SANT SADURNÍ DE L'HEURA. CRUÏLLES, MONELLS I SANT SADURNÍ DE L'HEURA. BAIX EMPORDÀ

 PASSEJANT BAIX EMPORDÀ 

El poble de Sant Sadurní de l’Heura està format per un conjunt de carrers estrets i llargs, amb alguns eixamples o ravals als extrems. Moltes cases tenen llindes de pedra dels segles XVIII I XIX.  

Una referència sobre Salzet (“Saliceto”) “que en diuen Sant Sadurní” apareix en un document de l’any 978, quan un alou situat en aquest terme o al lloc de Maçanet passà a la seu de Girona. El domini episcopal, després de la canònica de la seu gironina, s’anà acreixent en el futur, sobretot amb la deixa feta pel cabiscol Ponç, de la seu, i terratinent important, amb un patrimoni escampat per les Gavarres i centrat a Sant Sadurní.

Pel topònim, cal suposar que l’església de Sant Sadurní ja existia al segle X. L’any 1044 aquesta església “Sancti Saturnini di Saltedo” és esmentada en un document de compra feta pel cabiscol Ponç. 

Són nombroses les notícies sobre el lloc i l’església durant els segles XI i XII, lligades a Ponç, al seu hereu i nebot, el clergue Berenguer Amat. El castell de Sant Sadurní, que tenien els Amat com a castellans en feu del bisbe, és documentat ja l’any 1052.

L’església apareix esmentada com a parroquial ja en aquesta època (primera meitat del segle XI), condició que ha mantingut. Segurament estigué estretament lligada i relacionada amb el castell. 

L'església parroquial de Sant Sadurní de l'Heura és una construcció de grans dimensions, d'una nau amb capelles laterals de diferents alçades. Els murs lateral presenten contraforts i les capelles tenen coberta de teula a una vessant, mentre que la nau és coberta a dues vessants. A la façana principal, orientada a migdia, hi ha la portada, amb obertura d'arc rebaixat i pilastres a banda i banda amb motllures en relleu a la part superior, cobrades i coronades per semiesferes sobre pinacles. A la part superior d'aquest conjunt hi ha una fornícula d'arc de mig punt decorada amb relleus i, més amunt encara, una rosassa motllurada. La façana es corona amb cornisa mixtilínia. 

A la banda de ponent de la façana s'alça un campanar de base quadrada, un altre campanar anomenat el «campanar vell», també de base quadrada, que queda integrat al parament est de la nau; conserva restes d'espitlleres i dels arcs originals, actualment tapiats, ja que els arcs de mig punt que presenta i la coberta de pavelló són d'època posterior. Hom creu que aquest campanar va formar part de les defenses del desaparegut castell de Sant Sadurní. Així es considera tenint en compte les dues sageteres que presenta, l'emmerletat, la seva notable altura i la seva fermesa constructiva. A la cara de llevant s'endevinen les arcades romàniques que s'obrien al pis superior. La resta d'elements antics es troben totalment tapats per l'arrebossat. 

Hi ha documentació relativa a l'església de Sant Sadurní des del 978, encara que l'edifici actual és obra en la seva major part entre els anys 1773 i 1777. Del període romànic conserva l'antic campanar, anomenat "campanar vell", que ha estat objecte en diverses ocasions d'obres de remodelació. Les espitlleres conservades posen de manifest la seva utilització amb finalitat defensiva.

 Església de Sant Sadurní de l'Heura forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental. Catalunya Romànica/Viquipèdia