CONÈIXER ARAGÓ
Es tracta de l'única resta conservada del monestir benedictí femení fundat per Ramiro I a mitjans del segle XI. Va ser abandonat el 1555, quan les monges es van traslladar a Jaca.
L'església, construïda en carreuat de mida mitjana, consta de capçalera
semicircular precedida de presbiteri, nau rectangular, dividida en tres trams
de diferent longitud, a la qual obren, en angle amb l'absis, dues capelles
simètriques de planta quadrada. Cadascuna d'aquestes capelles té al mur E un
nínxol semicircular, reforçat a l'exterior per ample contrafort. Té, a més, la
torre elevada sobre la capella sud.
La capçalera cobreix amb volta de forn, la nau amb volta de canó sostinguda per torals que carreguen sobre pilastres amb semicolumnes adossades, les capelles amb voltes de creueria de gruixuts nervis en perfil de baquetó. Sobre la volta del tram de la nau immediat a la capçalera hi ha una cambra, amb accés des de la torre, la funció de la qual va ser la d'habitació principal de la reduïda comunitat de benedictines.
A l'exterior s'aprecia com un cos octogonal que s'enlaira adossat a la torre. A l'interior alterna quatre costats rectes amb exedres als angles. Cobreix amb cúpula semiesfèrica reforçada per nervis amb perfil de doble rotllo que baixen sobre columnes adossades al centre dels costats rectes. Dues de les columnes tenen capitells figurats, similars als de la nau, un altre amb pinyes copia els de la catedral de Jaca, i la cambra, amb el tema de l'Anunciació, és un treball de notable qualitat. L'accés a aquesta estança s'havia de fer per una escala de mà fins a arribar a una entrada al mur nord de la nau a l'interior de la qual s'obre una estreta galeria ascendent que desemboca a la cambra, comunicada alhora amb la torre. L'exterior destaca per la seva sobrietat i queda determinat pel joc volumètric dels cossos de l’absis, la cambra i la torre.
L'accés principal, als peus, està format per dues arquivoltes de bossell gruixut recolzades sobre dos parells de columnes amb capitells de fulles i boles. Entre les arquivoltes, una nasela decorada també amb boles. Es remata amb una motllura d'escacat a l'arc exterior. L'arc de mig punt allotja un timpà amb relleus d'un crismó entre dos lleons. El conjunt va protegit per un ràfec sobre mènsules de pedra decorats amb fulles i caps d'animals. Una altra porta més senzilla, també amb crismó al timpà, comunicava amb les dependències monàstiques
La torre consta de tres cossos (el
primer molt elevat), acabant en un volum octogonal que cobreix a l'interior amb
cúpula semiesfèrica sobre trompes. Finestres doblegades i geminades obren als
tres cossos i quatre fronts a força altura.
En el treball escultòric, centrat fonamentalment a la portada i als capitells de la nau, cambra i finestres, s'aprecien dues mans; una més hàbil, que sembla deure's al mateix escultor que va realitzar el sarcòfag de Sancha, i una altra menys experta.
L’església de Santa Maria de la Creu de Serós està catalogada com a Bé d'Interès Cultural – Monument
Recull
dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Fons
informatiu. SIPCA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada