SANTA MARIA D’ORFES. VILADEMULS. PLA DE L’ESTANY

 PASSEJANT PLA DE L’ESTANY 

El poble d’Orfes es troba prop de la riba dreta del Fluvià, en un terreny força planer drenat pel torrent Remirol, afluent del Fluvià i envoltat de serres de petita elevació, cobertes de pinedes. EI petit nucli s’agrupa entorn de l’església parroquial de Santa Maria.

 

El terme és esmentat el 948 com a límit de la vila de Llebrers, quan aquesta fou cedida a la seu de Girona pel mateix bisbe Gotmar, de qui era una possessió familiar, amb l’expressió “et pervenit usque ad ipsum terminum de Horfanos”. Apareix de nou el 968 amb la grafia “vel in villa de Orfanis”, en donar els límits de la confiscació dels béns dels nobles revoltats que havien mort el comte Guifré II de Besalú. 

El 982 el clergue Guiu llega un alou de la villa Ofilianos a Sant Llorenç, prop de Bagà. També el monestir de Banyoles en posseïa béns el 1017. 

L’església i la parròquia de Santa Maria d’Orfes apareixen esmentades el 1146, quan es va donar un alou del terme a Santa Maria de Besalú. El 1226, el vescomte Dalmau II de Rocabertí, senyor del castell de Vilademuls, reconeixia al bisbe de Girona que tenia en feu per ell els delmes de la parròquia, sobre els quals es coneixen noves transaccions el 1233 i el 1315.

Fou una parròquia de l’ardiaconat de Besalú i com a tal figura en els nomenclàtors des del 1362 fins al segle XVII. 

L’església actual fou bastida a la segona meitat del segle XVIII,  entre els anys 1762 i 1771. Consta d’una nau amb capçalera poligonal i voltes de llunetes. L’eix de l’edifici és sud-nord, amb l’absis al costat de tramuntana; la reconstrucció del segle XVIII alterà, sens dubte, l’orientació del temple anterior, d’època medieval. 

La façana  presenta un portal de pedra amb els brancals formant pilastres estriades. La llinda forma tres cossos sobreposats amb frontó partit al damunt, amb una fornícula rematada amb un altre frontó amb la data de 1765. El campanar és de planta quadrangular amb coberta piramidal i balustrada en el perímetre. 

No s’hi veuen vestigis de la fàbrica antiga i de fet, només hi podrien pertànyer els carreus, ben escairats, que s’observen a la part baixa de la façana principal, a banda i banda de la portada. 

Si bé l’església de Santa Maria d’Orfes és un edifici del segle XVIII, la porta conserva alguns elements de ferro forjat de tradició romànica, procedents segura ment de l’antiga església. 

Santa Maria d'Orfes és una església barroca inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental. Majoritàriament: Enciclopèdia Catalana

SANT SADURNI DE VILAVENUT. FONTCOBERTA. PLA DE L'ESTANY

 PASSEJANT PLA DE L’ESTANY 

Vilavenut és un poble situat al nord-est del terme. Inicialment, va formar part del comtat de Besalú. Al segle XVII, formava una batllia dels comtes de Peralada, amb Ollers. 

A principis del Segle XIX, fins a 1846, havia estat municipi independent. Aquell any va ser agregat al municipi de Fontcoberta, juntament amb Espasens. 

Els documents més antics, que fan referència a la parròquia, són del segle XIII. Segons aquests, la fundació de la parròquia de Vilavenut va ser obra de seglars que no tenien res a veure amb el Monestir de Banyoles. En documents del segle xvi s'esmenten les relíquies de la Santa Espina i de la Vera-creu i de l'existència d'un campanar amb dues campanes. En el segle XVIII hi havia els altars de la Santa Espina, de la Creu i del Roses. Durant el segle XIX l'església i el campanar van ser molt reformats tal com indica la inscripció que hi ha a la llinda de la porta d'entrada: "L'església fou reparada i el campanar fou fet de nou. 1850". 

Església de planta rectangular, formada originàriament per una sola nau i absis semicircular a la part posterior. Hi ha capelles laterals a la banda nord. Les parets portants són de carreus i la coberta és de teula àrab a dues vessants. 

La façana principal presenta la portalada d'accés amb llinda de pedra, que amaga l'antic arc de mig punt, actualment tapiat, de l'antic portal. Es conserva l'antiga porta de fusta amb els farratges de l'època romànica. 

El campanar és de planta quadrangular, rematat per una balustrada amb una cúpula en el seu interior. A la sagristia es conserva la imatge de la Mare de Déu de la Font, gòtica.

L’església de Sant Sadurní de Vilavenut és una església amb elements romànics i barrocs inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Dades documentals. Viquipèdia

SANT ESTEVE GUIALBES. VILADEMULS. PLA DE L’ESTANY

 PASSEJANT PLA DE  L’ESTANY 

Sant Esteve de Guialbes és un poble situat a uns 185 m sobre el nivell del mar i a la dreta de la riera de Siriana, quasi al cim que separa les valls d'aquesta riera, afluent de la de la Farga, i de la mateixa riera de la Farga. Sant Esteve de Guialbes està situat damunt d'un petit pujol anomenat antigament Puig Blanquer. 

El lloc apareix documentat des del segle XI (1051) fins a data força avançada, amb el nom de «Ecclesias albas»; fins al segle XIII no es troba la grafia «Guialbis». S'esmenta aquesta església dins el conjunt de capelles i esglésies que l'any 1058, la comtessa Ermessenda restituí a Berenguer, bisbe de Girona. 

Hi ha un document de 1062 de l'arxiu de can Lleial que fa referència a la venda d'una peça de terra «...in comitatu Ierundense infra terminos scilicet Villa Octaviano, qui vocant Ecclesia Albes, vel in Fenals». El nom de Villa Octavianos, que només apareix en aquest text ha fet pensar en l'existència d'una vil·la romana anterior.

L'any 1064, el cabiscol Ponç de la seu de Girona llegà en testament uns béns situats a Sant Esteve d'«Ecclesias albas». L'església veïna de Santa Maria de les Olives depengué d'aquesta parròquia fins al 1197 en què s'hi fundà un priorat agustinià. Sant Esteve figura en les «Rationes decimarum» (el registre de delmes recollits per les autoritats eclesiàstiques) del 1279 i el 1280 i en les relacions diocesanes de l'any 1362 i posteriors. Durant els segles XV i XVI el temple es va remodelar. L'any 1960 s'hi feren obres de reparació i l'interior del temple fou repicat.  

L'església és de planta rectangular, sense cap diferenciació entre la nau i la capçalera. Coberta a un sol nivell per una volta apuntada que arranca de l'extrem superior dels murs laterals sense cornisa. 

L'entrada, situada a la façana meridional, té una porta d'arc de mig punt fet amb dovelles grans i llargues, ben polides. L'única finestra antiga és també al mur de migdia. És de doble esqueixada, de vessants molt oberts i arcs de mig punt. 

L'edifici ha estat repicat a l'interior i això permet observar que la volta és construïda a base de filades regulars de petits carreus estrets i llargs, sense gaire escaire ni poliment, lligats amb morter abundant. La construcció és feta amb pedres de mida mitjana i petita, escairades sense gaire cura i poc polides. S'afileren amb força regularitat; les filades són més uniformes i amb menys rebles a l'aparell de la cara externa dels murs. La seva marcada simplicitat estructural s'integra dins d'un grup d'edificis de caràcter popular i rural de caràcter semblant que van sorgir a la darreria del romànic; el tret més destacat és la manca dels absis semicirculars, substituïts per un simple mur pla o carrat. La construcció d'aquests edificis aniria des de la segona meitat del segle XII, tot el segle XIII i un moment final difícil de precisar ja dins del gòtic.

L'església presenta diverses reformes i afegitons. S'observa al damunt de la primitiva construcció una paret que pràcticament ha doblat l'alçària original, crea un terrabastall i al mateix temps conserva elements de fortificació, amb doble  'espitlleres, en perfecte estat sobretot al costat nord. Sota mateix de la teulada actual, hi ha unes obertures molt considerables que degueren formar part d'una obra emmerletada. Aquesta obra defensiva es degué construir en època baix-medieval o renaixentista. 

Hi ha dues sagristies. La del nord és datada l'any 1738 a la llinda, a la llinda de la porta. Al costat de migdia s'afegiren dues capelles, una de les quals és datada el 1746.A l'exterior hi ha una terrassa que crea un pòrtic cobert davant la porta d'entrada. El campanar és una torre de planta quadrada, bona part de la qual es pot considerar romànica. L'estructura antiga es manté fins a uns 10 metres d'alçària; al damunt fou construït un pis molt més modern que té una obertura d'arc a cada costat i un coronament de merlets decoratius dels segles XVII i XVIII. Probablement aquesta torre és una mica més antiga que l'església, potser de cap la fi del segle XII o la primera meitat del XIII. En un carreu a l'exterior del mur de llevant del campanar hi ha una creu llatina incisa de traç força profund. 

Urna de les relíquies de Sant Mer. Dintre aquesta urna es guarden les relíquies de sant Mer. Quan es va cremar l’església l’any 1936, un veí del poble les va treure de la foguera, les va col·locar en una capsa de llauna i les va enterrar al camp de l’Avellaneda; així es van salvar de la crema. Actaulamnet estan depositades en una urna de fusta decorada. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Viquipèdia

SANT MARTÍ DE TERRADELLES. VILADEMULS. PLA DE L’ESTANY0

 PASSEJANT PLA DE L'ESTANY

Terradelles és un poble que havia pertangut a la Baronia de Vilademuls i a la vegueria de Besalú. És situat sobre un turonet a la ribera esquerra del riu Sinyana. 

La primitiva església parroquial de Sant Martí era ubicada al veïnat d'el Vilar, posteriorment traslladada al nucli del poble. Llavors l'església del Vilar va passar a l'advocació de Sant Andreu, però a primers del segle XX ja era enrunada. 

Sant Martí de Terradelles està dedicada a Sant Martí de Tours. Es tenen notícies de l'església al segle XIII (1279). 

Sant Martí de Terradelles és un edifici religiós de planta rectangular, amb coberta de teula a dues vessants. Les parets portants són de carreus irregulars i maçoneria. A les cantonades i emmarcant les obertures hi ha carreus ben tallats. Interiorment s'estructura en una nau amb capelles lateral.                                                                                        

La porta d'accés és emmarcada per petites dovelles i està situada en una façana lateral. Sobre l'entrada hi ha la torre campanar, de planta quadrada, obertures d'arc de mig punt a la part superior i coberta piramidal. L'accés al campanar es realitza des de l'exterior.  

El temple actual, de planta rectangular, fou bastit als segles XVII o XVIII; a tot estirar, poden haver pertangut a l’edifici anterior alguns petits carreus que es veuen entremig del parament, potser reaprofitats. 

 L'any 1950 es va construir el retaule de l'altar major amb guix de plafó. 

Sant Martí de Terradelles és una església romànica inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Viquipèdia

SANT JOAN BAPTISTA DE VILADEMULS. PLA DE L’ESTANY

 PASSEJANT PLA DE L’ESTANY 

D'acord amb Botet i Sisó, Vilademuls va ser una baronia a la l'edat mitjana, bressol de la família del mateix nom. Maria de Vilademuls i Roca va ser una comtessa d'Empúries. Més endavant la família es va extingir i la baronia va passar als vescomtes de Rocabertí, i després al Comtat de Peralada. 

S'hi venera sant Joan Baptista, però no en la festivitat del seu naixement (24 de juny) sinó en la del seu martiri o degollació (29 d'agost). 

Inicialment hi hauria hagut una capella, construïda a redós del Castell de Vilademuls. Aquesta s'hauria reconstruït aprofitant les ruïnes del castell. 

L'edifici s'estructura en una sola nau, amb absis semicircular i tres capelletes laterals ficades en els murs. La nau presenta volta de canó i els murs són de carreus irregulars, actualment deixats a la vista, rematats amb una senzilla cornisa de pedra. 

A la part superior hi ha el campanar, que inicialment hauria estat d'espadanya, i que actualment presenta planta quadrada i coberta piramidal. Una escala de cargol condueix al campanar.

La façana del temple presenta una portalada gòtico-renaixentista, amb guardapols i arrencaments cisellats figurant rostres humans. A sobre hi ha una finestra amb arc de mig punt. A la llinda de la portalada hi figura la inscripció: "Orate pro invicem ut salvemini Rehedificatum fruit hoc templum anno domini 1560". 

És interessant la pica baptismal de pedra d'estil gòtic, situada al mur de façana, i la tomba de Saurina de Cervelló, col·locada sobre cartel·les de pedra, amb els escuts de Vilademuls i Rocabertí. 

Sant Joan Baptista de Vilademuls és una l'església protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental.: Viquipèdia

SANT CRISTÒFOL DE LLAMBILLES. GIRONÈS

PASSEJANT PEL GIRONÈS 

Llambilles és un municipi  regat pels rius del Bugantó i del Corb. La part oriental, boscosa i accidentada pertany al Massís de les Gavarres, la part occidental a la plana fèrtil dels afluents de l'Onyar. 

Inicialment hi havia una església romànica que fou parcialment aprofitada per a construir l'actual temple sobre part dels seus murs. A l'arc d'una de les capelles laterals es pot veure la data de 1699. També s'hi conserven una pica baptismal datada el 1587, un reliquiari i una creu processional de plata del segle XVI. Segons la tradició popular, la primitiva parròquia del municipi hauria estat l'ermita de Sant Cristòfol del Bosc.

És un edifici de planta rectangular amb la nau central i absis semicircular d'origen romànic. La volta de la nau central és d'estil gòtic molt senzilla, actualment està enguixada i pintada, deixant a la vista els arcs torals fets amb pedra de color gris. 

La coberta és feta amb teules a dues aigües i ràfecs laterals de tres fileres formats per rajols plans i teules girades. 

La façana principal és de formes barroques i està arrebossada deixant a la vista els carreus de les cantonades, de les obertures i les dovelles de la porta principal. El campanar presenta un basament quadrangular molt alt, transformant-se en una torre de planta octogonal, per mitjà de quatre trompes. Les obertures de la torre són amb arcs de mig punt. 

Sant Cristòfol de Llambilles és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell grau

Fons documental: Viquipèdia

SANT JULIÀ DE GALLINERS. VILADEMULS. PLA DE L’ESTANY

 PASSEJANT PLA DE L’ESTANY 

Aquesta església presideix el petit nucli de Galliners, situat al sector nord del terme de Vilademuls. 

La vila de Galliners és citada en documents dels anys 921 o 925, 941, 956 i 958. L’any 1017 consta que en el seu terme tenia un alou el monestir de Banyoles.

La parròquia de “Sancti Juliani de Gallinariis” és documentada l’any 1202, en què Bernat de Navata i la seva esposa van donar a Santa Maria de Besalú el mas Sala, situat dins el seu terme. Des del 1227 consta que els Rocabertí tenien el seu delme, en feu de la mitra de Girona, com a senyors que eren del terme de Vilademuls. L’església figura en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280, cosa que invalida una versió escrita segons la qual la primera església i la parròquia es van erigir el 1320.

L’edifici fou reconstruït a la darreria del segle XVIII. L’any 1936 foren destruïts els seus antics retaules barrocs setcentistes.

L’església actual de Sant Julià és un edifici bastit a la fi del segle XVIII, d’acord amb la data de 1780 gravada a la seva façana, que sembla indicar el final de l’obra. El campanar, situat a l’angle sud-oest de l’edifici, es va acabar vers el 1786.

És un edifici de notables proporcions, amb capelles laterals i absis poligonal a l’extrem de ponent.

Un examen del seus murs indica que es va construir aprofitant part d’una església anterior, bé que capgirant-ne l’orientació. Una bona part del mur de la part nord és d’època romànica o anterior, com ho és també un cos lleugerament sortint que sembla la resta d’un antic transsepte. Aquest mur té una llargada de 5,20 m, si bé segurament li’n manca una part. Les mides d’aquest suposat transsepte i la capçalera són, ara per ara, difícils d’esbrinar.

L’aparell, el basament amb una llarga filada d’opus spicatum i un portal o obertura aparedada, però amb arc marcadament ultrapassat, fan suposar que podria ésser una obra preromànica. Al costat de l’aparell tosc, amb les pedres travades amb morter de calç, hi ha carreus grossos, en l’única cantonada existent del suposat transsepte, que recorda els carreus de gran volum, presents a les construccions preromàniques als angles i els pilars, com a Sant Julià de Boada, Palol Sabaldòria, Bellcaire, etc.

Més agosarada és la interpretació del transsepte com un transsepte elevat, que vam formular en publicacions dels anys 1975 i 1977, i que ha estat contradita, bé que sense cap argument decisiu; remarquem només que el transsepte elevat és present en mostres d’arquitectura religiosa pre-romànica, als segles IX i X, i només amb una tímida perduració en alguns edificis d’inicis del segle XI.

Sant Julià de Galliners és una església barroca inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia. M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Catalunya Romànica