PASSEJANT BAIX EMPORDÀ
El poble de les Olives forma part del municipi de Garrigoles , i n'és la capital municipal. És situat a gairebé un quilòmetre a ponent del poble de Garrigoles. El nucli de les Olives, d'una cinquantena d'edificis, és format per carrers llargs i estrets, centrats per una plaça rectangular. En general les cases (s. XVIII I XIX) són modestes, però destaca Can Ros (s. XVIII).
Des de l'any 1210 tingué possessions al lloc de les Olives l'abadia de Santa Maria d'Amer. A finals del segle XIV el lloc formava part de la baronia de Verges. En el segle XVII consta com a integrant de la batllia reial de Verges.
El lloc és esmentat l’any 1318 com a pertanyent al terme parroquial de Garrigoles. L’any 1372 hi ha notícia del delme de les Olives.
Sant Vicenç de les Olives ha estat, des de sempre pel que sembla, una capella agregada a la parròquia de Sant Sadurní de Garrigoles. Tanmateix, a causa d’ésser el nucli de les Olives el més important del terme i la capital municipal, també aquesta església és més emprada, avui, per al culte que no pas la parroquial, situada en un minúscul poblat rural.
La capella, de dimensions modestes, és d’una sola nau amb capçalera carrada, sense un absis destacat exteriorment. A la seva façana de ponent hi ha la porta d’entrada, d’un sol arc de mig punt fet amb dovelles de mida gran i una rosassa d’època posterior. Al damunt hi ha una espadanya de tres pilars, units amb arcs de rajols, moderns. Al centre del mur de capçalera, a llevant, s’obre una petita finestra de doble biaix i arquets de mig punt.
L’edifici és enterament cobert amb
una volta apuntada. Un arc triomfal també apuntat, sobre pilars adossats, marca
interiorment la separació amb el presbiteri. Una cornisa encorbada marca
l’inici de la volta i també forma les impostes de l’arc triomfal.
L’aparell de l’edifici és de carreus força grossos, escairats, que formen filades seguides. És molt més descurat als paraments exteriors, on les pedres són treballades sense gaire cura i amb un poliment escàs, la qual cosa fa que el morter sigui molt visible en els junts. En canvi, a l’interior els aparells són de carreus ben escairats i molt més polits, que s’ajusten bé i constitueixen filades molt més regulars, a trencajunt; la volta també és de carreuada.
Un terrabastall dreçat sobre els murs del temple és l’única reforma tardana que podem destacar. L’esglesiola pot ésser situada entre els edificis religiosos d’influència cistercenca del final del període romànic, en aquest cas dins un vessant especialment simple i de tipus rural.
Pot ésser datada al segle XIII, però hom no pot desestimar la possibilitat que ja pertanyi al segle següent, dins la continuïtat popular de formes arquitectòniques, en aquest cas tardoromàniques. Ho fa suposar així la tipologia de la porta adovellada, semblant als corrents en l’arquitectura gòtica, especialment civil, i l’aspecte, també molt evolucionat, de l’arc ogival de l’interior.
Sant Vicenç de les Olives és una església (amb elements romànics i gòtics) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons documental: Viquipèdia i
Enciclopèdia Catalana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada