Aquesta
crònica em treu un pes que m’ha amoinat des de fa quatre anys. Tenint les
fotografies no havia mai sabut trobar dades de la capella. Avui com per art de
màgia les he trobat.
Els
Quadrells és una petita entitat de població (13h.1960/570 msnm) i antiga quadra vora el límit de la Molsosa amb
el terme de Calonge de Segarra (Anoia).
La
capella de Santa Eulària (com l’anomena l’indicador de la carretera) és adossada
al mas del mateix nom, proper a la carretera de Pinós, a l’altra banda de la
riera que la separa de la carretera de Prades.
Aquesta
església era situada dins de l’antic terme del castell de la Molsosa. Sempre
fou una capella de la parròquia de Santa Maria de la Molsosa. Depengué de la
canònica de Sant Vicenç de Cardona a través de la seva parròquia de la Molsosa.
La
primera notícia de l’existència de l’església de Santa Eulàlia i dels llocs
dels Quadrells és de l’any 1088, quan Guillem Bernat féu donació a Santa Maria
de Solsona de diversos béns que es trobaven dins dels termes de la Molsosa i
dels Quadrells; entre les afrontacions dels béns figurava l’església de Santa
Eulàlia.
Es
tracta d’un edifici romànic adossat a un mas, que en el transcurs del temps ha
sofert un seguit de transformacions que li han llevat parcialment la seva
aparença primitiva, emmascarada encara per unes restauracions poc afortunades
realitzades ara fa uns vint anys. A desgrat d’això la seva estructura es manté
íntegra, seguint la tipologia, tan estesa dins l’àmbit rural, d’un edifici
d’una sola nau ampliada amb un absis, posteriorment sobrealçat, obert a
llevant.
Els
paraments interns foren totalment arrebossats durant les restauracions, cosa
que priva de veure l’autèntica estructura de les cobertes, les quals, amagades
sota l’arrebossat, traspuen cenyides a la volta actual de mig punt de la nau i
a la d’un quart d’esfera de l’absis. La volta de la nau és reforçada amb uns
arcs torals moderns que potser ocupen el mateix lloc on n’hi hagué uns altres
d’originals, tot i que també és molt possible que haguessin estat obrats
modernament per tal d’enfortir l’edifici.
La
porta, que és moderna, s’obre al capdavall del mur sud, on també hi ha dues
finestres d’una sola esqueixada, una de les quals és ostensiblement refeta. La
finestra de l’absis és ara inexistent. El campanar, afegit posteriorment, no és
altra cosa que una espadanya, adossada a la masia, que corona el mur de ponent.
Els
paraments externs, que han estat poc o molt retocats, especialment a l’absis,
refet en bona part, no mostren cap element decoratiu. L’aparell és fet amb
carreus de mides mitjanes, alguns més voluminosos que altres, ben desbastats,
col·locats en filades horitzontals.
Per
bé que alguns elements que esdevindrien útils per a la seva datació han
desaparegut, és versemblant creure que es tracta d’un edifici bastit dins el
segle XII.
La capella de Santa Eulàlia o Eulària és
un edifici inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada