TERRES D’OSONA
A partir del segle X, concretament
el 20 de setembre de l'any 927, es té constància documental d'una primitiva
església preromànica dedicada a Sant Pere i emplaçada a la fortificació de
l'Esquerda. Aquesta circumstància ocasionà que bona part dels pergamins
concernents a la Roda ciutat, sobretot des del segle XI, s'hi referissin amb el
nom de Sant Pere de Roda. El poblat alt-medieval s'organitzà al voltant de
l'església i comptava amb un petit nucli de cases.
A més dels habitatges, també
destacava la necròpolis de tombes antropomòrfiques excavades a la roca i
localitzades al voltant de l'església, a la zona de la sagrera. Les més ben
conservades es troben a la franja nord del jaciment medieval; al cantó de
migdia, en canvi, molts enterraments eren fets en caixes de llosetes.
Des de la segona meitat del segle XI
fins a mitjan del XIII, la població agrupada al poblat medieval de l'Esquerda
va anar creixent i desenvolupant-se a l'entorn de l'església parroquial de Sant
Pere de Roda, protegida per les antigues muralles ibèriques novament
reconstruïdes.
Les tombes d'aquest període es
troben en estrats superiors als de les sepultures antropomorfes de l'etapa
anterior, aprofitant sovint les seves lloses de coberta per a nous
enterraments. Són tombes fetes de lloses amb forma de caixa i sense cap mena
d'aixovar.
El dinamisme poblacional de la vila
va originar la construcció d'una nova església en substitució de l'anterior preromànica,
que havia quedat petita.
La nova església de Sant Pere de
l'Esquerda, de tipologia romànica i estil llombard, s'erigí al mateix lloc que
la primera, s'engrandí l'espai i s'aprofitaren els fonaments d'antics murs. De
l’antiga església en resta la base de l’absis semicircular i part de l’altar.
La porta de la paret sud donava a un campanar. Segons la documentació
disponible, és probable que s'acabés de construir i es consagrés entorn el
1042. Des del 1044 es convertí en la parròquia de bona part del terme de la
primitiva vila de Roda emplaçada a dalt de la península de l'Esquerda.
Posteriorment el poble va traslladar-se
a terres més planeres constituint el poble de Roda de Ter on va construir-se un
nou temple. De l’antiga església de Sant Pere actualment només hi resten part
dels murs i les tombes automòrfiques.
Text i recull dades. Miquel Pujol
Mur
Fotografia. M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada