PASSEJANT PER L’ALT EMPORDÀ
El poble d’Avinyonet de Puigventós és situat en un replà de la serra de la Garriga, limitat per altes margenades sobre els rius Manol i Rissec, que formen el seu aiguabarreig a migjorn, a ponent de Llers i de Figueres, al llindar de la plana i el començament dels primers contraforts pirinencs.
Les primeres notícies que hi ha del lloc d’Avinyonet són indirectes; es refereixen al nom d’un personatge, Berenguer d’Avinyó, que apareix com a testimoni en dos documents de Bernat II i Bernat III, comtes de Besalú, datats el 1090 i el 1107, respectivament.
L’any 1128 el castell d’Avinyó fou atacat pel comte Ponç II d’Empúries, el qual, poc després, fou empresonat pel comte Ramon Berenguer III. En la concòrdia pactada pels dos comtes figura entre els comodors del comte de Besalú, Ramon Adalbert d’Avinyó.
De
l’any 1257 al 1804 el castell pertanyia a la comanda de l’Hospital d’Avinyonet.
Vers l’any 1497 aquesta comanda fou unida a la de Sant Llorenç de les Arenes i
vers l’any 1600 hi hagué una nova unió amb les d’Aiguaviva i Castelló
d’Empúries.
L’església de Sant Esteve d’Avinyonet és esmentada en una butlla del papa Alexandre III de l’any 1176 i pertanyia al monestir de Santa Maria de Vilabertran.
L’església s’esmenta en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 i en les relacions de parròquies del 1362, del final del segle XIV. i d’època posterior. Als segles XIII y XIV hi ha notícies sobre la possessió del delme d’aquesta parròquia per part de diferents cavallers, en feu del bisbe. Així l’any 1226 Arnau de Navata reconeixia tenir-lo subinfeudat, el 1281 Bernat de Sales tenia la meitat del delme d’Avinyó i l’any 1319 Guillem de Cistella posseïa una quarta part d’aquest delme. L’any 1323 Guerau de Rocabertí, senyor de Navata, tenia subinfeudat, entre d’altres, el delme d’Avinyó.
Pel
que sembla, l’església fou reconstruïda al segle XV aprofitant alguna part de
l’edifici anterior. Hom degué bastir l’actual temple fortalesa, que fou objecte
de modificacions més tard, sobretot al segle XVIII. Probablement deu estar
relacionat amb aquesta reconstrucció un document que procedeix de l’antic arxiu
de la Comanda segons el qual el Gran Prior de Catalunya de l’orde de l’Hospital
concedí l’any 1416 uns drets als obrers d’Avinyonet per a construir l’església
parroquial.
Sant Esteve d’Avinyonet és actualment una església d’una sola nau rectangular, de dimensions força grans, que és coberta amb volta de llunetes. Els murs perimetrals són emmerletats; els merlets són rectangulars i al seu damunt, actualment, recolza la teulada d’un terrabastall, que crea un espai sobre el temple, amb arcs diafragma. Resta evident que en època baix-medieval l’església quedava integrada dins les fortificacions del castell comanda emplaçat al seu costat mateix. L’orientació original del temple ha estat capgirada, per tal com l’altar és situat a l’extrem de ponent, precisament on hi ha l’antic frontis de l’església romànica les obertures del qual han estat tapiades.
L’esmentat frontis és l’únic element que subsisteix del temple romànic i actualment només és visible des de l’exterior. S’aprecia la porta amb la forma de mig punt de l’arc extern les dovelles del qual foren tretes; és també visible una imposta del costat dret, bisellada. Probablement és una porta d’arcs en gradació, però la resta de l’estructura és amagada per l’aparedat, o bé malmesa. Hi ha una finestra central de doble biaix, de vessant molt obert, i arcs de mig punt.
Un campanar d’espadanya corona la façana. Es de dos pisos, en cadascun dels quals s’obren dues arcades de mig punt; aquesta espadanya també resta integrada a l’obra de fortificació.
L’aparell d’aquest frontis és de carreus de pedra calcària de la mateixa contrada, de mida força grossa, rectangulars, ben escairats i polits, que es disposen en filades ben uniformes. És una construcció pròpia dels segles XII-XIII.
La resta del temple amb els seus murs amb basaments de talús i l’emmerletat de tipus encara medieval és, molt probablement, de la primera meitat del segle XV, d’acord amb les dades històriques comentades. Potser fou en aquesta mateixa època que es capgirà l’orientació, però considerem més probable que aquesta reforma dati dels segles XVII o XVIII, època en què hom degué construir la volta actual del temple. La sagristia “que encara no existia el 1743” i la capella fonda que té una finestra datada l’any 1780, foren afegides a migdia de l’església al segle XVIII.
A la façana actual, situada a llevant, com hem indicat, a la porta, hi ha el timpà de la porta romànica que té una creu esculpida amb el relleu molt repicat i destruït.
L’any 1995 es realitzaren obres de restauració en aquesta església a càrrec de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, l’Ajuntament d’Avinyonet de Puigventós i el bisbat de Girona. Aquestes obres consistiren en la renovació total de la teulada de l’edifici amb la recuperació dels batiports defensius perimetrals; també es procedí a la consolidació general del campanar, que inclogué la reobertura dels finestrals originaris, i es feren unes prospeccions arqueològiques en la porta de ponent.
Actualment s’efectuen obres de restauració del castell. Resten a migdia importants vestigis del castell d’Avinyonet; de planta rectangular, reformat en una bona part; al mur que comunica amb l’església hi ha un portal adovellat, segurament l’antiga entrada principal a la fortalesa, que dóna pas a un espai, actualment enjardinat, voltat per elements de l’antic castell.
Sant Esteve d'Avinyonet és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fons:
Catalunya Romànica
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
