. A la cantonada nord-oest de la basílica,
gràcies a les tasques arqueològiques dutes a terme els últims anys, també es
localitzen restes d'un mur fortificat amb sageteres integrades al parament.
Les restes de l'edifici que ha estat
identificat com l'hospital estan situades al nord-oest del conjunt monàstic, en
una zona una mica elevada. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, sense
coberta i mig enrunat, bastit en pedra sense treballar i fragments de material
constructiu, lligat amb abundant morter de calç.
Encara hi ha un altre edifici aïllat
situat al nord-est del monestir, actualment destinat a bar-restaurant, tot i
que havia servit de corral.
L'any 1979 van començar diverses
campanyes de restauració i d'excavació que han posat al descobert unes pintures
romàniques del segle XII, de gran qualitat a l'absidiola sud de la basílica. Tot
i que es troben en un estat alt de degradació, s’hi distingeix una màndorla,
dos àngels, el sol i la lluna. També s’ha posat al descobert les restes d'una
tercera església o cel·la (la més primitiva), envoltada de tombes
antropomòrfiques.
Entre els anys 1983 i 1984 començà
una altra intervenció en la que es va realitzar l'aixecament de plànols, la
formació d'una escala d'entrada i la consolidació parcial de l'edifici annex de
l'antiga masoveria. Després de l'adquisició dels edificis a la família Nouvilas
l’any 1994 l'Ajuntament de Rabós creà el Patronat Municipal de Sant
Quirze de Colera, amb representació de diferents institucions, que té per
objectiu promoure'n la recuperació, l'estudi i la difusió. Des d'aleshores s'hi
han efectuat campanyes d'excavacions arqueològiques i intervencions de
consolidació i restauració.
El 1995 s'encarregà un projecte
general a Joan Falgueras i Font. Els anys 2004-2005 es realitzaren diferents
excavacions i també s'arranjà el camí que va de Rabós a Colera. Actualment
encara està en procés restauració.
En el marc d'aquestes campanyes i
intervencions, s'han recuperat pintures romàniques del segle XII en
un dels arcs i s'han localitzat tombes antropomòrfiques al refetor que
confirmen la primera ocupació medieval de la zona en el segle VIII. Després d'estar tancat
al públic durant molts anys, el monument és visitable des de 2007 i
s'hi celebren concerts d'estiu.
El monestir de Sant Quirze de Colera és una
abadia benedictina de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits
del bisbat de Girona. El conjunt
arquitectònic és format per la basílica de Sant Quirze, diverses
dependències monàstiques organitzades al voltant del pati del claustre, una
torre de defensa i restes d'un pany de muralla, l'església de Santa Maria i les
restes de l'antic hospital. L’edificació perviu dins el Paratge Natural
d’Interès Nacional de l’Albera.
Després d’un llarg procés de
recuperació, Sant Quirze encara transmet allò que els seus constructors hi van
imprimir al segle X, amb una sòlida arquitectura de pedra d'estil romànic amb
influències del Rosselló i decoració llombarda.
En el marc de la restauració
segurament es trobaran noves troballes que donaran encara més informació.
El conjunt del monestir de Sant
Quirze de Colera és una obra romànica declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
