SANT QUIRZE DE BESORA. OSONA

 TERRES D’OSONA 

Sant Quirze de Besora es troba a la comarca d’Osona, a la subcomarca del Bisaura. Està situat a la riba dreta del riu Ter. És terra de transició entre els Prepirineus i la plana de Vic, i al municipi arriben les vessants muntanyoses de la serra de la Cogulera, el puig Bofí i el pla del Revell amb alçades que superen els 900 metres. Al nord del municipi s’obre el Parc Comarcal de Montesquiu. 

La història de la parròquia de Sant Quirze de Besora va molt lligada, en el seus primers temps, amb la de la parròquia de Santa Maria, juntament amb la qual formava un sol terme sota un mateix senyor, civil i eclesiàstic, i els seus feligresos formaven una sola assemblea o universitat fins al punt de semblar una mateixa església amb dos titulars. 

El primer document en què apareixen esmentades les dues esglésies és en la donació que l’any 885 féu Guifré el Pelós al monestir de Sant Joan de les Abadesses. Aquest document, però, segons F. Udina i Martorell és fals i cal datar-lo del final del segle X. L’any 898, el bisbe Gotmar de Vic consagrà l’església de Sant Quirze, juntament amb la de Santa Maria de Besora, a precs de l’abadessa Emma, document que sembla una segona versió d’una donació al mateix monestir de Sant Joan que tingué lloc als voltants de l’any 897. 

La parròquia de Sant Quirze de Besora surt esmentada a les tres llistes de parròquies del bisbat de Vic, redactades entre els anys 1026 i 1154. En una casa situada prop d’aquesta església residia i hi va morir, l’any 1058, la comtessa Ermessenda de Barcelona. 

Durant el segle XIII l’església de Sant Quirze tenia tres altars, dedicats als sants Quirze i Julita, santa Maria i sant Joan, que a partir del segle XVI s’incrementaren amb noves capelles, com la del Roser, de 1592; i de Sant Sebastià, l’any 1595; de Sant Isidre, al 1622; del Sant Crist l’any 1680 i la de Santa Rosa, l’any 1686. En aquesta darrera data subsistia encara l’antic altar de Sant Joan i el de Santa Maria s’havia convertit en el del Roser. El segle XVIII fou empresa la construcció de l’església actual, en la qual hom treballava l’any 1771, i que substituí l’antiga església parroquial. 

Fou construïda en substitució de l’església romànica dedicada a Sant Quirze i Santa Julita. Per bé que és d'un estil barroc-neoclassicista poc definit, l'església comptava amb un retaule barroc de grans proporcions, que va ser destruït durant la Guerra Civil. Anteriorment fou objecte de saqueig durant la darrera Carlinada (1873), per la facció liberal. 

El 1979 va ser objecte d'una restauració consistent en l'emblanquinada dels murs, de tal manera que sols al presbiteri es poden veure les pintures barroques. Amb anterioritat a aquest data, hom restaurà la teulada tot cobrint-la d'uralita. 

Edifici d'una sola nau amb corredors laterals i capelles. Amb planta de creu i absis quadrat, presenta el campanar integrat a la planta. És de planta quadrada i es troba a l'extrem sud-oest. La coberta és a doble vessant. 

L'accés al temple es fa des del costat sud, on hi ha un porxo precedit d'una escalinata. Al seu interior, els corredors laterals són aprofitats per a col·locar-hi les diverses capelles, entre les que destaca la dedicada a Sant Sebastià, als murs de la qual hi podem veure una carda, símbol del Gremi de Paraires i Teixidors que tanta importància tingué a la vila durant els segles XVII i XVIII. 

L'església de Sant Quirze de Besora és una església barroca inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fons: Catalunya Romànica i IPAC

Fotografia: M. Rosa Planell Grau