SANT JAUME DE LA GUÀRDIA PILOSA. PUJALT. ANOIA

 PAS A PAS PER L’ANOIA 

El nom del poble de la Guardia Pilosa fa referència al que amb tota seguretat va ser el seu origen, l'existència d'un punt de guaita a la frontera musulmana cristiana en el canvi de mil·lenni, al voltant del qual es va establir una població pagesa. L'adjectiu pilosa seria una descripció rotunda de la zona, com a lloc desert, de fred rigorós, despoblat, descampat, pelat... 

El lloc apareix documentat el 1022, data en què el senyor del castell de Castellar, Seguí, en el seu testament deixà al seu fill Company la torre de la Guàrdia. L’església es documenta l’any 1078 en el testament d’un nét de l’anterior senyor de Castellar, Sendred Company, que féu deixes a les diverses capelles dels castells del patrimoni familiar, i entre els quals hi havia la de Sant Jaume de la Guàrdia. En el testament d’un fill de l’anterior, Berenguer Sendred, redactat el 1124, féu una deixa per a l’obra de Sant Jaume de la Guàrdia. 

Al segle XIII el senyors de l’indret eren els Cervera fins que l’any 1292 permutaren  aquestes terres amb el rei Jaume I. La família dels Gàver, procedents d’un castell termenat veí, exerciren gran poder com a castlans i cort (ofici de justícia) del terme. El 1392 el rei Joan I vengué aquest indret al Calders, passant a formar part de la seva Baronia de Segur. 

Les funcions parroquials es constaten en una relació de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, on apareix amb el nom de Pelosa, mentre que en unes altres llistes de mitjan segle XII apareix amb el nom de Guardia. 

L'església existia com a parròquia al segle XII, i al segle XIV apareix amb dos altars: l'un dedicat a Sant Jaume i l'altre a Sant Miquel. 

Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa és un edifici de planta rectangular, sense absis, i campanar de torre de planta quadrada en un dels angles de la capçalera. Al mur de ponent hi trobem el portal, amb llinda i brancals decorats amb motllures lineals, de gran senzillesa i austeritat, però de bona factura; sobre la porta hi ha un petit ull de bou. A l'interior d'una nau conserva un altar barroc.  

L'edifici ha sigut renovat en diverses ocasions, al segle XVI i al XVIII, fou sobrealçat i és construït al campanar. 

A la capçalera de l’església es troba el cementiri parroquial. El seu origen es remunta al segle XI, contemporani de la construcció de l’església primitiva. Actualment encara conserva nombroses tombes senyalitzades amb una estela discoidal. Les esteles de la Guàrdia són d’una gran senzillesa, la majoria únicament mostren una creu com a motiu generalitzat. 

Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa és una església  inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons: Catalunya Romànica, IPAC, Cartell informatiu.