TERRES DEL
BAGES
L’església s’aixeca dins el recinte
del mas Sant Joan, antic casal situat al cimal d’un pujol que es dreça a la
riba dreta del Cardener i a la banda ponentina de la població.
Actualment fa funcions de sala de concerts
de l'Escola Municipal de Música, ubicada al mas Sant Joan.
L’església és esmentada per primer
cop el 1020, en la restitució de la dotació de Santa Maria de Manresa, que
tenia en el moment de la dot primitiva, entre el 914 i el 947, l’església de
Sant Joan, que és la de Vilatorrada, car al terme antic de la ciutat de Manresa,
no n’hi havia cap més. El 1032 hi ha una referència més concreta, referent a
l’església; en aquesta data Vives i la seva muller, Ermengarda, vengueren a
Guitard, sacerdot, i a Riquel la quarta part de l’església de Sant Joan i dels
sagrers i altres béns. Per aquest document semblaria que l’església era de
fundació particular i com una propietat en disposaven. Com hem vist, el 1032
l’església de Sant Joan tenia una sagrera però no es desenrotllà cap vila
fortificada, com feren moltes sagreres.
La funció parroquial no ens és
coneguda fins que apareix en la relació de parròquies anterior al 1154. Malgrat
la migradesa de la seva demografia conservà la categoria parroquial fins al
1756, que després d’un conflicte fou unida a Sant Sadurní de Salelles, com a
sufragània, per recuperar la funció parroquial de manera definitiva el 1878. La
dependència que sembla que s’establí entre el 914 i el 947 i es renovà el 1020,
es tornà a fer patent durant el segle XVIII, que el paborde de Manresa actuava
com a patró de l’església.
El 1908 el culte es traslladà al nou
temple construït al pla, mentre que l’edifici antic era venut a particulars.
Actualment es troba en bon estat de conservació.
L’església de Sant Joan és un curiós
edifici compost de dues naus paral·leles i desproveïdes d’absis, cobertes amb
volta apuntada la nord i amb volta de canó la sud. La unió entre ambdues naus
es fa per mitjà d’una gran arcada adovellada, actualment aparedada.
Les dues portes d’ingrés, que són
rematades amb arcs de mig punt adovellats, les úniques obertures que hi ha són
dues finestres rectangulars, descloses a les capçaleres de les naus, que
presenten secció recta fins a la meitat per a obrir-se en esqueixada des
d’aquest punt cap endins.
Bé que a la nau sud se li obrí un
nou portal, a ponent, situat al costat del que dona pas a la nau nord, l’original
s’obria a migjorn entremig de dos arcosolis, dels quals el de ponent és rematat
amb un arc escanyat i lleugerament apuntat.
Aquest conjunt arquitectònic no és
una obra unitària sinó que, tal com assenyalen els diferents elements que el
conformen, fou bastit bàsicament en dues èpoques distintes, amb la inclusió
d’elements anteriors i posteriors. Així, doncs, la nau sud, ateses les seves
característiques, sembla que correspon a una obra romànica tardana, erigida
segurament el segle XIII, mentre que la nau nord s’adapta a una fàbrica gòtica
que substituí un antic temple preromànic, obrat el segle IX, del qual només es
conserva un fragment de paret, d’uns 7 m de llargada, inclòs en el mur nord de
la nau gòtica. Els elements posteriors ja corresponen a refeccions realitzades
en temps moderns.
L’obra romànica ha estat aparellada
amb blocs de pedra de mides mitjanes, disposats ordenadament i units amb un
morter compost de sorra i calç. A diferència dels paraments romànics, l’aparell
del fragment preromànic ja és més irregular, així com també ho és el de la
construcció gòtica. Entre els carreus que constitueixen l’aparell cal destacar
uns grans blocs de pedra situats a la cantonada nord-oriental, procedents, tal
vegada, com insinua Sitjes, d’una construcció romana, de la qual devia procedir
l’ara pagana, trobada també en aquest
mateix indret.
L’església vella de Joan de
Vilatorrada és una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de
Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia. M. Rosa Planell Grau
Fons documental Catalunya Romànica i
Viquipèdia
