CONÈIXER EL SOBRAB
El terme municipal està format per la vall de Bielsa, que és la capçalera del riu Cinca per sobre de la confluència amb el Cinqueta, queda a l'est del Mont Perdut i arriba fins a les crestes de la zona axial pirinenca.
L’església de La nostra Senyora de l'Asumpció és un edifici de tres naus, la central de més altura i culminada per capçalera poligonal, amb una torre quadrangular adossada als peus de l'edifici pel costat nord. L'accés se situa al tram central del costat sud, precedit per un pòrtic cobert per volta de creueria (refeta després de la Guerra Civil). La portada, d'ordre jònic, és en arc de mig punt flanquejada per pilastres adossades que sostenen un frontó triangular.
A l'interior les naus es troben separades per pilars cilíndrics amb estretes pilastres adossades als seus fronts, que determinen els cinc trams en què es divideix el cos de naus. Tots els espais es cobreixen amb voltes de creueria, que van ser reconstruïdes després de la Guerra Civil eliminant-se els nervis combats originals. A les naus laterals els nervis de les voltes baixen sobre mènsules que al seu torn recolzen directament sobre els pilars; a la central, a causa de la seva major altura, les mènsules es disposen sobre un entaulament corregut situat a certa distància sobre els pilars.
El cor alt que actualment existeix als peus va substituir després de la Guerra Civil el cor baix ubicat a la nau central. Així mateix, a l'interior destaca també la portada de la sagristia, situada al costat nord de la capçalera. De caràcter classicista, hi ha unes pilastres acanalades i un frontó triangular emmarquen el buit del va adovellat.
El model d'església de tres naus va ser utilitzat habitualment al segle XVI per als temples amb categoria de col·legial, ja que la seva amplitud permetia instal·lar un cor baix a la nau central per albergar la comunitat de canonges.
En els primers estudis realitzats sobre aquest edifici, José Luis Pano la va adscriure a la tipologia d'esglésies de saló del segle XVI, subratllant-ne les similituds amb exemples contemporanis com Panticosa i Yebra de Basa. Posteriorment va matisar aquesta adscripció. Amb una alçada més gran de la nau central, la parroquial de Bielsa s'assembla més a models d'una única nau amb profundes capelles laterals, com l'església de Boltanya.
Estilísticament també es pot relacionar amb altres exemples aragonesos de començaments del segle XVII (per exemple, l'església d'Alcalá de la Selva), de tres naus, en què conviuen les últimes pervivències pseudo-gòtiques en els voltes amb suports moderns, poc abans que es comencin a estendre solucions característiques del barroc.
Recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons informatiu: SIPSA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada