SANT SALVADOR DE CONCABELLA. ELS PLANS DE SIÓ. SEGARRA

 PAS A PAS PER LA SEGARRA 

Concabella, és un poble situat prop de la riba dreta del Sió, al voltant de l’antic castell de Concabella i de l’església parroquial de Sant Salvador. A llevant hi ha l’antic castell de Ratera, que esdevingué posteriorment molí i fou denominat el molí de Concabella. Formà part de l’antic terme de l’Aranyó. 

Com totes les parròquies properes a Guissona, els orígens de Sant Salvador de Concabella s’han de cercar durant la primera meitat del segle XI. De fet, les primeres notícies sobre el lloc i el terme de Concabella es remunten al 1031, any en què el bisbe Ermengol d’Urgell donà a Guifré i a la seva muller Bonadona un alou que afrontava al sud al terme de Concabella. L’any 1051 ja hi ha consignat un llegat de dues unces a l’obra de Sant Salvador de Concabella. 

La història de l’església de Concabella es troba estretament relacionada amb la canònica de Santa Maria de Solsona, a la qual es trobava subjecta. Aquesta vinculació, però, es produí a la primera meitat del segle XII, ja que en la butlla d’Urbà II del 1097 no consta Concabella com una de les esglésies de la canònica solsonina.

 

l’església de Concabella estava vinculada en aquests moments a la canònica de Santa Maria de Guissona, tal com es reflecteix en l’acta de consagració d’aquesta església de l’any 1098. En canvi, en la butlla d’Eugeni III adreçada a Solsona de l’any 1151, ja es menciona Concabella entre les esglésies dependents de Solsona. 

D’altres butlles posteriors i la mateixa acta de consagració de Santa Maria de Solsona del 1163 confirmen l’estatut de la parròquia de Concabella. El prepòsit de Solsona tenia dret de patronat i presentació del rector de Concabella al bisbe d’Urgell. Al segle XIII l’església de Sant Salvador de Concabella estava obligada a pagar cada any a la canònica de Solsona l’alberga, la quarta part de les primícies i vint sous. 

Dins la diòcesi d’Urgell, Concabella formava part del deganat homònim i contribuí a les dècimes dels anys 1279, 1280 i 1391. 

La construcció actual de Sant Salvador de Concabella no pot situar-se abans de la segona meitat del segle XIII, donada la seva vinculació a l'estil arquitectònic de l'escola lleidatana. 

És un edifici d’una sola nau amb volta de canó apuntada, capçada a llevant per un absis de planta semicircular, el qual s’obre a la nau mitjançant un arc presbiteral que arrenca de sengles capitells esculpits sobre columnes desaparegudes. A manera de transsepte, i de construcció més tardana, hi ha dues capelles laterals cobertes amb volta de creueria. 

Al presbiteri, espai cobert amb volta de canó, situat entre les capelles laterals i l’arc presbiteral, hi ha dues portes, damunt les quals hi ha sengles finestres. La porta del costat nord dóna accés a la sagristia, coberta amb volta de creueria, i per la del costat sud s’accedeix al campanar mitjançant una escala de cargol.

Enfront del portal d’entrada, a l’interior del mur nord, hi ha un arcosoli en arc de mig punt i a l’angle sud-oest de la nau una altra escala de cargol, semiencastada al mur, puja al cor construït amb embigat de fusta. 

A la façana de migjorn s’obre la bella portada romànica d’entrada al temple, a la qual és integrada un cos rectangular destacat coronat per una cornisa sostinguda per mènsules; la porta és composta per tres arquivoltes motllurades en degradació que descansen sobre les respectives columnes (modernes, fruit d’una restauració) i capitells, esculpits amb motius florals. 

Més amunt hi ha una cornisa encastada en el mur, la qual marca l’alçada primitiva de la nau, que fou sobrealçada en època tardana; aquesta façana és coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls. Una finestra rectangular dóna llum a la capella afegida al mur de migdia. A la façana de ponent, una finestra rectangular il·lumina el cor del temple.

El mur de tramuntana és reforçat per uns contraforts de grans dimensions i formes variables, al costat dels quals hi ha els cossos adossats i diferenciats corresponents a la capella, il·luminada per una finestra en arc de mig punt i ornamentació gòtica, i la sagristia, on s’obre una finestra rectangular. Damunt d’aquests elements, com a la façana de migdia, hom veu també l’antiga cornisa de la nau encastada en el mur. 

L’absis presideix la façana de llevant, on es troben dues finestres sobre la mateixa vertical: la inferior, en arc de mig punt d’una sola peça i esqueixada simple, il·lumina l’interior de l’absis, i la superior, en arc de mig punt rebaixat i de més amplada, il·lumina un sostre mort. Entremig de les dues finestres, una motllura ressegueix la forma semicircular de l’absis, el qual es troba parcialment amagat per construccions adossades, una de les quals és la sagristia. 

L’aparell de l’edifici és de carreus irregulars disposats en filades uniformes, llevat de la sagristia i capelles laterals, on el parament és de carreuó irregular i disposat de forma desordenada. 

Al costat sud de l’església s’obre la portada organitzada a manera de sortint rectangular i acabada en la part superior per una cornisa sostinguda inicialment per vuit permòdols dels quals queden les restes de quatre. La porta esqueixada té tres arquivoltes, sostingudes per tres columnes a banda i banda de la porta amb capitells esculpits amb decoració vegetal. 

Sant Salvador de Concabella és una església romànica inventariada dins el Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fons. Catalunya Romànica

Fotografia. M. Rosa Planell Grau