PAS A PAS PER LA SEGARRA
L’església parroquial de Sant Salvador és al centre del poble de Tarroja de Segarra. Aquest indret és documentat per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 1040. En aquells moments el castell i el terme de Tarroja es consideraven part de l’antic terme de Guissona.
La parròquia de Sant Salvador de Tarroja no és esmentada fins al segle XII. La seva primera referència directa és de l’any 1176, en què Pere, capellà de Tarroja, es lliurà amb tots els seus béns a l’església de Sant Salvador de Tarroja i es comprometé a no abandonar-la si no tenia el permís del bisbe Arnau d’Urgell.
Un document de dos anys més tard informa de la influència de la família Torroja sobre la parròquia. El 1178 el bisbe Arnau de Preixens i els canonges d’Urgell van concedir, entre altres coses, a Ramon de Torroja i a la seva muller Gaia que si algun dels seus fills es feia clergue posseís les primícies de les capellanies d’Aguilella, Tarroja i l’Aguda mentre visqués.
L’any 1279 l’església de Taroya pagà 40 sous en concepte de dècima per a les croades. La parròquia de Tarroja surt documentada també en la relació d’esglésies del bisbat d’Urgell que van satisfer la dècima de l’any 1391.
En aquests moments formava part del deganat de la vall de Lord.
L’antic edifici romànic fou
reconstruït al segle XIX, de manera que en l’actualitat l’església de Sant
Salvador de Tarroja es presenta com un edifici neoclàssic.
Aquesta església és el resultat de la suma de diversos moments constructius que s'estenen des del segle xiv fins a finals del segle XVII.
La façana principal pot admirar-se
des de la plaça de l'Església i ens presenta una gran portada d'accés barroca i
un campanar quadrangular al sud-oest. Està dividida en tres cossos verticals
per mitjà d'unes bandes de carreus regulars que recorren tota la
façana; els dos cossos laterals són simètrics i el central és més gran i
majestuós. Al centre de la façana una gran portada barroca amb un arc de
mig punt dovellat, flanquejat per columnes que sustenten un entaulament.
En aquest entaulament, una fornícula semicircular amb una
imatge gòtica de sant Salvador i un
petit frontó triangular, damunt de la qual hi ha una rosassa
amb motllura.
L'edifici està coronat per un gran frontó triangular i en els extrems d'aquest unes boles donen verticalitat a l'edifici. Els cossos laterals, en canvi, es coronen amb unes línies corbes que donen ritme a la façana.
Recolzat en el mur sud de la façana principal, apareix un cos que forma part de l'església primitiva, d'on arrenca el campanar, que és una torre quadrangular dividida en dos cossos verticals amb quatre finestres de mig punt i un balustre de pedra.
L'interior de l'església presenta una nau única de tres trams amb volta de llunetes, una gran cúpula que s'obre en el mig del creuer amb la representació policromada dels quatre evangelistes, un presbiteri semicircular cobert per una gran petxina amb un frontó barroc i un cor.
Presenta també tres capelles laterals a cada banda: les més pròximes al presbiteri amb volta de racó de claustre, les del centre amb volta de d'aresta i una cúpula i les altres amb volta d'aresta.
És una construcció de grans dimensions realitzada amb filades de grans carreus de pedra regulars.
Sant Salvador de Tarroja de Segarra és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia. M. Rosa Planell Grau
Fons: Catalunya Romànica i
Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada