dijous, 20 de setembre de 2018

SANTA ANNA DE CLARET. SANT FRUITÒS DE BAGES.

TERRES DEL BAGES

En el llogarret de Claret hi ha dues esglésies, la de Santa Maria, romànica  (ja comentada)  i la de Santa Anna, l'una al costat de l'altra.


El terme de Claret fou repartit el 1835 entre els municipis de Santpedor i Sant Fruitós de Bages. Actualment he trobat dades situant-les en els dos municipis, però en l’Inventari del Patrimoni Cultural de Sant Fruitós de Bages surten anomenades. Quedo amb dubtes i potser pendent d’una rectificació.


El santuari de Santa Anna de Claret fou construït al segle XVIII, concretament entre els anys 1762-1769. El primer santuari era situat al lloc conegut com el Pla de Claret i sembla que molt probablement deuria ésser un edifici romànic, avui totalment perdut, dedicat a Sant Salvador, que es trobava a dins del terme de Sant Fruitós de Bages, limitant, però, amb el de Santpedor.


L'any 1507, santa Anna fou proclamada patrona de Santpedor en acció de gràcies pel fet que la pesta bubònica havia passat per la vila sense causar-hi cap mort. Posteriorment se li ha atribuït que la vila no fos atacada ni en la Guerra de Successió ni en la del Francès.

Santa Anna de Claret és una construcció religiosa, una església d'una sola nau amb capelles laterals, orientada a llevant i amb un ampli porxo obert a ponent amb la porta d'accés a l'església que és adossada a l'antiga església romànica de Santa Maria.

El presbiteri és rectangular i tenca la capella i sagristia. L'altar major acull la venerada imatge de Santa Anna de Claret del segle XIII (romànica).

L'any 1929 va ser restaurada i se li va afegir un campanar.

L'exterior és totalment envoltat de jardins i de masies que constituïen l'antic terme parroquial de l'església de Sta. Maria de Claret.

A prop de les esglésies hi ha una zona de pícnic i un parc infantil envoltats de velles alzines, i tot plegat configura un indret agradable i ben comunicat.

Santa Anna de Claret és un santuari del nucli de Claret protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

dimarts, 18 de setembre de 2018

SANT JOAN BAPTISTA DE LES. BAISH ARAN. VAL D’ARAN

PETJADES PER LA VAL D’ARAN

Les és una vila i municipi al terçó de Quate Lòcs, al marge del riu Garona. És l'única població de la Vall amb el títol de Baronia.


En època romana ja foren conegudes i utilitzades les fonts termals que han donat a Les una funció balneària. S'han trobat altars votius amb inscripcions llatines; un d’ells diu LEXI DEO C. SABI HORT.F, o sigui, “Al déu Lexi, C. Sabinus fill d’Hortus’, i un altre, NIMPHIS PROSALUT LEXEIAE V.S.L.M., que vol dir “A les nimfes per la salut de Lexeia, vot lliure per un favor obtingut’. Hom ha suposat que el nom d’aquesta divinitat, Lex, és a l’origen del topònim. Aquest surt en documents medievals amb les grafies Lees, Lenes i Lens.


Sant Joan Baptista és una església de construcció moderna d'entre els anys 1790 i 1819, segons l'autor José Sarrate Forga, construïda sobre un altre edifici anterior del segle XVI, amb murs de maçoneria i paredat de llosa.


Consta d'una sola nau amb volta de canó sobre quatre arcs torals de mig punt i capçalera plana, molt espaiosa i es conserva en bon estat. Conté un retaule neoclàssic.


A principis del segle XXI fou restaurat tot el seu exterior i s'hi reformà el baptisteri antic —recte i més estret que la nau— per tal d'acollir l'orfebreria, diferents relíquies, talles escultòriques en fusta i altres peces valuoses de la parròquia; també es va consagrar l'altar i habilità com a sales de catequesi els baixos de la rectoria.


El campanar romànic i modificat al segle XVII, d’aproximadament 32 m. d'altitud, és una torre de planta quadrada formada per quatre cossos situada als peus de l'església al damunt del cor. La cel·la té quatre finestres d'arc de mig punt, una a cadascuna de les parets, d'on pengen campanes; està rematat per un pati cobert, amb una balustrada i un rellotge d'esfera


L' església parroquial de Sant Joan Baptista és un edifici eclesiàstic eclèctic d'estil barroc, del segle XVII, que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

dissabte, 15 de setembre de 2018

SANT SERNILH DE BETREN. VIELHA I MIJARAN. VAL D’ARAN

PETJADES PER LA VAL D’ARAN

Betren és un poble (571 h. 2009/1.006 m alt.) a l’esquerra de la Garona, entre el riu i la carretera general, prop de Viella.


En la nostra recerca per la val d’Aran visitaven el poble de Betren i ens cridava l’atenció un formòs campanar i les restes d’uns murs. Encuriosits van assabentar-nos pel cartell de la porta que és el cementiri del poble.

Entremig de les restes, encara es pot observar  dins el conjunt, el basament de dues naus paral·leles en runes, de les quals la de migjorn, llarga i estreta, ateses les seves característiques, correspon a l’època romànica. La nau romànica té planta rectangular, molt allargada i dividida en cinc trams desiguals separats per semi-columnes, amb murs de poc gruix, que fan suposar que l'antiga coberta seria de fusta. Estava il·luminada per quatre finestres de doble esqueixada i de doble derrama. En el segle XVI a causa del seu mal estat, es procedí a restaurar-la: als seus peus s'afegí un campanar quadrat de quatre pisos i s'edificà l'altra nau, al costat septentrional, també de planta rectangular, una mica més ampla que la romànica i igual de llarga, però sense absis i a un nivell més baix que l'antiga. Presenta murs de maçoneria molt gruixuts, reforçats per tres pilars adossats que suportaven els arcs perpanys i la volta apuntada; a l'est s'obre una porta neoclàssica amb muntants i arc de mig punt, amb dovelles de marbre


Al mur de tramuntana, bo i fent d’ampit d’un finestra, hi ha un bloc rectangular que atès  el treball d’escultura devia ser reaprofitat a partir d’un fragment de fris inutilitzat, i escapçat pels costat recorda les formes existents en frisos com el de Sant Pèir d’Escunyau, el de l’església de Vilac, etc.

La seva ornamentació consisteix en tres cercles contigus i tangents, disposats horitzontalment, que són tenallats per un ornaments.

El cercle de l’esquerra inclou l’anagrama de Crist, el central mostra un element vegetal format per pètals i el de la dreta conté una creu grega de braços patents. Aquest motius han estat tallats en un fons llis, del qual emergeixen en baix relleu. És un treball delicat que utilitza uns temes força corrents anteriorment al romànic.

Durant els anys 1826 a 1829 fou necessària una nova restauració a causa, segons conten, a què una allau destruí l'església. Segons informació oral podia ser la primera església de Betren, i substituïda per la nova sota l’advocació de Sant Esteve.


Està dedicada a Sant Serni, bisbe de Tolosa qui cristianitzà l'alta Garona, i forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Tex i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

dijous, 13 de setembre de 2018

SANT MATEU DE L'AMETLLA DE MEROLA. PUIG-REIG. BERGUEDÀ

TERRA BERGUEDANA

Colònia industrial (269 h.2009) situada a la vora dreta del Llobregat, a 1 km avall de l’aiguabarreig amb la riera de Merola, davant mateix del llogaret de la Galera, del municipi de Gaià (Bages) i a 1 km amunt del poble de Navars (Bages).


Fou construïda a finals del segle XIX i principis del segle XX (data imprecisa). La colònia s'organitzà com a tal al voltant de la fàbrica (existent el 1875) cap al 1880, època en què ja estava construïda la Torre, actualment molt desfigurada i dins el recinte de la fàbrica.

L'origen de l'Ametlla és remunta a l'any 1832, al molí d'en Josep Comas i Ametlla, amb una petita fàbrica de màquines de cardar.

Aquella incipient activitat econòmica coincideix en l'època que el tèxtil arrencava a Catalunya.

Sant Mateu de l’Ametlla de Merola és una església construïda entre 1875 i 1885. Ledifici és d’una sola nau amb capelles laterals d'un clar estil neoromànic, fortament marcat a la façana, orientada a ponent.


Aquesta façana respon a uns elements totalment medievals. La porta amb tres arquivoltes en degradació, timpà amb llinda i pilastres amb capitells.

A la part superior central té un petit rosetó, quatre petites finestres com a espitlleres d’arc de mig punt als costats. Les cobertes són de teula àrab a dues vessants. Adossada a l'església es va construir la rectoria i la sagristia.

El campanar és d’espadanya de dos obertures. A banda i banda de l'església i també a l'absis s'hi annexionaren edificis d'habitatges de la colònia.

A la part interior hi ha el cor i un espai reservat per què els amos de la colònia poguessin seguir els actes religiosos des de el costat oposat a la sagristia.


Sant Mateu de l'Ametlla de Merola és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

dimarts, 11 de setembre de 2018

SANTA EUGÈNIA DE SOLLS. SANT JAUME DE FRONTANYÀ. BERGUEDÀ

TERRA BERGUEDANA

Hem llegit en una crònica de rutes el nom de l’església i coneixent el lloc vam decidir anar-hi per fotografiar i saber un xic més de les seves runes.


És una església esmentada ja en el segle XVI i situada al nord del terme de Sant Jaume, al serrat dels Bous de Santa Eugènia de Solls, al límit de la Pobla de Lillet

Per les parets que resten dempeus,  Santa Eugènia de Solls era una petita construcció de nau rectangular,  sense absis diferenciat. Segurament havia una capella o sagristia al costat dret.

La porta i el seu possible arc o biga són esfondrats. Les herbes i els petits arbres envaeixen l’espai interior.


A sota seu i a poca distància hi ha la masia de Sant Eugènia a la qual devia servir de capella.

Santa Eugènia de Solls és un edifici protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

dissabte, 8 de setembre de 2018

SANT SALVADOR DE VILAVERD. CASTELLAR DEL RIU. BERGUEDÀ

TERRA BERGUEDANA

Vilaverd (1256 msnm.) és un antic lloc del municipi de Castellar del Riu (Berguedà), al límit amb el de Guixers (Solsonès), entre Llinars de l’Aiguadora i Montcalb, damunt el pla de les Moles. Es troba a la part nord-occidental del terme municipal, als plans de Vilaverd que s'estenen al marge dret del torrent de Vallsadolla, als vessants meridionals de la serra dels Prats. En resta l’església de Sant Salvador, propera a la masia de la Costa de Vilaverd.


Sant Salvador de Vilaverd, també coneguda com: de les Moles,  és situada en l’antic comtat d’Urgell,  i concretament a la vall del Lord, a l’extrem nord de Llinars, és una petita capella que possiblement mai fou parròquia.  Devia dependre segurament d’alguna església veïna com la de Santa Coloma de Can Cabra. Els seus orígens són pràcticament desconeguts.

Datada del S. XII, és una església d'una sola nau rectangular coronada per un absis semicircular a llevant, molt més baix que la nau. La nau és construïda amb volta de canó i l'absis, amb volta de quart d'esfera. La coberta de la nau és en teula àrab i l’absis de lloses

És un edifici força senzill, amb una finestra d'arc de mig punt de doble esqueixada a l'absis. Al mur frontal hi ha la porta d'entrada, d'arc de mig punt adovellat, amb una finestra, formada per dues peces similars que formen un petit òcul. Sobre la porta, al mur de ponent, s'alça un petit campanar d'espadanya, d'una sola obertura.


L’aparell constructiu es força regular, de mides considerables , i els carreus, són col·locats en filades a trencajunts.

Sant Salvador de Vilaverd és una església  inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

dijous, 6 de setembre de 2018

SANT SALVADOR DE TORROELLA. NAVÀS. BAGES

TERRES DEL BAGES

Sant Salvador de Torroella és un poble emplaçat a l'extrem occidental del terme municipal, a la riba dreta del Cardener, i al bell mig de la ruta històrica de la sal. 


L'any 966 és te constància escrita per primera vegada. Estigué des del segle XV sota la jurisdicció dels Cardona. Formà part de la Batllia de Cardona i constitueix la parròquia de Sant Salvador. 

El nom li ve de la petita torre de guàrdia, situada en un turó de la dreta del riu Cardener.

Sant Salvador de Torroella és un llogaret eminentment rural, que es diferencia del poblament industrial que es va desenvolupar al llarg dels segles XIX i XX seguint el curs del Cardener.

La seva església sota l’advocació de Sant Salvador és d’estil barroc. La construcció actual d’aquesta església és obra del segle XVI, que fou engrandida amb quatre capelles laterals el segle XVIII. S'hi venera la Verge de la Pietat. Hi ha una pintura mural del segle XVII.

Destaca l’alterós campanar  bastit el mateix segle XVIII.

Té un bonic entorn, amb una zona de pícnic (4 o 5 taules de pedra) i una font.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau