SANTA MARIA DEL VILAR. VILALLONGA DELS MONTS. ROSSELLÓ

 PETJADES PEL ROSSELLÓ

La història d’aquesta església està estretament relacionada amb la canònica augustiniana de Santa Maria de Lledó (Alt Empordà), fundada el 1089, de la qual depengué. Santa Maria del Vilar fou adquirida en un moment indeterminat per Joan, primer prior de Santa Maria de Lledó. 

 La seva possessió li fou confirmada, junt amb el delme de Vilallonga, en un plet celebrat a Montesquiu el 2 de novembre de 1094, en presència de Guillem Bernat de Santcristau, senyor de Montesquiu i de Vilallonga dels Monts, de la seva esposa Garsenda i del seu fill Bernat Guillem. Santa Maria del Vilar, així mateix, apareix com una de les esglésies dependents de Lledó en la butlla que el papa Calixt II adreçà a aquesta canònica l’any 1123.

Reparada i eixamplada al segle XII, l’església fou consagrada el 16 de juliol de 1142 per Udalgar de Castellnou, bisbe d’Elna. A partir d’aquell moment, Santa Maria del Vilar fou constituïda en filial o pabordia de Santa Maria de Lledó. L’any 1146, el bisbe Udalgar li feu donació de l’església de Santa Coloma d’Alemanys. El 1163, Artau III, bisbe d’Elna, recordava per escrit la consagració del 1142, la dotació de l’església i la delimitació del seu alou. El 2 d’abril de 1180, Guillem Jordà, bisbe d’Elna, donà encara a la pabordia de Santa Maria del Vilar i al seu paborde Marçal l’església de Sant Joan d’Albera. 

Com a comunitat, decaigué des del segle XIV, encara que arribà a tenir la jurisdicció del lloc, i fins a la fi del segle XVII hi hagué alguns pabordes (purament nominals). Posteriorment, a la darreria del segle XVIII, una part de les dependències del monestir van ser cremades per les tropes franceses. 

L’abandonament del lloc s’accentuà a partir d’aquell moment, fins al punt que a l’inici del segle XIX, l’església de Santa Maria fou convertida en estable i al costat nord s’hi construí un mas. Més tard, el lloc quedà completament deshabitat i progressà la degradació del monument. 

L’any 1955 el conjunt de Santa Maria del Vilar fou declarat monument protegit per l’estat francès (Monument Històric classificat), però aquest fet no va pas comportar la seva recuperació. 

Els anys 1991-92 l’associació local “Vilallonga fa temps i ara” començà la tasca de conscienciació sobre l’estat de Santa Maria del Vilar i les primeres campanyes de neteja del monument. Posteriorment, l’any 1993, els propietaris de l’antic monestir promogueren l’inici de les primeres obres de consolidació i d’exploració arqueològica. Cal esperar que tinguin continuïtat fins a aconseguir el salvament definitiu i l’estudi del conjunt monumental. 

Es tracta d'una església de planta de creu llatina. D'una sola nau, amb transsepte i tres absis a llevant, el central sensiblement més gran que els col·laterals. La volta que cobreix la nau és força apuntada; hi ha un sol arc toral, situada a dos metres de l'extrem occidental, cosa que ha fet pensar els estudiosos que podria haver-hi hagut una tribuna com la de Serrabona. 

Els braços del transsepte estan coberts amb volta de punt rodó, i els arcs de comunicació amb la nau, així com els que comuniquen amb els absis, estan formats per plecs de mig punt. Les voltes dels absis són de quart d'esfera allargats. Els carreus emprats en aquests arcs són de mida mitjana o petita, ben tallats. 

L'entrada principal del temple era a la façana de ponent, però el 1924 fou venuda, juntament amb tres ales del claustre de Sant Genís de Fontanes, a Paul Gouvert, antiquari parisenc. Ho comprà un banquer romanès instal·lat a França, Chrissoveloni, qui ho feu instal·lar en el seu castell de les Mesnuls, a Montfort-l'Amaury, al departament d'Yvelines, on la porta del Vilar servia d'entrada al claustre. El 1983 s'inicià una campanya duta a terme per diverses entitats rosselloneses dedicades a l'art, i el 1986 el claustre tornà al seu emplaçament original i no ha estat fins fa pocs anys que la portalada tornà a Santa Maria del Vilar. 

Diverses portes, ara tapiades, s'obrien cap al nord, on hi havia les dependències del monestir, entre elles un petit claustre. Aquestes dependències foren utilitzades en el seu moment per al mas que es dreçà en aquest lloc. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documentals. Catalunya Romànica i Viquipèdia