Visitàvem un dels punts més llunyans
de la nostra geografia, quan en un periòdic vam llegir que al poble
d’Almonaster la Real, molt proper a la nostra situació, li havien donat el gallardó
com un dels pobles més bonics d’Andalusia. Com sempre curiosos de conèixer, vam
aprofitar la nostra proximitat per veure-ho.
Verdaderament la visita valia la
pena. El poble és molt endreçat, net i agradable de passejar pels seus carrers.
Satisfà deambular pels seus carrers i places. Però, des de vaig estant a la
carretera, el que va cridar la nostra atenció va ser la fortalesa que domina la
contrada. Vam decidir veure-la de prop.
Mentre pujàvem vam saber pels
diferents indicadors que una de les
construccions era una mesquita dels segles
IX-X. Està integrada en un conjunt que comprèn, a més de l'oratori,
l’antiga fortalesa musulmana i una plaça de toros edificada en el segle
XIX.
La mesquita va ser construïda durant
el Califat de Còrdova , a l'interior del Castell d'Almonaster , damunt
les restes d'una basílica visigoda, abans romana, en el segle
VI, els materials de les quals van ser reutilitzats.
Després de
la Reconquesta cristiana, va ser convertida en ermita ,
sota l'advocació de la Mare de Déu de la Concepció.
Va ser edificada durant el reialme
d’Abd al Rahman III. Té dos espais fonamentals i diferenciats: la sala
d’oracions hipòstila (Haram) i el patí d’ablucions (Shan). Un tercer element
important és el minaret, des on el sacerdot crida a la oració.
La sala d’oracions, de planta
irregular està format per cinc naus – la central més ampla, perpendiculars al
mur de la quibla (punt de la mesquita orientada a La Meca) en el seu centre hi
ha mihrab ( lloc on s’ha de mirar a l’orar) el més arcaic de la Península,
cobert per mitja volta i marc en forma de ferradura.
Les columnes i els capitells de la
sala d’oracions estan construïts per material aprofitat de temples d’època
romana i visigòtica. Els arcs són fet de maó.
La sal d’ablucions, excavada en la
roca, és de planta irregular, quasi quadrada. La pica de granit és treballada
de forma tosca.
El minaret sols conserva d’època
islàmica el terci inferior. Damunt va alçar-se l’actual campanar al que s’hi
pot pujar mitjançat una escala que gira en torn a un eix central.
La mesquita d’Almonaster la Real, va
convertir-se en església cristina a principis del segle XIII, rere la conquesta
per part portuguesa. Se li afegeix un absis, canviant l’orientació de
l’edifici. Al segle XVI torna a ser modificada, va obrir-se la porta del mur
meridional, va construir-se el porxo, va fer-se espai per la sagristia. També
va construir-se el campanar.
La fortalesa va tenir una importants
funció defensiva contra l’avanç cristià quan era musulmana i també contra
l’avanç portuguès.
En l'actualitat, l'edifici funciona
com a centre cultural i d'interpretació a la localitat. En aquest sentit,
en ell es celebren anualment unes Jornades Islàmiques, en què
durant quatre dies es realitzen diverses activitats culturals. Aquestes
jornades intenten promoure diferents valors com el diàleg i la convivència en
una societat intercultural com és l'actual, a més de crear actituds de respecte
i conservació del patrimoni històric-cultural. Addicionalment, durant aquests
dies l'església-mesquita s'obre per a la lectura de l' Alcorà i
diverses mostres religioses islàmiques.
Es tracta d'un conjunt històric i
artístic d'un valor excepcional, per ser l'única mesquita andalusí que
s'ha conservat gairebé intacta a Espanya en una zona rural, conservant fins als
nostres dies la sobrietat i el recolliment propis d'aquestes construccions.
Amb
elements romans, califals i cristians, va ser
declarada Monument Nacional el 3 de
juny de 1931 , protegida de manera genèrica pel decret
de 22 d'abril de 1949 i per la Llei 16/85 sobre el
Patrimoni històric espanyol. En l'actualitat compagina la seva funció
religiosa amb la de centre cultural.
Escriure aquesta crònica m’ha estat
difícil a l’haver de compaginar paraules dels tres idiomes, per tant s’hi algun
error demano perdó.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada