SANT ESTEVE DE TAVÈRNOLES. OSONA

TERRES D’OSONA

Tavèrnoles és un municipi format per les antigues parròquies de Sant Pere i Savassona. Fa la divisòria entre ambdues entitats la serra que va dels Munts, al castell de Savassona i al turó de Sant Feliuet, des d'on baixa a tocar la punta d'una gran marrada del Ter.

El topònim està documentat al segle x com Tavernulas, provinent del llatí tabernulas, «petites tavernes» en referència a les parades en la via romana d'Ausa a Bàrcino coneguda com a Strata Francisca. 

En els fogatges dels segles XV i XVI consta Tavèrnoles en la vegueria de Vic. En els primers censos del segle XIX es va registrar com Tabérnolas. El 1933 es va recuperar el nom tradicional, canvi anul·lat el 1939 durant el franquisme fins al 1983.

El poble de Tavèrnoles (537 m.) es troba al pendent de ponent de la serra de Savassona. És format un conjunt de cases antigues, hostals i cases d’estiueig

Al poble cal destacar l’església de Sant Esteve de Tavèrnoles, un dels monuments romànics més ben acabats de la Plana de Vic. Destaquen els detalls d’ornamentació llombarda, sobretot a l’absis i a la banda exterior de migdia, on s’obria la porta antiga i on hi ha el campanar de torre.

Una antiga església documentada l'any 981 amb funcions parroquials, era dins del terme del castell de Savassona.

L’actual fou construïda pels vescomtes d'Osona cap el 1069-70 en un dels seus feus i fou infeudada l’any1078 per Berenguer Sunifred de Lluçà, bisbe de Vic al vescomte Ramon Folc, vescomte de Cardona. Va tenir com a sufragània l’església del monestir de Sant Pere de Casserres.

L’equip de mestres que l’edifica podria ser el mateix que féu la majoria d’esglésies romàniques dels antics dominis de la casa vescomtal d’Osona – Cardona. Una acta apòcrifa pretén que l’església hauria estat consagrada el 1083.

El vescomte Ramon Folc en morir, en mans dels sarraïns, l'any 1086 la lliurà junt amb l'església de Sant Pere a la canònica vigatana.

Com la majoria d'esglésies de la comarca en època barroca fou ampliada i transformada, així, com indica la inscripció, vers el 1728 fou sobre-aixecada, s'hi construïren capelles laterals i s’obrí el portal de ponent. Aquest portal és de forma rectangular però es troba emmarcat per unes formes sinuoses. A sobre té un òcul i el capcer és acabat de forma triangular. Damunt el portal hi ha la següent inscripció: 1728 STEPHANUS VIDIT COELOS APERTOS VIDiT; E INTROVIT HOMO CVCOL. El mur de migdia conserva la porta d'arc de mig punt tapiada.

La banda nord conserva una capella lateral tardana, però la de la banda de migdia i la sagristia foren suprimides en el curs de la darrera restauració. Malgrat totes aquestes modificacions encara es pot admirar la bellesa romànica del temple.

L’església de sant Esteve de Tavèrnoles és un edifici d’una sola nau, amb dos arcs torals i un absis amb tres finestretes de doble obertura. Tot l’exterior del temple té, sota el ràfec de la teulada, un fris de finestretes cegues.

Prop de l'absis, s'hi adossa un esvelt campanar de torre de planta quadrada que sobresurt dos pisos de la nau i conserva quatre finestres geminades, amb columna de capitell mensuliforme, a cada pis i arquets, lesenes cantoneres i fris dents de serra, decoracions típiques del romànic llombard. Corona el conjunt una coberta piramidal.

Davant de la porta hi ha uns làpides funeràries. La primera, pertany al sepulcre de Miquel Galles, rector de la parròquia de Tavèrnoles, mort el 20 d'agost de 1839. La segona correspon a Jacinto Verdaguer, que va morir l'any 1868. Es tracta segurament de Jacint Verdaguer i Ordeix, oncle i padrí del poeta de Folgueroles. Les altres dues làpides corresponen als habitants de les cases veïnes.

Sant Esteve de Tavèrnoles és una església amb elements romànics i barrocs inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau