Per una
pista mig asfaltada sortíem d’Iran i pujàvem fins el poble d’Irgo (1408 m.
alt.). Poc abans d’arribar-hi divisàvem, entremig de l’aigua de pluja que generosament queia, el campanar de
l’església.
Mare de Déu
de les Neus d'Irgo o Santa Maria de les Neus d'Irgo és l'església parroquial
del poble d'Irgo de l'antic terme de Llesp i actualment pertany al municipi de
Pont de Suert.
Fins a
l’actualitat, no han estan localitzades referències documentals d’aquesta
església. La seva estructura arquitectònica revela un passat medieval. Es sap
que el lloc d’Irgo restà inclòs durant l’edat mitjana dins la baronia d’Erill.
Tot i que al segle XVI consta com a propietat del monestir de Lavaix.
L’edifici és
d’una sola nau de planta rectangular, amb un porxo i un campanar quadrat
adossats a la façana lateral de migdia. La coberta combina la llosa de pedra
amb la teulada àrab. La teulada de la nau és més antiga que la del campanar.
Aquesta, té un ràfec de maó de teula de caràcter neoclàssic popular.
A la façana
de migdia i sota el porxo, que té una gran arcada lleugerament apuntada, es
troba la porta d'accés, d'arc rebaixat. Tot l'annex adossat a migdia comprèn la
sagristia, el campanar, una capella i el porxo.
La façana de
ponent té un rosetó a la part superior, sota el vèrtex de la teulada, que
permet la il·luminació del cor. La coberta del porxo és una continuació de la
nau, cosa que dóna un aspecte asimètric a aquesta façana, més marcat per quedar
ben palesa una diferència d'aparell a partir de l'encaix del mur del porxo amb
la façana.
La façana
nord té un cos sortit, que es correspon amb una capella interior, amb coberta
de llosa de pedra a dues vessants. Al parament dels murs, tant de la nau com
del campanar, s'observen filades de carreus escairats que podrien confirmar la
hipòtesi d'un origen romànic, amb reconstruccions molt més tardanes i altres
modificacions durant diferents etapes constructives.
L'interior
té volta de canó i s'accedeix al presbiteri mitjançant doble arcada. El sòl de
la nau està a un nivell més baix tant en relació al del presbiteri com al de
l'exterior. El paviment és de peces de terra cuita. L'altar major conté un
retaule neoclàssic amb elements barrocs, amb una imatge de la Mare de Déu de
les Neus al centre i sengles imatges laterals de Sant Josep i Sant Sebastià.
La capella
de la nau de migdia que queda inclosa en l'annex del campanar i del porxo,
conté un Sant Crist, i la de la nau nord, que correspon al cos sortint de la
façana, té una imatge de la Mare de Déu dels Dolors, i s'hi accedeix per una
arcada de mig punt.
En la
declaració de bens mobles són referenciats: el retaule de la Mare de Déu de les
Neus, de fusta tallada i policromada, del segle XIX; l'altar policromat adossat
al retaule major, de fusta policromada, del segle XIX; el sagrari de fusta
tallada i policromada; una talla de fusta policromada de la Mare de déu de les
Neus, possiblement del segle XIX; una talla de fusta policromada de Sant Josep;
una talla de fusta policromada de Sant Sebastià; una talla de fusta policromada
del Sant Crist crucificat, dels segles XVII- XVIII, i un banc de fusta amb
respatller.
L’església
de la Mare de Déu de les Neus d’Irgo és un monument declarat com a Bé Cultural
d’Interès Nacional.
Text i
recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada