TERRES DEL SOLSONÈS
A l’Arxiu Diocesà de Solsona es
guarden tres documents que fan referència a vendes, en els quals apareix
esmentada l’església de Sant Romà, limitant a migdia.
Al primer document de l’any 1003, Ermengol I comte d’Urgell i la seva muller Guilla venen a Bonnat i a la seva muller Uruca un alou al terme de Madrona, el qual limita a migjorn amb Santa Maria i Sant Romà.
Al segon, Eriman i la seva muller
Ermengards venen a Guerau Burriel i a la seva muller Ermengards, entre altres
coses, l’església de Sant Mamet. Això succeïa el 28 de març del 1026.
Finalment, el dia 27 de novembre de 1032, Guerau Borrell i la seva muller
Ermengards venen a Guadall Osten i a la seva muller aquesta mateixa església
amb cases, horts, etc.
És una església d’una nau rectangular i tres absis semicirculars, bé que la nau, escurçada fins al primer arc toral —on hi ha aixecat el frontis—, mostra un bon tros dels murs laterals que conformaven l’antiga nau, avui escurçada, però amb possibilitats de refer-ne la llargada amb més o menys exactitud.
El parament no és gaire regular. Hi predomina la pedra rústega col·locada en filades, encara que molt dèbilment a l’absis central.
Un estrany porxo, bastit amb dos murs adossats a la corba de l’absis de migjorn, coronats per un arc apuntat i amb parament de carreus escairats i ben treballats, a més d’amagar una bona part de l’absis, trenca totalment el ritme estructural de l’edifici.
La coberta és cònica per a l’absis central i amb dos vessants i única per a la nau, els absis laterals i el porxo.
Ni a l’absis central, encarat a llevant, ni enlloc no es veu cap finestra.
Al frontis, sobre la porta de llinda molt posterior, hi ha una petita obertura d’arc peraltat, feta amb un bloc monolític, el qual descansa sobre una pedra rectangular.
A l’interior ha estat transformada
de tal manera que es fa difícil endevinar que es tracta d’una església
triabsidal. Una bona part de la corba de l’absis central fou omplerta regruixin-la
amb un mur, on ha estat excavat un nínxol per col·locar-hi el sant. Els dos
laterals també resten amagats per unes estructures rectangulars i per un arc
apuntat.
L’arc pre-absidal resta força indefinit, llevat de la part superior arran de sostre, on es distingeix més clarament.
Sant Romà o Mare de Déu del Remei és inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons documental: Catalunya Romànica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada