PETJADES PEL CONFLENT
Arboçols
(Arboussols, en francès) és un poble i municipi (107 h. 2009/750 msnm.) situat al límit amb la Fenolleda i en
vistes al Canigó. El terme és drenat per una sèrie de rieres que desemboquen a
la Tet, per l’esquerra (a l’indret del pantà de Vinçà).
El poble situat sota el coll
de Gues, és un petit agrupament de cases al voltant de l'església parroquial,
que forma un petit recinte, sense que es pugui parlar d'una cellera, atès
que el poble primitivament era en un emplaçament diferent: més al nord, al
voltant de l'església de Santa Eulàlia. Tanmateix, es tracta d'un traçat
urbà de caràcter medieval. Està documentat des del 950, i fou sempre, fins a la
fi de l'Antic Règim, una dependència de Sant Miquel de Cuixà.
El
poble vell està quasi intacte des de fa dos-cents anys: al Cadastre
napoleònic, hi consta un plànol del poble pràcticament igual a com és en
l'actualitat. Modernament, el poble s'ha estès lleugerament cap al
nord-oest, sobretot a causa de l'augment de segones residències o cases noves
construïdes per persones grans procedents del nord, de França o de més enllà.
L’església
de Sant Salvador d’Arboçols, en el seu origen, era una simple capella
sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia d’Arboçols, per esdevenir més tard
la seu de la parròquia.
Depengué
des de mitjan segle XII de Santa Maria de Marcèvol. Al seu voltant es formà
l’actual poble, resultat del desplaçament de la població primitiva, propera a
Santa Eulàlia d’Arboçols. Les raons d’aquest desplaçament s’han de buscar en la
proximitat de les terres de conreu, dels molins, de la via conflentana al llarg
de la Tet i també en qüestions de seguretat (el turó rocallós on era situada
l’església de Sant Salvador era més apte per a una fortificació).
Restà
vinculada a Marcèvol des del 1142, en què Bernat d’Arboçols es féu canonge de
Marcèvol i llegà a aquest monestir l’església de Sant Salvador, amb els seus
delmes, els seus molins i la seva casa; encarregà als priors de fer dir un cert
nombre de misses per la seva ànima a l’església parroquial de Santa Eulàlia
d’Arboçols.
La
capella de Sant Salvador esdevingué parròquia d’Arboçols en un moment
indeterminat entre el final del segle XIV i el principi del segle XVII. El
retaule de l’altar major de l’actual església parroquial (de la primera meitat
del segle XIX) és dedicat a les santes Eulàlia i Júlia.
Unes
obres recents de desarrebossada de les parets exteriors d’aquesta església han
fet aparèixer el que sembla ben bé la part occidental de la capella primitiva,
amb una petita finestra d’arc de mig punt a ponent i una porta també de mig
punt, aparellada de pedra picada i aparedada, a migdia.
Aquesta
part s’obre a la nau actual a través d’un arc de mig punt. Aquesta nau és molt
més elevada i és coberta amb volta de canó llis apuntat, amb parets d’un gruix
d’1, 35 m.
A
l’exterior, el sector de la nau es mostra molt distint de la part on s’ha
descobert la porta paredada i la finestra i té tota l’aparença d’una torre
rectangular o casa forta, com sembla indicar-ho unes pedres d’angle que estan
en contacte directe amb la part pertanyent a la primitiva església.
Aquesta
possible torre no té cap obertura, excepte a migdia, a la proximitat de l’angle
SE, on hi ha una petita finestra aparedada de tipus pre-romànic (d’esqueixada
simple i amb l’arquet practicat dins una llinda), possible reutilització d’un
element de la capella primitiva.
A
migdia i a llevant, sembla que s’hi afegiren posteriorment uns potents
contraforts en el moment de la construcció de la volta i de la utilització de
la torre com a nau, cosa que podria haver coincidit (entre els segles XIV i XVI
o principi del XVII) amb la translació del títol parroquial de l’antiga
església de Santa Eulàlia a Sant Salvador.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Font
principal. Catalunya Romànica
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
