PASSEJANT PLA DE L’ESTANY
Vilavenut és un poble situat al nord-est del terme. Inicialment, va formar part del comtat de Besalú. Al segle XVII, formava una batllia dels comtes de Peralada, amb Ollers.
A principis del Segle XIX, fins a 1846, havia estat municipi independent. Aquell any va ser agregat al municipi de Fontcoberta, juntament amb Espasens.
Els documents més antics, que fan
referència a la parròquia, són del segle XIII. Segons aquests, la fundació
de la parròquia de Vilavenut va ser obra de seglars que no tenien res a veure
amb el Monestir de Banyoles. En documents del segle xvi s'esmenten
les relíquies de la Santa Espina i de la Vera-creu i de l'existència d'un
campanar amb dues campanes. En el segle XVIII hi havia els
altars de la Santa Espina, de la Creu i del Roses. Durant el segle XIX l'església
i el campanar van ser molt reformats tal com indica la inscripció que hi ha a
la llinda de la porta d'entrada: "L'església fou reparada i el
campanar fou fet de nou. 1850".
Església de planta rectangular, formada originàriament per una sola nau i absis semicircular a la part posterior. Hi ha capelles laterals a la banda nord. Les parets portants són de carreus i la coberta és de teula àrab a dues vessants.
La façana principal presenta la portalada d'accés amb llinda de pedra, que amaga l'antic arc de mig punt, actualment tapiat, de l'antic portal. Es conserva l'antiga porta de fusta amb els farratges de l'època romànica.
El campanar és de planta quadrangular, rematat per una balustrada amb una cúpula en el seu interior. A la sagristia es conserva la imatge de la Mare de Déu de la Font, gòtica.
L’església de Sant Sadurní de Vilavenut és una església amb elements romànics i barrocs inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Dades documentals. Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada