PASSEJANT PEL PLA DE L’ESTANY
L'església de Sant Martí es troba en
una elevació al marge esquerre del riu Tort.
L'any 866 el rei de França, Carles
el Calb, va confirmar a l'abat de Banyoles la possessió de l'església de Sant
Martí de Campmajor. Segons l’acta de restitució de béns ordenada pel bisbe
Servusdei a Banyoles, el 889, aquesta església hauria estat fundada per l’abat
Elies el 844. Posteriorment, l’església de “Sancti Martini de Campo Majore”
hauria conformat una part de la dotació que la comtessa Ermessenda de Barcelona
féu, l’any 1019, a la canònica de Girona, amb motiu de la seva fundació,
donació que fou renovada l’any 1031. Això no obstant, tornem a trobar aquesta
església entre les possessions de Banyoles en les butlles del 1096 i el 1175.
A Sant Martí també tenien drets dominicals Guillem Ademar i la seva família, traspassats, d’ençà del 1157, al bisbe de Girona. A partir del segle XVI es va introduir el culte a Santa Quitèria, que ha continuat fins a l'actualitat. L'aplec de Santa Quitèria és molt important.
Inicialment hi havia un temple construït al segle IX, del qual no se'n conserven restes. L'edifici actual respon a una renovació gairebé total de l'antic temple romànic, del qual resta l'absis, reconvertit en cor, part de la torre campanar i vestigis del mur esquerra de l'exterior, i la portalada dovellada.
Actualment presenta una única nau amb arcs torals i llunetes laterals. S'orienta en sentit oposat a la nau romànica del temple primitiu. El temple resta inacabat, faltaria un altre tram de la nau. L'interior és enguixat. L'altar és d'estil barroc.
L'església de Sant Martí de Campmajor o de Santa Quitèria és una església amb element barrocs i neoclàssics inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons documental Catalunya Romànica i
Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada