dijous, 16 d’abril del 2020

SANT PERE DE MADRONA( NOVA) PINELL. SOLSONÈS

TERRES DEL SOLSONÈS

El lloc de Madrona i la seva església es troben a l'extrem nord-oest del terme municipal, coronant un esperó de muntanya que s'aixeca a la conjunció de les rases de Pinell i de Sangrà. L'indret centra l'espai natural protegit Obagues de la riera de Madrona, una gran boscúria que cobreix els vessants de l'esquerra de la riera de Madrona. Madrona és una de les cinc entitats de població del municipi de Pinell de Solsonès .El poblament 32 h. 2009/550 msnm.) és totalment dispers, format a base de masies.


La nova església de Sant Pere de Madrona és un gran edifici d’estil neoclàssic bastit al segle XVIII. La seva construcció va ser per què els parroquians trobaven l’antiga romànica, vella i incomoda. Té una sola nau i amb volta de canó i amb sis altars laterals. La capçalera és recta. Als peus de l'església es troba el cor sobre una volta de creueria. Les pintures murals que adornen les parets representen els dotze apòstols.

El frontis el té arrebossat i pintat de blanc trencat amb carreus de pedra fosca a cantoneres. Unes pilastres recorren tota la façana de dalt a baix; senyalen tres zones que es corresponen amb la nau i les capelles laterals; uns pinacles sobresurten al capdamunt d'aquestes pilastres i al cim de la minsa cornisa que és corbada en semicercle convex al centre i còncava als laterals.

Té una portalada barroca en pedra fosca amb un portal en arc carpanell, pilastres toscanes adossades als muntants, cornisa sinuosa i fornícula sense imatge amb decoració de volutes als costats; una rosassa queda oberta a mitja alçada i un òcul rectangular està situat poc més amunt.

Els seus murs laterals són de maçoneria amb carreus al caires, tot en pedra marronosa. La teulada és a doble vessant.

Campanar va ser construït en la mateixa època del temple. És situat sobre l'ala dreta del temple fent angle al nord-est del frontis encarat a llevant. Té un primer alt cos de planta quadrada i un de segon vuitavat coronat per una cornisa amb gàrgoles als costats curts i a sota d'ella, i per una agulla piramidal quadrada amb inflexió a la base vuitavada; té les careneres destacades. Els seus murs són de paredat amb carreus a cantoneres al primer cos i de carreus ben escairats en el segon, tot en pedra marronosa. La cel·la queda oberta amb quatre finestres d'arc de mig punt, una a cada cara alterna; hi penja una campana; dues motllures es troben sota les finestres poc separades, una altra a l'arrencada dels arcs i una quarta sota les gàrgoles. La teulada és a quatre vessants.

Dins de l'església hi ha un banc del segle XIX, en bon estat de conservació. Guarda un antic retaule barroc avui dividit en tres parts situades en sengles capelles laterals. Dintre de la sagristia hi ha un moble per guardar els ornaments propis de la litúrgia d'un particular interès. A la part posterior de l'església es troba el cementiri.


A l'edificació de l'església es va adossar l'any 1787 per mitjà d'un pas elevat, la casa que feia les funcions de rectoria. Actualment serveix per fer colònies.

L’església de Sant Pere de Madrona és inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

dimarts, 14 d’abril del 2020

ERMITA DELS SANTS APÒSTOLS. CASTELLAR DE LA RIBERA. SOLSONÈS

TERRES DEL SOLSONÈS

L’ermita del Sants Apòstols (Sant Felip i Sant Jaume Menor) és situada (783 msnm.) a la part central-sud del terme municipal.


Es troba solitària damunt del serrat dels Apòstols, a la capçalera del barranc de Sant Tirs, a uns tres quilòmetres a ponent de Clarà. L’edific capella està assentat sobre una codina.

L’ermita dels Sants Apòstols és una construcció d’una sola nau de planta rectangular.

Porta d'entrada amb llinda monolítica on apareix la data de 1808. Al mur sud-est, hi ha una obertura molt petita.

El campanar  d’espadanya d’un sol ull és situat a la cara nord-est. Manté en el seu ull la presencia d’una campana

A l'interior de la nau, els paraments estan enguixats i pintats. Volta de canó a l'interior.´

La coberta és de teules.

L'ermita dels Apòstols és una capella inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

dissabte, 11 d’abril del 2020

SANT TIRS O SANT SENTÍS DE PINELL. SOLSONÈS

TERRES DEL SOLSONÈS

La masia amb la seva capella, separades per un centenar de metres, es troben a la part nord del terme municipal, dalt de la llarga carena que es forma entre el barranc de Sant Tirs, al nord, i el de Pinell, al sud.

Pel que sembla ser la seva història l'any 1093Ramon Guitart de la família Pinell i la seva dona Ermengarda va proveir de terres a l'església de Sant Tirs.

El dia 19 de desembre de 1096, Pere Ramon vengué unes terres a frec de l’església“Sancti Tirssi”, situades al terme de “Castro Pinel” i al lloc de la“Coma de Tedmir”; aquesta terra afrontava amb el pujol “Amarugo”, amb el torrent de Pinell, amb el terme de Madrona i amb la coma de Sant Pere.
Tres anys més tard, el 16 d’agost, Erimand féu donació d’unes terres al terme del castell de Pinell, sota el terme de Terrassola i prop de l’església de Sant Tirs.

El temple actual conserva ben poca cosa del temple original, romànic, potser només la ubicació, puix que l’edifici que es veu avui és el resultat d’un munt de refeccions i reformes que l’han desfigurat totalment. D’aquí que no el puguem considerar romànic

Sant Tirs de Pinell és una església de planta rectangular, edificada a sobre d'una antiga església de la qual s'aprecia una part en el frontal. A l' interior, hi ha una volta de guix amb llunetes i dos arcosolis al costat de l'absis, que és pla.

A sobre de l'entrada hi ha el cor suportat per una volta.

A la façana principal s'obre la posta d'arc escarser adovellat, per sobre una petita finestra circular i, rematant la façana, un petit campanar d'espadanya d'un ull.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

dijous, 9 d’abril del 2020

SANTA EULÀRIA DELS QUADRELLS. LA MOLSOSA. SOLSONÈS

TERRES DEL SOLSONÈS

Aquesta crònica em treu un pes que m’ha amoinat des de fa quatre anys. Tenint les fotografies no havia mai sabut trobar dades de la capella. Avui com per art de màgia les he trobat.


Els Quadrells és una petita entitat de població (13h.1960/570 msnm) i  antiga quadra vora el límit de la Molsosa amb el terme de Calonge de Segarra (Anoia).

La capella de Santa Eulària (com l’anomena l’indicador de la carretera) és adossada al mas del mateix nom, proper a la carretera de Pinós, a l’altra banda de la riera que la separa de la carretera de Prades.


Aquesta església era situada dins de l’antic terme del castell de la Molsosa. Sempre fou una capella de la parròquia de Santa Maria de la Molsosa. Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona a través de la seva parròquia de la Molsosa.

La primera notícia de l’existència de l’església de Santa Eulàlia i dels llocs dels Quadrells és de l’any 1088, quan Guillem Bernat féu donació a Santa Maria de Solsona de diversos béns que es trobaven dins dels termes de la Molsosa i dels Quadrells; entre les afrontacions dels béns figurava l’església de Santa Eulàlia.


Es tracta d’un edifici romànic adossat a un mas, que en el transcurs del temps ha sofert un seguit de transformacions que li han llevat parcialment la seva aparença primitiva, emmascarada encara per unes restauracions poc afortunades realitzades ara fa uns vint anys. A desgrat d’això la seva estructura es manté íntegra, seguint la tipologia, tan estesa dins l’àmbit rural, d’un edifici d’una sola nau ampliada amb un absis, posteriorment sobrealçat, obert a llevant.

Els paraments interns foren totalment arrebossats durant les restauracions, cosa que priva de veure l’autèntica estructura de les cobertes, les quals, amagades sota l’arrebossat, traspuen cenyides a la volta actual de mig punt de la nau i a la d’un quart d’esfera de l’absis. La volta de la nau és reforçada amb uns arcs torals moderns que potser ocupen el mateix lloc on n’hi hagué uns altres d’originals, tot i que també és molt possible que haguessin estat obrats modernament per tal d’enfortir l’edifici.

La porta, que és moderna, s’obre al capdavall del mur sud, on també hi ha dues finestres d’una sola esqueixada, una de les quals és ostensiblement refeta. La finestra de l’absis és ara inexistent. El campanar, afegit posteriorment, no és altra cosa que una espadanya, adossada a la masia, que corona el mur de ponent.

Els paraments externs, que han estat poc o molt retocats, especialment a l’absis, refet en bona part, no mostren cap element decoratiu. L’aparell és fet amb carreus de mides mitjanes, alguns més voluminosos que altres, ben desbastats, col·locats en filades horitzontals.


Per bé que alguns elements que esdevindrien útils per a la seva datació han desaparegut, és versemblant creure que es tracta d’un edifici bastit dins el segle XII.

La capella de Santa Eulàlia o Eulària és un edifici inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

dimarts, 7 d’abril del 2020

SANT CLIMENÇ DE PINELL. SOLSONÈS

TERRES DEL SOLSONÈS

Sant Climent o Climenç (segons la parla popular)  és una de les cinc entitats de població del municipi de Pinell de Solsonès. És el poble (111 h. 2008/ 800 msnm) més important del municipi (hi ha la seu de l'ajuntament i l'única escola del terme municipal) i l'únic que té un nucli de poblament, agrupat a redós del castell i de l'església. Aquest nucli té l'estructura de vila closa.


El lloc no tingué tanta importància com altres indrets dels entorns (Pinell, Miravé i Madrona), fins al punt que no aconseguí la categoria parroquial fins el segle XX (l’1 de juliol de 1909), en què deixà la d’“ajuda de Pinell”; abans, però, havia estat sufragània de Miravé, fins a l’any 1896. Amb tot, aquesta petita vila ha arribat a ésser centre de la vida social i cívica del municipi de Pinell.

De l’època antiga sabem ben poca cosa. Un document del 7 de juny de 1199 parla de Ponç de Pinell, el qual donà a Guillem, espòs de la seva filla Ermessenda, els castells de Pinell, Miravé i “Sancto Clemente”, entre altres fortificacions del castell de Solsona i viles de la vall del Segre i de Lord. L’any 1208, Saurina d’Alta-riba es féu donada de Santa Maria de Solsona i hi presentà els honors de “Sant Climenç de Miraver”.


L’any 1343 El senyoriu de Sant Climenç recau a la nissaga dels Junyent. L’any 1375, aquest lloc apareix esmentat com a domini del comtat de Cardona i del ducat en el segle XVIII, dins el batlliu de Solsona. 1411 El senyoriu de passa a la família Ferrer. L’any 1521 exerceix la titularitat els Rovira.

El temple actual consta de dues naus. La de mà dreta, des de l’interior, es tracta d’una ampliació molt recent, de l’any 1932, bastida damunt el cementiri ja en desús per haver estat traslladat poc abans als afores de la vila.

L’edifici romànic, que cal datar del segle XII, consta d’una nau rectangular, capçada per un absis semicircular, el qual és il·luminat per una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt, format per dues dovelles: clau i contra clau i dues grans pedres acabant de formar l’arc, a la part de llevant. L'absis està decorat amb una gran cornisa.


La volta de canó possiblement fou sobreposada en una posterior etapa constructiva; és reforçada per dos arcs torals i l’absis s’obre amb un arc pre-absidal en degradació. Entre l’arc toral i el pre-absidal, a mà esquerra, s’obrí el mur, durant el segle XVIII, per tal de donar accés a la nova sagristia. Entre els dos arcs torals foren obertes unes capelles, una de les quals posteriorment fou esbotzada per tal de facilitar el pas vers la nova nau, d’aquest segle.

Encara hi ha dues obertures més entre la porta i el primer arc toral: una a mà dreta —on precisament hi havia hagut la primitiva porta del temple—, que també dóna pas cap a l’ampliació, i una altra a mà esquerra —una petita fornícula amb la pila baptismal.

La porta d’accés actual és una construcció (que imita al rom’anic ) molt recent,  més encara que la del cor, que amplià la capacitat del temple. Damunt aquesta porta, a mitja altura, hi ha una finestra en forma de creu; aquest mur ha estat coronat per un campanar de cadireta i doble obertura, amb arcs de mig punt, i sobrealçat al mur primitiu, possiblement quan fou construïda la volta de canó. 


El punt d’arrencada de la volta de la nau i la de l’absis s’enceta des d’una cornisa, tallada en les dues obertures laterals i en els arcs; aquesta cornisa, als dos arcs torals del centre de la nau, és de doble bocell.

L'església de Sant Climenç o de Sant Climent és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

dissabte, 4 d’abril del 2020

SANT MIQUEL DE PINELL. SOLSONÈS

TERRES DEL SOLSONÈS

El poble de Pinell (26 h. 2005/648 msnm.) es localitza prop del torrent de Pinell, o riu de Madrona. L’església parroquial de Sant Miquel de Pinell, que centra un petit nucli de cases, ha perdut l’estructura primitiva a causa de diverses reformes.


Al castell de Pinell s’establí, al segle XI, una família de castlans sota l’autoritat dels comtes d’Urgell que aviat tingué un gran poder i prestigi a la comarca. Un dels primers senyors coneguts fou Ramon Guitard, que amb la seva muller Ermengarda proveí (1093) de terres que ja posseïa dels seus avantpassats l’església de Sant Tirs i donà l’església parroquial de Sant Miquel a la de Solsona, a la qual acabà cedint totes les esglésies del terme amb els seus alous (1122).

L’any 1150, el papa Eugeni III afirmava que era del domini de la canònica de Solsona. El dia 11 de febrer de 1155, el prepòsit de Solsona, Guillem, donà aquesta església i les sufragànies, amb les imatges i pertinences, a Ramon d’Albespir. Tanmateix, l’any 1163 era inclosa en la relació d’esglésies dependents de Santa Maria de Solsona en l’acta de consagració d’aquest temple. És una possessió confirmada per segona i tercera vegades pels papes Alexandre III i Climent III, els anys 1180 i 1188.


El 1556 era senyora del castell Aldonça de Pinell, vídua del donzell Miquel Joan de Pinell, però en aquesta època els senyors ja residien fora de la comarca. 

La nau de Sant Miquel de Pinell  és la part més antiga de l’edifici, deixant de banda el cos del campanar, el qual cobreix el cos de l’actual presbiteri de forma rectangular i la capella de Sant Antoni, afegida al cos romànic mitjançant l’obertura del mur de tramuntana amb un gran arc.

Es tractava originàriament d’un edifici, dubtosament romànic, d’una nau, coberta amb una volta de canó apuntada. Al mur de migjorn, a ambdós costats de la porta d’entrada, que duu la data de 1722, on hi devia haver també la porta primitiva, hi ha dues capelles amb arc de mig punt.


Separant aquesta triple secció, la de la porta central i la de les capelles a banda i banda, hom hi pot veure dues impostes esculpides, amb unes formes vegetals de ziga-zaga. Al punt d’arrencada de la volta de la nau hi ha un mig bocell.

L’absis original fou substituït pel presbiteri actual rectangular, en el qual s’aprofità, segurament, una finestra procedent de la primitiva construcció. Per una inscripció podem situar aquesta reforma així com la construcció del campanar vers l’any 1752.

L’actual porta rectangular és al mur lateral del migdia amb llinda i marc de pedra ben escairada. La  llinda té la següent inscripció: "Pensa home lo que obrat auras quant en esta casa entraras tas culpas de veras ploraras y a Deu perdo demanaras perque estret conta donaras al instant que tu finaràs. Any 1722".


Al 1737 es va afegir, al costat de la porta d'entrada, la rectoria.

Els murs de l’edifici són construïts amb grans carreus matussers; algun mur exterior, proper als peus, té un marcat talús, potser obligat pel pendent del terreny  veí, notable en aquest punt.

El campanar està aixecat sobre el presbiteri. Té planta rectangular i està coronat per una cornisa i una teulada piramidal amb un petit pinacle al cim. La cel·la queda oberta amb dues finestres d'arc de mig punt a cada cara; té una motllura a la seva base; una altra finestreta, ja citada, atrompetada amb tres arquivoltes en arc de mig punt d'aspecte romànic es troba a la base pel cantó de migdia. Els seus murs són de carreus ben escairats a la banda de migdia i matussera a les altres cares.

Conserva interessants sarcòfags medievals de la família Pinell.


Sant Miquel de Pinell és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

A la base la torre hi ha el dit “ banc de les mentides” , del que se’n parla arreu, però ningú sap donar raó d’aquesta peculiar designació. Hi ha una ruta marcada amb aquest nom que s’inicia en aquest punt.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

dijous, 2 d’abril del 2020

SANT SEBASTIÀ DE CLARÀ. CASTELLAR DE LA RIBERA. SOLSONÈS

TERRES DEL SOLSONÈS

Aquesta va ser un crònica molt minsa d’informació ja que m’ha estat impossible o no he sabut trobar gaires dades.


Després de molt cercar he trobat la següent entrada: Església i caseria del terme de Clarà. Situada a l’extrem meridional del terme municipal, molt a prop de Pinell de Solsonès.


La capella de Sant Sebastià, depèn eclesiàsticament de Sant  Andreu de Clarà. De caràcter votiu, centra un grup d’antics masos.

En el cartell de l’entrada assenyala que va ser construïda al segle XVII i és propietat del bisbat de Solsona. L’edifici és de planta rectangular i absis pla. Certament l’edificació sembla ser de força alçada i el sostre  és de volta de canó.

La porta d’entrada és de llinda rectangular però mostra per sobre un arc de mig punt que podria ser d’una anterior portalada, potser romànica. Damunt hi ha un ull de bou i en la part superior un campanar d’espadanya d’un sol ull amb campana.

La teulada a dos vessants és de teula.

Al seu costat hi ha una altra construcció que pot ser de la mateixa església.

Pascual Madoz en el comentari referint-se a Sant Andreu de Clarà diu que té l’església de Sant Sebastià com a sufragània i es troba a un hora de camí.

Actualment sembla una capella del mas de Ventoldrà, casa de turisme  rural amb unes dependències molt ben muntades.


Cada any és fa un aplec. He trobat, cosa curiosa dada la poca informació del lloc, en el bloc Goigs i devocions populars de Mn. Josep M. un de dedicat a Sant Sebastià de Clarà.

Al marge de la pàgina havien unes frases que deien: Recollir i publicar goigs tradicionals és un pas nou cap el retrobament de l’ànima del poble. Pau Casals.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau