CONÈIXER EL
SOBRAB
La primera referència documental del
poble de Sant Joan de Pla data de l’any 1020. Fins època recent , apareix amb
els noms de San Xuan de Baldexistau i San Xuan de la Muntanya, que actualment
es transcriurien com Sant Chuan, essent aquest el nom del poble en “chistabí”,
la llengua aragonesa de la vall de Gistau.
Una història típica de la localitat
narra els orígens de la població i els atribueix a la necessitat que van tenir
els habitants d'un altre poble que es trobava a la muntanya (anomenat Ligüés)
d'abandonar-lo i instal·lar-s'hi, ja que una invasió lacuercos (ser mitològic,
espècie de serp) els impossibilitava la vida al seu llogaret de
procedència. En l’indret de Ligüés, a l’altre costat del riu, resten les
runes d’una petita ermita romànica, que potser seria l’església d’aquest
misteriós poblat.
El poble de Ligüés o les seves
ruïnes mai no s'han trobat, i se suposa que la seva existència va ser també
imaginària, o bé una deformació de la paraula "lacuers"
(vocalitzada /lacués ) doncs, aquesta era la pronunciació del
terme lacuercos abans de la gradual castellanització de
l'aragonès local.
Part del seu terme municipal està
ocupat pel Parc natural Posets-Maladeta i el Monument natural de
les Glaceres Pirinenques .
L'església de Sant Joan, consagrada
al mateix sant que la localitat (Sant Joan Baptista ),
és romànica i es troba ben conservada, encara que com tantes
esglésies de l' Alt Aragó , es va reformar al segle XVI i
va perdre alguns dels trets típics dels seus orígens. L'església, feta a
la part baixa del nucli de població i al costat del riu, té el cementiri davant.
L’església de Sant Joan és un
edifici complex, casi polièdric, resultat de l’avenir històric, i de totes
aquelles empremtes que hi van deixar els seus habitants en les darreres
èpoques.
Malgrat el caòtic que pugui resultar
una anàlisi historicoartística del temple, el cert és que els seus orígens són
romànics, i n'és una prova el semi ocult absis de planta semicircular. Es
tracta d'una estructura completament llisa, treballada amb carreu, en un
aparell força irregular. L'única decoració es presenta en forma de mènsules
senzillament bisellades. A l´interior, l´absis es cobreix amb volta de cambra
d´esfera.
A excepció d'aquesta petita
estructura d'origen romànic, que es podria datar cap a finals del segle XII, la
resta de l'edifici es compon d'afegits posteriors, des del segle XVI, com
correspon al seu accés, però també dels segles XVII i XVIII.
La porta quedaria originalment,
centrada en dita façana i per l’altre costat, la torre de construcció
posterior, estaria situada a la
capçalera, però no integrada a l’edificació.
La recent restauració dels murs
exteriors i teulades ha deixat al descobert la maçoneria original de l’edifici, mostrant les seves
dimensions antigues que resulten visibles , sobretot, en la façana de la porta
d’accés i en la torre.
Són evidents també les successives
ampliacions que a sofert a partir del segle XVI. Els diferents afegits d’una
maçoneria un tant desigual, es portaren a terme fins a arribar a l’actual
configuració de l’edifici. Així , als elements medievals, (Absis semicircular
de quart d’esfera, nau amb volta de canó i la base de la torre quadrangular)
s’anirien afegint elements de forma que avui el temple presenta capelles en el
costat de la nau, un passadís al costat nord, porta d’arc de mig punt als peus
i sagristia adossada a la capçalera. A més l’edifici integra el campanar al que
s’accedeix des de l’exterior.
En aquesta església va tenir lloc un
truculent episodi a finals del segle XVI, l’assassinat de “el Siñor de Sant
Joan”. Segons la tradició i certa documentació que ho testimonià el Senyor de
la contrada va morir a mans del poble, cansat de viure submís a la seva
voluntat.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia. M. Rosa Planell Grau
Fons documental: Cartell informatiu de
l’església i Viquipèdia
