SANT CEBRIÀ DE PUJARNOL. PORQUERES. PLA DE L’ESTANY

 CAMINANT PLA DE L’ESTANY 

Pujarnol és una entitat de població disseminada, situada a l'inici de la vall de Matamors, entre les serres de Sant Patllari i Biert. El nucli rural de Sant Cebrià està format per l'església, el cementiri i la casa senyorial de la Torre de Pujarnol.  El nom de Pujarnol prové de «Podio Ariulfi» o «Arnulfi».

Segons la butlla de Benet VII del 1017, el monestir de Banyoles tenia possessions al lloc de Podio Arnulphi o Puigarnolf, del comtat de Besalú. El 24 d’abril de 1248 el bisbe de Girona, Berenguer de Castellbisbal, va consagrar l'església com a parròquia del lloc. El 1426 hi havia dos altars, un era l'altar major i l'altre estava dedicat a Sant Pere. El 1703 consta en el llibre dels delmes del bisbat que els de Pujarnol corresponien als senyors Millàs de Madremanya i Campolier de Miànegues. 

L’església de Sant Cebrià de Pujarnol és una construcció de nau coberta amb una volta lleugerament apuntada, capçada a l’est per un absis semicircular. A la banda nord s’afegiren unes capelles i l’escala de pujada al campanar, que és quadrat amb dues obertures a les bandes de llevant i de ponent, i una al nord i el sud. 

L’aparell, regular, és format per carreus de pedra sorrenca, col·locats en filades ben tallades i d’alçades alternades. A l’exterior de la nau i a l’interior de l’absis hi ha una imposta en cavet i dues finestres de doble esqueixada, l’una al centre de l’absis —amb arc de mig punt adovellat tant a l’interior com a l’exterior—, i l’altra finestra, monolítica, al mur de migdia, amb arc de mig punt. 

La portalada ha estat totalment renovada imitant una porta amb arc de mig punt adovellada, que conserva la ferramenta de l’època i un forrellat amb cap de serp. 

En conjunt, cal considerar l’obra com una renovació del segle XIII, si bé probablement resten elements de la construcció del començament del segle XII, com és una bona part del mur nord. 

El Museu d’Art de Girona conserva inventariat un encenser de bronze fos, procedent de Sant Cebrià de Pujarnol. 

Sant Cebrià de Pujarnol és una església romànica inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull  dades. Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Catalunya Romànica/ Viquipèdia