CAMINANT PLA DE L’ESTANY
La parròquia de Sant Andreu, emplaçada al veïnat de Mata, antigament aïllat i avui absorbit pels barris de creixement de Banyoles, és prop del Terri, al Pla de Banyoles.
La primera referència de la “parrochia Sancti Andree de Mata” es troba en la dotació que de la canònica de Girona féu el bisbe Pere Roger, l’any 1019, juntament amb els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Ermessenda. La segona referència de la parròquia data del 1208, any en què els germans Pere de Mata i Guillem signaren una concòrdia entre ells de repartició dels seus béns, entre els quals hi havia uns molins a Sant Andreu de Mata.
Al segle XIV, la jurisdicció de la parròquia de Mata fou venuda pel rei Pere el Cerimoniós a Pere d’Usall, el seu cambrer, amb la condició que no la redimiria per vendre-la. L'any 1579 va ser agregada a Sant Julià de Corts i l'any 1928 en un annex de Corts. El 1965 es va independitzar i es va convertir en parròquia El lloc de Mata era al segle XVII un lloc reial, integrat en la sotsvegueria de Besalú, de la vegueria de Girona.
L’església parroquial de Sant Andreu de Mata és un edifici d’una nau rectangular, coberta amb una volta apuntada, que fins l’any 1951 havia estat capçada a llevant per un absis semicircular. Aquest va ser substituït per un creuer i nou absis.
La porta és lateral, molt senzilla, amb arc de mig punt de dovelles primes i allargades. Els seus batents conserven farratges en espiral de la primitiva porta romànica. Al seu costat hi ha una finestra de doble esqueixada amb una llinda monolítica i amb l’arc de mig punt i la part superior plana, igual que la que hi ha, centrada, al mur de ponent.
El campanar, sobre aquest mur, és d’espadanya, amb dos ulls i una coberta de quatre vessants a base d’un entramat de fusta amb tornapuntes.
L’aparell dels murs és fet de filades regulars de carreus ben tallats de pedra del pla de Banyoles, de forma molt allargada.
La volta, construïda amb el mateix tipus d’aparell, arrenca sobre una imposta còncava de quart de cercle, apreciable també a l’exterior dels murs laterals.
Al mur de ponent és visible l’aparedament d’una porta que hi degué haver.
La planta, la porta, i sobretot l’aparell de la pedra, fan pensar en una construcció del segle XIII molt avançat.
La imatge de fusta de la marededéu
d’aquesta església desaparegué l’any 1936.
Sant Andreu de Mata és una església romànica de
inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons documental: Catalunya Romànica i Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada