dimarts, 31 de juliol del 2018

MESQUITA D’ALMONASTER LA REAL. SERRA D’ARACENA I PICS D’AROCHE. HUELVA

TERRES  D’ANDALUSIA

Visitàvem un dels punts més llunyans de la nostra geografia, quan en un periòdic vam llegir que al poble d’Almonaster la Real, molt proper a la nostra situació, li havien donat el gallardó com un dels pobles més bonics d’Andalusia. Com sempre curiosos de conèixer, vam aprofitar la nostra proximitat per veure-ho.


Verdaderament la visita valia la pena. El poble és molt endreçat, net i agradable de passejar pels seus carrers. Satisfà deambular pels seus carrers i places. Però, des de vaig estant a la carretera, el que va cridar la nostra atenció va ser la fortalesa que domina la contrada. Vam decidir veure-la de prop.

Mentre pujàvem vam saber pels diferents indicadors que  una de les construccions era una mesquita dels segles  IX-X. Està integrada en un conjunt que comprèn, a més de l'oratori, l’antiga fortalesa musulmana i una plaça de toros edificada en el segle XIX.


La mesquita va ser construïda durant el Califat de Còrdova , a l'interior del Castell d'Almonaster , damunt les restes d'una basílica visigoda, abans romana, en el segle VI, els materials de les quals van ser reutilitzats. 

Després de la Reconquesta cristiana, va ser convertida en ermita , sota l'advocació de la Mare de Déu de la Concepció.  

Va ser edificada durant el reialme d’Abd al Rahman III. Té dos espais fonamentals i diferenciats: la sala d’oracions hipòstila (Haram) i el patí d’ablucions (Shan). Un tercer element important és el minaret, des on el sacerdot crida  a la oració.


La sala d’oracions, de planta irregular està format per cinc naus – la central més ampla, perpendiculars al mur de la quibla (punt de la mesquita orientada a La Meca) en el seu centre hi ha mihrab ( lloc on s’ha de mirar a l’orar) el més arcaic de la Península, cobert per mitja volta i marc en forma de ferradura.

Les columnes i els capitells de la sala d’oracions estan construïts per material aprofitat de temples d’època romana i visigòtica. Els arcs són fet de maó.

La sal d’ablucions, excavada en la roca, és de planta irregular, quasi quadrada. La pica de granit és treballada de forma tosca. 


El minaret sols conserva d’època islàmica el terci inferior. Damunt va alçar-se l’actual campanar al que s’hi pot pujar mitjançat una escala que gira en torn a un eix central.

La mesquita d’Almonaster la Real, va convertir-se en església cristina a principis del segle XIII, rere la conquesta per part portuguesa. Se li afegeix un absis, canviant l’orientació de l’edifici. Al segle XVI torna a ser modificada, va obrir-se la porta del mur meridional, va construir-se el porxo, va fer-se espai per la sagristia. També va construir-se el campanar.


La fortalesa va tenir una importants funció defensiva contra l’avanç cristià quan era musulmana i també contra l’avanç portuguès.  

En l'actualitat, l'edifici funciona com a centre cultural i d'interpretació a la localitat. En aquest sentit, en ell es celebren anualment unes Jornades Islàmiques, en què durant quatre dies es realitzen diverses activitats culturals. Aquestes jornades intenten promoure diferents valors com el diàleg i la convivència en una societat intercultural com és l'actual, a més de crear actituds de respecte i conservació del patrimoni històric-cultural. Addicionalment, durant aquests dies l'església-mesquita s'obre per a la lectura de l' Alcorà i diverses mostres religioses islàmiques. 


Es tracta d'un conjunt històric i artístic d'un valor excepcional, per ser l'única mesquita andalusí que s'ha conservat gairebé intacta a Espanya en una zona rural, conservant fins als nostres dies la sobrietat i el recolliment propis d'aquestes construccions.

Amb elements romans, califals i cristians, va ser declarada Monument Nacional el 3 de juny de 1931 , protegida de manera genèrica pel decret de 22 d'abril de 1949 i per la Llei 16/85 sobre el Patrimoni històric espanyol. En l'actualitat compagina la seva funció religiosa amb la de centre cultural.


Escriure aquesta crònica m’ha estat difícil a l’haver de compaginar paraules dels tres idiomes, per tant s’hi algun error demano perdó.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada