SANTA CREU DE FONOLLOSA. BAGES

 TERRES DEL BAGES 

Fonollosa està situat al vessant sud de la serra de Castelltallat, a la vall de la riera del mateix nom, afluent del riu Cardener. 

El lloc de Fonollosa apareix esmentat l'any 955 (Funiliosa) i l'església el 1081; abans del 1154 era ja parròquia. L'actual edifici no conserva res de la construcció romànica i és obra del s. XVI; a la llinda d'entrada hi ha la data 1605.

  

El lloc de Fonollosa apareix esmentat l'any 955 (Funiliosa) i l'església el 1081; abans del 1154 era ja parròquia. L'actual edifici no conserva res de la construcció romànica i és obra del s. XVI; a la llinda d'entrada hi ha la data 1605.

Les terres del terme foren repoblades en el segle IX, juntament amb les altres del comtat de Manresa que havien quedat desorganitzades i, en bona part, desertes, i es posaren sota la jurisdicció dels castells de Castelltallat (Camps i Fonollosa) i de Fals, que al seu torn eren domini eminent del de Cardona; una situació que es perllongaria gairebé durant un mil·lenni. 

Santa Creu de Fonollosa és una església d'una sola nau, coberta a dos vessants i amb el presbiteri quadrat a llevant. Aquest és un cos de planta rectangular sense cap obertura a l'exterior. 

El campanar de planta quadrada és adossat als peus de l'església i és cobert amb una teula de quatre vessants. Dos nivells amb obertures apuntades sostenen les campanes i l'últim (el més nou) el rellotge.

 A ponent la façana original és totalment perduda car s'hi va afegir un cos rectangular que forma part de la veïna rectoria. L'església és envoltada de construccions (ajuntament, masia, habitatges) i forma una petita plaça. 

Santa Creu de Fonollosa és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia. M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Viquipèdia i Catalunya Romànica

SANT ANDREU D’AGUILAR DE SEGARRA. BAGES

 TERRES DEL BAGES 

El lloc d’Aguilar és documentat des del 972.  Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Aguilar, al seu costat mateix. Molt aviat degué tenir la categoria de parròquia del terme, que conserva en l’actualitat, bé que en un altre edifici i en un altre lloc. L’església pot ser la que amb l’advocació de Sant Joan apareix el 983 situada a Aguilar, la qual després experimentà un canvi d’advocació.

Abans de 1154 apareix la parròquia d’Aguilar, sense que en sapiguem l’advocació real. En el cas que l’església de Sant Joan d’Aguilar correspongui a la de Sant Andreu tindríem que abans del 983 hauria passat a domini del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, segons consta en l’acta de consagració d’aquest cenobi. Deixant de banda aquesta hipòtesi, l’església devia seguir els canvis de domini que sofrí el castell, fins al 1395 que era en mans del paborde de Manresa.

 L’edifici sofrí un abandonament progressiu a partir del segle XIV; pels volts del 1833 fou reconstruït de nou. Però la concentració de la població en el pla, al barri de l’estació, feu que després de la guerra civil de 1936-39 la parròquia fos traslladada a un nou edifici proper al barri, mentre l’antic restava totalment abandonat i enrunat enmig de les restes del castell. 

Aquest nou edifici va ser construït entre el 1943 i el 1948, és situat prop de la carretera, al centre de la parròquia; només acompanyat per  la rectoria i d’unes frondoses alzines. 

Sant Andreu d’Aguilar és un edifici de planta rectangular amb absis de planta quadrada i dues capelles laterals per banda. La torre del campanar, de planta quadrada, està situada al costat N de l'església. Els murs de l'església són fets de pedra, de la qual molt bona part fou portada de l'antiga parròquia, situada a l'indret del castell, ara en ruïnes.

L’actual església és un edifici neoromànic  obra de l’arquitecte Lluís Bonet i Garí, deixeble de Gaudí, formant un conjunt arquitectònic amb la rectoria. 

Sant Andreu d'Aguilar és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons Documental: Catalunya Romànica i Viquipèdia

SANTA LLÚCIA DE RAJADELL. BAGES

 TERRES DEL BAGES 

 

Santa Llúcia de Rajadell és una construcció situada a la vora de la riera de Rajadell, que esdevingué monestir de canongesses de Sant Agustí a mitjan segle XIV. 

Situada dins l'antic terme de Rajadell, la primera església de santa Llúcia deuria ser una petita capella rural amb donats que esdevingué priorat. 

El 1275, es va reunir una comunitat a la capella de Sant Miquel de Maçana, del mateix municipi. Santa Llúcia apareix esmentada l'any 1278, quan la vida monàstica estava en ple funcionament, amb una gran activitat que va permetre la creació, d'un nou priorat a l'església de Santa Caterina de Cervera. 

El 1304, es van desfer en dos grups, un grup fundà el convent de Santa Caterina, a l'horta de la vila de Cervera, mentre que la resta es traslladà a la capella de Santa Llúcia, de protectorat del senyor del castell de Rajadell.

El 1374, el bisbe de Vic signà un decret de reforma pel qual considerava el de Cervera filial del monestir de Santa Llúcia de Rajadell. El 1304 es van desfer en dos grups, un grup fundà el convent de Santa Caterina, a l'horta de la vila de Cervera, mentre que la resta es traslladà a la capella de Santa Llúcia, de protectorat del senyor del castell de Rajadell. 

El 1374, el bisbe de Vic signà un decret de reforma pel qual considerava el de Cervera filial del monestir de Santa Llúcia de Rajadell. La vida monàstica va desaparèixer a causa de la guerra civil del segle xv. 

L'església conserva una part romànica i un tros de nau gòtica, molt més gran, del segle xiv. 

Santa Llúcia de Rajadell és una església romànica annexa al Mas Forn, formada per dos cossos que corresponen a dues etapes ban diferents; l'actual presbiteri correspon a l'obra romànica que és del segle XIII i la remodelació del segle XIV afecta a la nau. Una arcada de carreus ben treballats marca la unió entre ambdues parts. 

És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Viquipèdia

SANT AMANÇ DE VILADÉS. RAJADELL. BAGÈS

TERRES DEL BAGES 

L’església romànica de Sant Amanç, actualment adossada a una capella moderna, encara es manté dempeus vora el mas Viladés, situat a la riba esquerra de la riera de Rajadell i a frec del camí que mena a Aguilar. 

Aquesta església era situada dins l’antic terme del castell de Rajadell, al lloc de Sant Amanç. No degué passar mai de sufragània. 

L’església es troba esmentada el 1027 amb la forma Sant Emanz, però es tracta d’un topònim afegit posteriorment al document ja en època antiga. El 1284 hi ha l’església esmentada amb la forma Santa Maria de Sant Amanç. No sabem si es tracta d’una deixa a l’altar de Santa Maria de l’església de Sant Amanç o és que l’advocació corresponia a Santa Maria i Sant Amanç és el nom del lloc. Semblaria que ha de ser la primera possibilitat, ja que més tard segueix apareixent l’església amb dedicació a Sant Amanç. 

No sabem que mai tingués funció parroquial; ni en les llistes dels segles XII-XIV i XV no apareix com a tal, i en canvi el 1685 la trobem documentada com a sufragània de la de Sant Iscle de Rajadell. El segle XVII fou construït un temple nou i l’edifici antic quedà sense culte. 

Es tracta d’un edifici simple i auster que fou bastit el segle XII sense cap envaniment, com ho demostra la manca total d’ornamentacions. El seu esquema, molt senzill, s’ajusta a un pla d’una sola nau, de dimensions reduïdes, capçada vers llevant per un absis de radi ultrapassat, que gairebé és tan ample com la nau.

La capella és coberta, a la nau, amb una volta de canó, lleugerament apuntada, que recolza sobre els murs laterals, mentre que l’absis és abrigallat amb una coberta que, per la llargària de la capçalera, excedeix de poc el quart d’esfera. El mur de tramuntana ha estat descarregat amb dues arcades i al mur de migdia encara hi ha el buidat del primitiu portal, posteriorment inutilitzat. Al centre de l’absis hi ha oberta una finestra d’una sola esqueixada, d’aspecte arcaic, que ha estat feta amb dos blocs de pedra allargassats, sobre els quals reposa un altre bloc monolític, que al dessota ha estat rebaixat en forma d’arc de mig punt, que es tanca damunt els muntants. 

A fi de poder utilitzar la capçalera com a magatzem hom esportellà els costats dels seus murs amb dues obertures a manera de portals, una de les quals la mig tapiaren de nou. Al mateix temps hom construí un envà que s’interposa entre la nau i l’absis. 

El mur de migjorn té adossat un cos d’edifici, on s’allotgen els nínxols d’un petit cementiri que el tapen en una bona part. Això no obstant, al capdavall encara és perceptible un fragment del portal original, ara escapçat i obturat, el qual, pel que es veu, era cobert amb un arc de mig punt adovellat. 

En construir-se el segle XVII el nou temple que li fa costat, aquest se li adossà perpendicularment, de tal manera que el mur frontal restà totalment eclipsat per la nova construcció, amb la qual es comunica per mitjà d’una porta. Sobre aquest mateix mur hi devia haver un campanar d’espadanya, bé que actualment no en queda cap rastre. L’aparell ha estat fet amb blocs de pedra de mides desiguals, sense polir, que es disposen en filades. 

A causa del seu abandó secular, la part més antiga d’aquesta esglesiola romànica, l’absis, s’esfondrà en part l’any 1989. Els Amics de l’Art Romànic del Bages portaren a terme unes obres de consolidació de bona part de les seves parets externes i el portal. 

Sant Amanç de Viladés és una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Font documental. Catalunya Romànica 

SANTA EUGÈNIA DE GOVERNA. SANT MATEU DE BAGES

 TERRES DEL BAGES

Em sorprèn una doble grafia amb V o amb B segons dades. 

Aquesta capella es trobava dins l’antic terme del castell de Castelltallat, al lloc de Governa. No degué passar de capella rural, única funció que és documentada. 

El lloc de Governa és documentat des del 955, quan apareix amb la grafia Guerna, mentre que el 1031 ho fa amb la de Governa. L’església, no obstant, no apareix citada fins al 1428, quan entre els llegats que es fan a les esglésies de Castelltallat figura la de Santa Augínia. 

El 1640 el culte fou traslladat en un temple nou aixecat prop del mas Governa, essent això documentat durant els segles següents (anys 1686, 1724, etc.). De l’edifici romànic, construït el segle XII, només queden alguns fragments de les parets. 

Santa Eugènia de Governa és una església de nau rectangular, sense absis, situada al peu del camí de la masia de Governa.  Orientada a sol ixent, té l'entrada als peus de la nau, la qual està quelcom desplaçada. Té campanar d'espadanya simple. 

El portal de llinda està datat l'any 1642. 

Presenta un estat bastant lamentable; les escletxes són apreciables en la façana i el sostre està esfondrat. Grans carreus de pedra de mides desiguals. 

Santa Eugènia de Governa és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades. Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Dades documentals: Catalunya Romànica i Viquipèdia

CAPELLA DE SANTA JUSTA I SANTA RUFINA. LA VALL. FONOLLOSA. BAGES

 TERRES DEL BAGES 

En la nostra recerca per terres bagenques vam veure aquesta capella situada dalt d’un talús formigat de la carretera. Com sempre la vam fotografiar. L’accés a peu era prou difícil. 

Més tard, ens va ser difícil trobar-ne dades e ignoraven el seu nom. Aleshores, vaig tenir l’idea de preguntar a en Josep Llobet Manobens, amic i president d’AARB, qui em va facilitar aquestes dades. 

La Capella rural de Santa Justa i Santa Rufina és ubicada al turó anomenat Puig de la Vall, pertanyent al mas la Vall, arran de la carretera BV 3008. 

Sembla que la capella va ser construïda a la dècada del 1910, uns metres més al sud de la capella original, que es trobava en molt mal estat de conservació. 

Ja amb una orientació més fonamentada, he trobat a Viquipèdia, uns Goigs dedicats a les santes, i al lloc, sota quina advocació fou construïda dita capella. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia. M. Rosa Planell Grau

SANT JOAN BAPTISTA DE JAUMANDREU. CANET DE FALS. FONOLLOSA. BAGES

 TERRES DEL BAGES 

Sant Joan de Jaumandreu és una església construïda al segle XVII com a capella particular, malgrat que la casa té ja un petit oratori a l'interior de la masia. L'església no passà mai d'esser sufragània de Sant Vicenç de Fals. 

És una església rural d'estructura molt simple, formada per una sola nau, sense absis, i amb presbiteri orientat a tramuntana. La porta és al mur de migdia guardada per un porxo de fusta i cobert amb teules.  

L'església té un petit campanar d'espadanya al mur de migdia d'un sol ull.^[ L'aparell és petit i col·locat en filades horitzontals. 

Sant Joan de Jaumandreu és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Viquipèdia