PASSEJANT BAIX
EMPORDÀ
Es tracta de l’església parroquial
del petit poble de Garrigoles, situat a 92 m d’altitud, a la zona accidentada
per petits turons que forma l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià, a l’extrem
nord-occidental del Baix Empordà. El poble és format per nou masies que
s’agrupen entorn de l’església.
L’església de Sant Sadurní de
Garrigoles l’any 1185 fou donada pel bisbe de Girona a l’orde del Sant Sepulcre
amb la finalitat de establir una comunicat. Així ho expressa el document del
solemnial acte de la donació, el qual, pràcticament inèdit, es troba a l’Arxiu
Diocesà de Girona, com altres de l’antiga casa monàstica.
Des de l’any 1210 el monestir d’Amer
tingué importants drets i possessions a la parròquia de Sant Sadurní de
Garrigoles. L’església figura a les Rationes decimarum dels
anys 1279 i 1280 i, entre les parròquies del bisbat, en els nomenclàtors del
1362, del final del segle XIV i d’èpoques posteriors.
Els delmes d’aquesta parròquia eren
concedits pel bisbe a diferents cavallers a la baixa edat mitjana, els quals
els tenien subinfeudats, segons notícies dels anys 1259, 1316, 1318, 1332 i
1335. L’any 1357 s’establí una concòrdia entre el comte d’Empúries, Ramon
Berenguer, i l’abat d’Amer sobre la jurisdicció d’uns masos de la parròquia.
Sant Sadurní de Garrigoles és una
església d’una nau capçada a llevant per un absis semicircular. La nau és
coberta amb una volta apuntada i seguida; la volta de l’absis és ametllada i
oberta vers la nau per un doble plec apuntat. Unes cornises de secció incurvada
es troben a l’arrencada de les voltes i, exteriorment, coronen els murs
laterals de la nau i el de l’absis.
A la façana de ponent hi ha la
portalada romànica, de tres arcades en gradació i una petita rosassa feta en
època moderna en substitució de l’antiga finestra. Aquesta façana és coronada
per una espadanya de dos arcs de mig punt sobre pilars, damunt la qual se’n
bastí tardanament una altra.
Al fons de l’absis hi ha una
finestra de doble esqueixada. El mur de capçalera de la nau, a llevant, que té
un ull de bou, s’enlaira considerablement per sobre del nivell de la coberta i
forma un destacat capcer a dos vessants. Al cim del seu vèrtex es conserva,
només parcialment malmesa, una creu grega de pedra inscrita en un cercle.
L’edifici és bastit enterament amb
carreus grans, ben escairats i polits, que es disposen perfectament ajustats en
filades regulars, a trencajunt. Les voltes també són de carreuada. Els carreus
d’aquests aparells foren tallats en dos tipus de pedra diferents. Per llur
coloració, fan que l’edifici tingui un aspecte força singular. Hi ha carreus de
calcària, de color clar, blanquinós, i d’altres d’una pedra sorrenca de color
gris fosc. Ambdós tipus de carreus no es col·locaren de cap forma especial en
els paraments de la nau; en canvi, a l’absis, els foscos formen el basament i
els clars, la meitat superior, majoritàriament. La finestra, en el punt
divisori, és totalment de pedra clara, la qual cosa la fa destacar del conjunt,
a l’aparell extern sobretot.
Per les seves característiques
aquesta església pot ésser considerada d’un moment tardà, segurament de la
segona meitat del segle XII o potser ja bastida dins el segle XIII.
Aquesta església fou restaurada
durant la dècada dels anys setanta pels serveis de la diputació de Girona. La
intervenció més important consistí en l’eliminació d’unes capelles que havien
estat afegides al costat de tramuntana.
La portada de Sant Sadurní de
Garrigoles, al centre de la façana occidental, consta de tres arcs en gradació,
adovellats, i és proveïda d’una llinda i un timpà llisos, sense cap mena de decoració.
Hi ha una motllura de secció incurvada a l’extradós de l’arc extern, a manera
de guardapols, que enllaça amb una altra de la mateixa forma que,
horitzontalment, a cada banda, forma les impostes a l’arrencada dels arcs.
Aquesta portalada tardo-romànica és
d’un tipus molt característic a les esglésies rurals i simples, datables als
segles XII i XIII. La senzillesa i la manca de decoració esculpida no els lleva
una indubtable elegància, aconseguida amb uns recursos de marcada simplicitat,
únicament amb elements arquitectònics.
Sant
Sadurní de Garrigoles
és una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons documental: Catalunya Romànica
