CAMINANT PEL PALLARS JUSSÀ
La vila d’Isona és situada a
l’esquerra del barranc de Solans, que desguassa al riu de Conques. Antigament,
la població fou emmurallada, com ho demostren encara algunes torres i un antic
portal.
Aquesta parròquia fou una possessió del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. S’ha conservat un document de l’any 973, considerat com a fals, de donació, per part del comte Borrell II i el seu germà Guifré a favor del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, de les esglésies fundades al terme del castell de Llordà i a la ciutat d’Isona. En l’acta de consagració de l’església de Sant Serni de Tavèrnoles del 1040, entre els béns amb què és dotà l’església consta l’alou d’Isona, amb totes les seves pertinences, i el mas de Isona, amb les dècimes, terres, vinyes i amb tots el seus serveis.
Malauradament no disposem de més notícies, fins a arribar al segle XIV, que ens permetin conèixer fins a quin moment l’església d’Isona restà en poder del monestir de Tavèrnoles.
En la visita que els delegats de
l’arquebisbe de Tarragona realitzaren l’any 1314 a l’ardiaconat de Tremp,
consta l’església parroquial d’Isona. Vers l’any 1526, la vicaria perpètua
d’Isona era retinguda per Bernat Corts. L’any 1758, l’església de Santa Maria
estava en bon estat; hi havia, a més de l’altar principal, set de secundaris;
la sagristia estava situada al costat dret de l’altar major. Segons féu constar
el visitador no era clar de qui era la col·lació de la rectoria, si era de
col·lació lliure o pertanyent al capítol de la Seu d’Urgell, car hi havia causa
al respecte. Aquest edifici fou destruït totalment durant la guerra civil del
1936-39.
L’actual església és un creuament de l’antiga nau gòtica i l’actual neogòtica.
Segons dades l’antiga gòtica tenia un portal amb arquivoltes apuntades i a sobre mateix una rosassa. La nova església parroquial de Santa Maria, al llarg dels anys 60 del segle XX, també té un portal apuntat amb arquivoltes i a sobre una rosassa , o un gran ull de bou rodó, i s'inspira en el gòtic català. D'una nau única, és coberta amb teulat a dos vessants sostinguts per arcs ogivals molt apuntats.
En la selecció de materials per la
reconstrucció van aprofitar blocs de pedra procedents de l'antiga ciutat romana
d'Aeso. Entre aquests blocs hi ha un grup de làpides funeràries amb
inscripcions llatines que s'han conservat i que poden veure’s a l’interior, al
mur nord del temple.
S’aprofitaren també restes de l’anterior església gòtica, com la porta meridional i alguns trams de murs.
Santa Maria d'Isona és una església gòtica inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades. Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons documental: Catalunya Romànica/
Viquipèdia/ Conèixer Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada