dimecres, 6 d’agost del 2025

SANTA MARIA DE SARROCA. SANT MARTÍ SARROCA. ALT PANADÈS

 CONÈIXER EL PANADÈS 

L'església de Santa Maria és una construcció romànica del segle XII, situada al cim del turó de la Roca. La primera església del castell dedicada a Santa Maria la va fer construir Arnau de Santmartí del llinatge Santmartí. El temple va ser ampliat a finals del segle XII, construït sobre l'edifici religiós anterior del segle X, i va ser consagrat el 1204. En aquella època el castell estava en mans de Ferrer de Santmartí. 

Santa Maria sde Sarroca és un edifici d'una nau amb un absis semicircular, molt ric en decoració escultòrica, amb arcades a l'interior i a l'exterior, sostingudes per columnes amb capitells ornats. La nau és coberta amb volta de canó seguit sobre arcs torals. Sobre el creuer s'alça un cimbori, format per una cúpula semiesfèrica sobre petxines, damunt la qual, el 1600, fou bastit el campanar octogonal, amb balustrada. El 1633 foren afegides dues capelles laterals a la nau i fou obert un portal barroc al mur de ponent amb frontal esculpit i el bust de sant Martí. El 1705, al costat nord del creuer s'afegí una capella neoclàssica amb una cúpula sobre petxines, que conserva un retaule barroc salomònic del 1718.

 

De la construcció romànica del segle XI en resta, a més de la nau, la base d'una gran torre campanar adossada al mur sud, amb restes de lesenes de tipus llombard. 

L'església de Santa Maria de Sant Martí Sarroca és un dels edificis del segon romànic amb una decoració escultòrica més rica de tot Catalunya. Els murs perimetrals de l'església són ornats per un fris sostingut per unes noranta mènsules esculpides amb caparrons, animals fantàstics i altres temes ornamentals.

La porta d'entrada original, situada per raons topogràfiques al mur nord, té sis capitells amb arquivoltes i arcs en degradació, tots profusament esculpits. A l'interior, els capitells que assenyalen l'arrencada dels arcs torals i dels formers, són igualment molt decorats. 

A l'interior de l'església de Sant Martí Sarroca es conserva, també, un magnífic retaule gòtic del 1415, atribuït a Jaume Cabrera, deixeble dels germans Serra i de Borrassà, i dues piques baptismals renaixentistes del segle XVI. Hi ha una imatge de fusta policromada de la Verge asseguda en un tron amb el nen a la falda. Duu túnica i mantell, amb corona i una bola a una mà. El nen duu túnica i corona, un llibre a la mà i amb l'altra fa el senyal de la benedicció. Estilística pròpia del romànic, que remarca el hieratisme de les figures. Iconografia també pròpia del romànic, amb la interpretació de la Verge com a Sedes Sapientiae i no com a Mare de Déu 

L'església és un lloc de pelegrinatge per a tothom qui vulgui conèixer a fons el romànic religiós català, ja que disposa d'una de les construccions d'aquest estil més preuades, en especial el seu meravellós absis romànic del segle XII, el més ric de Catalunya i un dels millors del romànic europeu, i la peculiar forma amb què es va fer la construcció del cimbori, la cúpula del qual descansa sobre petxines, en comptes de trompes, cas únic a Catalunya. 

Dintre de l'església s'hi troba també la Creu gòtic-romana d'Orient, pel seu estil única en el món, realitzada en temps posteriors al retaule gòtic però harmònicament molt emparentada. La Creu gòtic-romana d'Orient és pel seu estil única en el món. El creador de l'obra és l'artista Albert Obiol i Escofet. 


La Creu Papal mesura 3 metres d'alçada, per 2,40 d'amplada. Es va començar a construir el 1979, obra molt laboriosa especialment pel fet d'estar coberta amb làmines d'or i pintura especial per als 62 personatges del retaule que reprodueixen escenes de la vida i passió de Crist.
 

L'arquitecte i polític Josep Puig i Cadafalch va dirigir el 1906 les obres de restauració de l'església i fou descoberta una notable imatge romànica, la Mare de Déu de Sarroca o del Castell, destruïda posteriorment al 1936. A principis del segle XXI es va netejar la part exterior de l'església.





Conjuntament amb el castell de Sant Martí Sarroca formen l'anomenat Conjunt monumental de la Roca. Està catalogada com a monument històric artístic per la Generalitat de Catalunya des del 1931, i ambdós edificis formen part actualment del museu municipal. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Viquipèdia