SANTA MARIA D’ORFES. VILADEMULS. PLA DE L’ESTANY

 PASSEJANT PLA DE L’ESTANY 

El poble d’Orfes es troba prop de la riba dreta del Fluvià, en un terreny força planer drenat pel torrent Remirol, afluent del Fluvià i envoltat de serres de petita elevació, cobertes de pinedes. EI petit nucli s’agrupa entorn de l’església parroquial de Santa Maria.

 

El terme és esmentat el 948 com a límit de la vila de Llebrers, quan aquesta fou cedida a la seu de Girona pel mateix bisbe Gotmar, de qui era una possessió familiar, amb l’expressió “et pervenit usque ad ipsum terminum de Horfanos”. Apareix de nou el 968 amb la grafia “vel in villa de Orfanis”, en donar els límits de la confiscació dels béns dels nobles revoltats que havien mort el comte Guifré II de Besalú. 

El 982 el clergue Guiu llega un alou de la villa Ofilianos a Sant Llorenç, prop de Bagà. També el monestir de Banyoles en posseïa béns el 1017. 

L’església i la parròquia de Santa Maria d’Orfes apareixen esmentades el 1146, quan es va donar un alou del terme a Santa Maria de Besalú. El 1226, el vescomte Dalmau II de Rocabertí, senyor del castell de Vilademuls, reconeixia al bisbe de Girona que tenia en feu per ell els delmes de la parròquia, sobre els quals es coneixen noves transaccions el 1233 i el 1315.

Fou una parròquia de l’ardiaconat de Besalú i com a tal figura en els nomenclàtors des del 1362 fins al segle XVII. 

L’església actual fou bastida a la segona meitat del segle XVIII,  entre els anys 1762 i 1771. Consta d’una nau amb capçalera poligonal i voltes de llunetes. L’eix de l’edifici és sud-nord, amb l’absis al costat de tramuntana; la reconstrucció del segle XVIII alterà, sens dubte, l’orientació del temple anterior, d’època medieval. 

La façana  presenta un portal de pedra amb els brancals formant pilastres estriades. La llinda forma tres cossos sobreposats amb frontó partit al damunt, amb una fornícula rematada amb un altre frontó amb la data de 1765. El campanar és de planta quadrangular amb coberta piramidal i balustrada en el perímetre. 

No s’hi veuen vestigis de la fàbrica antiga i de fet, només hi podrien pertànyer els carreus, ben escairats, que s’observen a la part baixa de la façana principal, a banda i banda de la portada. 

Si bé l’església de Santa Maria d’Orfes és un edifici del segle XVIII, la porta conserva alguns elements de ferro forjat de tradició romànica, procedents segura ment de l’antiga església. 

Santa Maria d'Orfes és una església barroca inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental. Majoritàriament: Enciclopèdia Catalana