POC A POC PER LA NOGUERA
Tudela de Segre és un poble situat als vessants d’un turó, que havia estat coronat per l’antic castell de Tudela, esmentat al segle XII.
L’església parroquial Sant Pere fou una església dependent de l’abadia de Sant Pere d’Àger, en un primer moment a través de la pabordia d’Artesa. En tenim notícies des que el 1092 Ermessenda, en el seu testament, féu un llegat d’una unça a l’església de Sant Pere de Tudela.
El 1151 l’ardiaca Arnau de la Seu d’Urgell, capellà d’Artesa, cedí l’usdefruit del que posseïa a Tudela i a Sallent amb la seva església. Com a annexa d’Artesa segueix apareixent en la documentació de l’arxiu capitular de Sant Pere d’Àger al llarg del segle XIV. Continuava encara vinculada a l’arxiprestat d’Àger el 1783. L’edifici actual no conserva cap element d’època romànica.
L'església parroquial de Sant Pere de Tudela s'emplaça al centre del nucli medieval de Tudela de Segre. Es tracta d'una església entre mitgeres. De planta rectangular i una sola nau, és el resultat d'una llarga història de remodelacions arquitectòniques profundes. Compta amb una possible cripta adaptada al relleu del terreny.
La façana és el resultat més visible de les remodelacions ara esmentades, ja que ha estat transformada amb un historicisme neogòtic, afegit durant el segle XIX a sobre de l'antiga porta renaixentista de 1692. La façana, profusament arrebossada, amb una portalada apuntada, tres finestres juntes i també apuntades substitueixen el rosetó. Una gran espadanya corona el temple, amb tres obertures en diferents nivells (una per sobre), també apuntades. Una de les obertures té com a campana un ogiva d’obús. Corona l'espadanya una creu.
De l'antic temple se'n conserven ben pocs vestigis, concretament el lateral de migjorn, on es pot observar un aparell diferent (carreus escairats i ben disposats). Aquesta paret enllaça amb el mur que forma part del Portal Vell i Portal Nou, dels segles XIV-XVI.
La teulada de l'edifici, en una doble vessant molt subtil, està recoberta amb materials recents, amb ràfecs de maó i teula neoclàssics.
Com s'ha vist, l'evolució arquitectònica d'aquest temple és molt complexa. Si bé les primeres notícies daten del segle XII, les restes actualment conservades només permeten observar vestigis dels segles XIV-XVI com a elements més antics. La resta de la construcció d'obra vista podria correspondre's amb elements barrocs senzills del 1692 a l'interior i la façana historicista neoclàssica.
Sant Pere de Tudela és una església protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons; Catlunya Romànica i Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada