CAMINANT PEL PLA DE L’ESTANY
L’església parroquial de Santa Maria, ocupa un turonet entre el Matamors i el Revardit, amb una excel·lent vista sobre Banyoles i el pla.
L’església té adossada la rectoria.
Es tracta d’una capella d’origen romànic pertanyent al bisbat i comtat de Girona. Antigament fou sufragània de l’església parroquial de Camós, dedicada a Sant Vicenç, però actualment n’és independent.
La primera notícia que ens n’ha arribat data del 1359, en què és esmentada en referir-se al traspàs d’uns terrenys propietat de l’abat de Banyoles. El 1362 apareix en el Llibre Verd de la catedral de Girona amb el topònim de “Sanete Marie de Camonibus”. L’any 1372 s’inclou dins d’una relació d’esglésies contribuents a l’estat, de Pere III. A partir del 1658 es conegué popularment com a capella de Camós de Santa Teresa, fent referència a l’altar dedicat a aquesta santa i consagrat al culte pel pare dominicà Vidalà.
Si bé al segle XVI sofrí modificacions, l’any 1906 aquesta capella fou reedificada, amb l’aspecte que té actualment.
L’església parroquial de Santa Maria de Camós ha sofert nombroses transformacions, de les quals resta un conjunt barroc de caire popular, molt corrent a la comarca.
La planta és de forma rectangular d’una sola nau i sense absidiola. Va rebre importants reformes durant el segle XIX que han desfigurat el primer projecte romànic convertint-la en un conjunt barroc. La façana actual d’accés, ens apareix dividida en un fris motllurat i acabada amb un frontó triangular. La portalada és d’arc ogival i una petita escultura de Santa Teresa corona la porta principal; al seu damunt s’hi situa la rosassa.
A la dreta de la façana s’hi troba un campanar de planta quadrada molt reformat. A la façana del migdia, aquella que no és adossada a la rectoria, s’hi conserven els elements originaris de l’obra romànica, carreus ben tallats de pedra sorrenca, i una finestra de doble esqueixada, amb un arc de mig punt format per petites dovelles, situada en un extrem del mur de migdia i perfectament visible des de l’exterior i des de l’interior.
. A la façana posterior ha perdurat l’antiga porta principal i una rosassa tapiada; la porta, amb dos capitells jònics i frontó triangular, és d’ordre clàssic. Al campanar s’hi llueix una campana amb la inscripció de TRESA, de l’octubre de 1957.
Una bona part d’aquestes reformes i reconstruccions s’han dut a terme sobre els murs d’una església romànica precedent o bé aprofitant material d’aquesta.
Alguns testimonis han assenyalat la presència de la porta original darrere dels nínxols, en quedar visible temporalment la part alta de l’arc, la qual cosa recorda la disposició de Sant Andreu de Mata, amb la capçalera al nord-est, on s’ha obert la porta més moderna.
L’obra romànica es podria situar entre la darreria del segle XII i el començament del XIII, sense que hi hagi, però, prou elements per a confirmar-ho.
Durant la pavimentació de la placeta de l’església duta a terme l’any 2017 es van posar al descobert un fragment de l’absis del temple romànic, documentat ja a finals del segle XI, així com uns enterraments de la mateixa època i una estructura pertanyent a la planta rectangular d’un edifici anterior al del temple del segle XI.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotgrafia: M. Rosa Planell Grau
Fons documental: Catalunya
Romànica/Web. Ajunt. Camós
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada