TERRES D’OSONA
Oristà és
el municipi més gran de la comarca d'Osona, situat a
la vall de la riera Gavarresa. Consta de dos nuclis urbans: Oristà i la
Torre d'Oristà, uns quatre quilòmetres a ponent. La seu administrativa es troba
a Oristà.
Oristà és un poblat posterior a
l'època romana, tot i que en aquella època estava situat poc més lluny de la
vila actual. Actualment allà hi resten les ruïnes del que va ser un campament
força important romà, anomenat Puig Ciutat, el qual ocupava unes cinc
hectàrees. Aquesta església era situada dins l’antic terme del castell d’Oristà. Des
de molt aviat devia ésser la parròquia principal del terme, funció que encara
exerceix avui dia, encara que amb una demarcació més reduïda per la creació, el
segle passat, de la parròquia de la Torre d’Oristà.
El castell d’Oristà apareix documentat l’any 908, quan
Durable i la seva muller Alda vengueren a Adrover i a la seva muller Tructelda
una peça de terra situada al comtat de Manresa, al castell d’Oristà.
La noticia més antiga que es
conserva és del 27 de febrer del 923 arràn d'una venda de vinyes que
es trobaven dins la finca de l'església. També per una venda de vinyes apareix
documentada com a parròquia el 31 de maig de 942, funció que es confirma en la
notícia que dona la restauració de la canònica de Vic el 957.
En diverses visites de bisbes
vigatans apareixen anomenats els diferents altars el 1358, el 1581 es mana
refer la teulada. El 1589 es dona per primera vegada notícia de la cripta,
notícia que detalla el 1666 el bisbe Antoni Pascual.
El 1775 comencen les notícies d'una
nova església. El bisbe Veyan manà aterrar la part antiga del cor i
possiblement soterrar la cripta. El 1969, a partir de les descripcions, es va
descobrir la cripta, que fou restaurada amb participació de la Diputació de
Barcelona i recursos locals.
L'església de Sant Andreu centra el
poble d'Oristà. Es tracta d'una construcció neoclàssica que conserva
una antiga cripta romànica. L’edifici
eclesial és d'una sola nau amb dos nivells parcialment superposats,
arran del descobriment de la cripta. La nau, de considerables dimensions i
poques obertures, és una construcció neoclàssica que deixa enrere les formes
barroques. Va variar la seva orientació cap a l'oest degut al descobriment de
la nau inferior. Cal destacar també un petit campanar de base quadrada amb 8
obertures, dos per cada costat, adossat damunt la nau.
No és clar que l'anomenada cripta de
Sant Andreu fos realment una cripta, és possible que originalment fos una tribuna,
tot i que caldria estudiar-ho. L'espai és de planta rectangular i està situada
sota el nivell del terra actual de l'església. Té tres naus separades
per dues rengleres de columnes, unides entre si per arcs de mig punt i
formant trams de volta d'aresta. Sols una de les actuals sis columnes és
original, junt amb les adossades al mur de llevant. Una escala tapiada al mur
de tramuntana és l'únic testimoni de l'antic accés. Als murs de la cripta on no
hi ha columnes adossades, hi ha finestres de doble esqueixada, que foren
afegides a l'última restauració.
Sant
Andreu d'Oristà és
una església amb elements romànics, barrocs i neoclàssics inclosa a
l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i frecull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons: Viquipèdia. Catalunya Romànica
